A la botiga de vins Celler de Gelida del barri de Sants de Barcelona renoven la branca de pi a la porta de l'establiment aquest divendres a les 18.30 h amb l'ajuda dels Castellers de Sants. Aquest dissabte, coincidint amb Sant Martí, es fan festes a l'antic celler modernista de Sant Cugat del Vallès i al celler de Can Calopa, que gestiona la cooperativa L'Olivera a Barcelona, i al prioratí del Masroig. Del 14 al 26 de novembre, 14 restaurants de l'associació gastronòmica D.O. Sants ofereixen platets amb una copa de novell i el 19 de novembre celebren una festa amb cellers al carrer Vallespir de Baix. El mateix dia n'hi ha una altra a l'empordanès Celler Cooperatiu d'Espolla, que inclou ració d'estofat de senglar, i el 9 de desembre al Palau Robert de Barcelona amb novells catalans i mallorquins. D'altra banda, per ara no es preveu recuperar la que abans del covid organitzava la botiga i distribuïdora de vins Vila Viniteca al Born.
Corre, que vola: és temps de vi novell
És el vi que va a contracorrent, perquè s'elabora per prendre-se'l com més jove millor
Diuen que, perquè un vi sigui realment bo, cal esperar un temps abans de prendre-se'l. Almenys uns mesos o, fins i tot, anys! Hi ha un vi, però, amb el qual convé fer just el contrari: no embadocar-se i gaudir-lo ben jove. Es tracta del vi novell, que és el primer vi de l'any. Surt a la venda ara en plena tardor, guarnit amb etiquetes cridaneres, tan sols unes poques setmanes després d'haver-se acabat la verema. La seva joventut i el seu curt procés d'elaboració –no dona peu a gaires floritures i no acostuma a passar per fusta– el converteixen en una llaminera explosió de fruita per al nas i el paladar. A més, serveix d'espòiler per imaginar què podran donar de si els vins de la nova anyada.
El novell d'enguany revela que el 2023 ha estat marcat per la sequera, fins al punt que alguns cellers catalans acostumats a elaborar-ne han prescindit de fer-ne perquè no han tingut prou raïm. Així i tot, un grapat han fet mans i mànigues per no trencar amb la tradició, molt vinculada a Sant Martí, que se celebra aquest dissabte. "Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi", diu la dita popular, i tradicionalment les cases de pagès pengen una branca de pi sobre la porta per anunciar a tothom que ja tenen el primer vi de l'any. Acompanya bé des d'un aperitiu fins a una calçotada i al tast pot semblar inclús espurnejant. Potser perquè el vi encara no ha acabat la fermentació del tot o perquè s'ha elaborat amb maceració carbònica, un mètode habitual en el novell, l'arribada del qual també coincideix amb la de l'oli nou.
Encara que els elaboradors de vi i oli han patit de valent per la manca de pluges, és hora de fer festa i xerinola, perquè a la fi es té l'anhelat fruit de tot un any de feina al camp. A França han aconseguit revestir aquest moment d'un caràcter festiu amb el seu vi novell de capçalera, el beaujolais nouveau, que comença a vendre's el tercer dijous de novembre. El novell català arriba abans, al voltant de l'11 de novembre, per Sant Martí, però ara com ara no suscita ni de lluny la mateixa expectació i és de producció molt més limitada.
Vi efímer i amb caràcter ritual
Un col·lectiu d'una desena de cellers catalans se les empesquen cada any per difondre els atractius del vi novell i anunciar que en comença la temporada. Es concentra entre el novembre i el febrer o març, perquè és quan preserva més la joventut, però això no vol dir que no es pugui prendre a posteriori. Enguany n'han embotellat els cellers Carles Andreu, Vinícola de Sarral i Vins Petxina, de la Denominació d'Origen (DO) Conca de Barberà; el Celler Cooperatiu d'Espolla, de la DO Empordà; el Masroig i Ronadelles, de la DO Montsant, Maset, de la DO Penedès, i Sant Josep Vins, de la DO Terra Alta, així com algun altre que no està vinculat a aquest grup de cellers, com Espelt, de la DO Empordà. Molts novells es fan amb varietats de raïm arrelades al territori, com el trepat, la garnatxa o la carinyena.
