Un escumós que “pinyoneja”, vermell com el Nadal

Els catalans bevem força vi rosat, però, en canvi, com és que bevem tan poc escumós rosat? Som al mes de les bombolles, i per tot això avui a la copa tenim un escumós rosat que és una meravella (no és cap secret que les bombolles catalanes m’encanten). Però no esperin aquell rosat transparent, el que està de moda. És un rosat molt intens i apassionat, un vermellós que convida a la festa. El vermell que associem a Nadal, a les celebracions, els records i les gratituds, els enyors i les esperances.

El petit celler de Corpinnat que les fa, aquestes bombolles, Júlia Bernet, ha obtingut, aquest any, el Premi al Celler amb Millor Puntuació Mitjana a la Guia de Vins de Catalunya amb un 9,84, i m’agrada dir-ho, perquè aquest any em va tocar a mi donar-lo. Tenim a la copa el Camí dels Vidriers 2021, no se’l deixin perdre. I com que estem parlant de colors, vegin aquesta imatge acolorida: El Camí dels Vidriers és un cupatge de xarel·lo i garnatxa negra. Les dues vinyes són a banda i banda del camí que dona nom a l’ampolla. Baixa d’Ordal cap a El Pago, a uns sis minuts del celler.

Doncs bé, quan fan la verema, cullen durant tot el matí una part de xarel·lo i una part de garnatxa negra i les barregen al remolc, perquè les vinificaran juntes. La imatge –que em sembla extraordinària– és un remolc ple de raïms grocs i vermells barrejats.

No m’agrada la paraula fàcil per parlar de vi, de literatura, de música o de persones. Però és perquè no m’agrada per les connotacions negatives que sembla tenir. El camí dels vidriers, com algunes cançons dels Beatles, com algunes persones, entre les que m’hi compto, és “fàcil” perquè t’obre els braços i et diu que vinguis. Aquesta copa d’avui és fàcil perquè pot agradar a tota mena de gent, els que en saben molt i els que acaben d’arribar, els boomers i els joves. Jo en diria un escumós “’a peu dret”. És la copa que ofereixes als que estimes, a casa teva, quan ja s’han tret l’abric, però encara no seuen a taula. Aquella copa de benvinguda, de rebre, potser a la cuina, encara, mentre s’acaben de preparar les coses, quan tot encara ha de començar (el millor moment). La primera cançó del disc, la que t’ha de convidar a entrar, a l’espera, encara, del plat contundent, la copa més bonica de totes, la que justament has de cuidar. No cal dir, però, que és un escumós per a un arròs per a una pasta bona (penso en tots els que vam fer el viatge de l’ARA a la Puglia i vam tornar carregats d’orechiettes). És un escumós per demanar a algú que es casi amb tu.

Amb en Xavi Bernet, el propietari del celler, que sempre va amunt i avall portant caixes cap aquí i cap allà, que sempre té temps per fer una copa de bombolles, sempre diem que aquest Camí dels Vidriers “pinyoneja”. Les vinyes són entre pins, i és cert que, tastant, tastant, li trobes gust de pinyó. Les bombolletes són fines, elegants, integradíssimes. Beveu-lo amb copa ampla, la que trobeu per casa.

Ho dèiem. Els dos raïms, el blanc i el negre, maceren junts. I maceren unes quantes hores per obtenir aquest vermell que dona personalitat al vi. Com sempre, no fan servir cap licor d’expedició, ni cap correcció. Té una mica d’intervenció al principi; li afegeixen un gram de sulfurós. O sigui que estan a punt de poder dir “No conté sulfits”. I recordin! Una bossa d’amanida d’aquesta prefabricada també conté sulfits. Però això és debat per a un altre dia.

Les vinyes d’aquest escumós que tant m’agrada tenen set anys. Les plantes no acaben de ser estables potser fins als deu anys, diria jo, com a feliç aficionada. Amb això vull dir que cada una de les set anyades d’aquest Camí dels Vidriers ha sigut diferent, no ha tingut res a veure amb les altres. Aquesta és la gran gràcia del celler Júlia Bernet. Hauríem de dir que la seva honestedat els ha convertit en magnífics.

Patrocinat per: