Una dona despullada que fa vi despullat

“El mestre diu que els vins sense res afegit són vins nus”, diu l’Adriana Fernández. I “el mestre”, esclar, és en Pitu Roca, que l'hi va ensenyar tot. I diu, també: “Al món del vi hi ha dones valentes i empoderades, com la que apareix nua a l’etiqueta”. La que apareix nua a l’etiqueta és ella. L’Adriana és natura, és bruixeria, és massa vida. És rialla i franquesa. És l’autora del vi d’avui, el Vida Nua, del celler Mas Vida, al municipi de Cistella, al costat de l’ermita de la Mare de Déu de la Vida. A l’Empordà, on tot és possible, hi ha dones que es diuen Vida. Quina sort. I em diu: "Vaig trucar a la Mònica Figueras, una artistassa, i li vaig dir: «Tu em faries una foto, nua, d’esquena?» I em va dir: «Però si justament tinc un projecte que es diu This is cul!»"

La nostra dona parla amb mi, mentre el seu fill d’un any, en Mel, juga a fer sorolls. M’explica que el seu pare ja no hi és, la seva mare sí, i que tots dos van començar a fer vi als anys vuitanta. "Cabernet, etcètera, amb molta extracció… I jo, que havia fet arquitectura, vaig anar a França i se’m va capgirar el cervell amb els vins naturals. Vaig capgirar el celler".

Feia cabernet (el Vida Nua és un cabernet), merlot, chardonnay… les varietats franceses, però a cara descoberta. I va resultar que aquest lloc màgic on ella fa el Vida Nua és l’encertat, tot perquè el sòl és un argilocalcari de llibre. Aquí, també, potser per la influència de la Verge de la Vida, la pluja, la calor, tot roda diferent. Són el celler amb la vinya més a l’oest de la DO Empordà. Hi ha els del celler Còsmic, a Agullana, i ells.

I vet aquí que la nostra dona despullada també fa el Vida en Blanc, de sauvignon blanc; el Vida en Vermell, de merlot, ull de llebre i carinyena, i ha fet també un blanc de noirs amb el cabernet, que es diu –somriguin– Blanc de Nua. No pas “blanc de nuà”, eh? Però gairebé. “És que passo moltes hores al celler amb el carbònic!”, exclama.

El Vida Nua és un vi, jo diria, sucós. Com quan et menges un préssec (de vinya, esclar) i et comença a regalimar per la cara (de regalimar també en diem regalar). Els dos elogis que se li poden fer a aquest vi, amb totes les precaucions? Que és un cabernet que no sembla un cabernet i que és un vi natural que no sembla natural. “No fa pudor de peus!”, m’explica. Treballa agricultura regenerativa. Només vinifica el seu raïm i el seu amic Pol, que és pastor, li porta les ovelles a pasturar. L’anyada 21, la que tenen a la copa, és excel·lent. “Però de totes les anyades en diem excel·lents”. La qüestió és que, diu l’Adriana, “veníem del Gloria, i la vinya sempre recorda l’any passat”.

No busquin l’anyada 2023 d’aquest vi. O sí, busquin-la, però en altres formats, tots emocionants. És l’anyada d’en Mel, que va néixer al juliol, quan li tocava al setembre. “No vam fer la collita perquè estàvem al Trueta, amb el nen a la incubadora”. I llavors, com sempre, van aparèixer els amics. Els de Vinyes Tortuga, els de Pujol Cargol, els de Rim… Van collir ells i van fer la versió, que van voler, del seu vi. Són els seus “padrins de verema”. Els beneficis d’aquest joc van a l’hospital que va ajudar a viure aquest nen. La gent del vi és la més solidària. Tota aquesta història la tenen a la copa. Només puc dir: “Salut”.