El director comercial del celler del Masroig, Rafel Pino, explica que el novell és el vi més fidel al raïm d'on prové. "És un vi directe, que no té filtres, perquè no ha tingut temps de malcriar-se en un dipòsit o una bota, i que ens connecta amb el que era abans, la fruita. Per a mi, és el vi més sincer de tots", assevera. A parer de l'enòloga Anna Espelt, del celler Espelt, el novell evoca el procés que transcorre entre la verema i la transformació del raïm en vi, i el posa a l'abast també de la població urbana. "Tot i que és un vi molt fàcil de beure, té un sentit molt profund. La gent s'ho podria prendre com un ritual", reflexiona.
Per ser un vi, la seva temporada és curtíssima, i això anima alguns cellers a fer vinificacions més atrevides. Vins Petxina n'elabora dues versions i el seu Garrí Novell Salvatge és tal com surt del dipòsit, sense filtrar ni afegir-hi sulfits. "És el que devia passar a les masies quan es feia la matança del porc, anaven a dinar i triaven quina bota estava més bé", diu Oleguer Brunet, de Vins Petxina, que s'esforça perquè el novell conquisti nous públics. Enguany ha promogut un cartell, dissenyat per la il·lustradora Mireia Pujol, amb uns porcs que es banyen en dues copes de vi, mentre que el celler del Masroig cada any embotella el seu novell amb etiquetes creatives. Aquesta vegada ha convocat un concurs que ha guanyat l'estudiant d'arquitectura Martí González Monés amb tres etiquetes que representen la verema, la festa i la irremeiable becaina de després.
El novell del 2023 pot ser un vi més concentrat, de colors més pujats i amb més grau alcohòlic a causa de la sequera i les altes temperatures. Per a Pino, és "quasi un miracle" que els cellers n'hagin elaborat, si bé en algun cas han hagut de canviar de cupatge. N'hi ha que ni així han pogut repetir, com el Celler Cooperatiu La Granada i Covides (DO Penedès), Celler de Sanui (DO Costers de Segre) ni el Celler Cooperatiu d'Artés (DO Pla de Bages). L'enòleg Pere Escudé, de Sanui, recorda que han patit temperatures de 40 graus del maig a l'agost, cosa que ha afectat el riesling, mentre que al Celler Cooperatiu d'Artés (Artium) "el merlot ha punxat molt", detalla la directora, Anna Berenguer. Les dues varietats, que són foranes, eren clau per als seus respectius novells i l'escàs raïm que han collit l'han destinat a vins més venuts. "El vi novell no és un vi que vagis a guanyar-t'hi la vida", admet Escudé.
El repte de tornar a popularitzar-lo
Amb tot, com és que el novell no acaba de triomfar a les taules catalanes? De raons se n'han esgrimit moltes, com que les noves generacions no han heretat la tradició i la desconeixen, potser perquè se n'havia fet de mala qualitat; que s'ha de fer més per promocionar-lo –l'administració, les botigues, els restaurants...–, que la seva curta temporada desincentiva a elaborar-lo pel risc que no es vengui tot i que els cellers tampoc han fet prou pinya com han aconseguit a França al voltant del beaujolais, que arriba a prendre-li lloc al novell en alguns locals de Barcelona. Josep Maria Tegido-Mallart, un dels responsables del Celler Cooperatiu d'Espolla, apunta que al país veí "tenen més tradició de fer valdre el producte propi i de proximitat, i el beaujolais ha jugat molt aquesta carta i l'ha sabut vendre fora".
Justament podria ajudar a rellançar el novell si es fes més èmfasi en el seu caràcter de proximitat i de temporada. Així com en aquesta època de l'any hi ha el temps dels bolets o dels calçots, també hi ha el del novell. Pino suggereix que els restaurants podrien fer menús acompanyats d'aquest vi, cosa que ja s'assaja al barri barceloní de Sants per segon any consecutiu de la mà de l'associació gastronòmica D.O. Sants: 14 restaurants ofereixen del 14 al 26 de novembre platets amb una copa de vi novell i el 19 de novembre faran una festa, recordant que l'arribada del novell és sobretot un motiu de celebració.
La celebració més primerenca del novell és l'Embutada, que s'ha celebrat a Tarragona el primer cap de setmana de novembre en una trentena de cellers. Han donat a tastar vi d'enguany, encara en procés d'elaboració, i vi embotellat d'anys anteriors. Aquesta festa ha recuperat la tradició de beure el novell amb un embut de llauna. A més, a la Part Alta de la ciutat s'han identificat 44 antics cellers i l'associació Santa Teca, que organitza l'Embutada, tracta que es preservin perquè siguin declarats Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).