Una carinyena “natural” que té un secret i que és pecat no tastar

El vi d’avui és un vi “d’autor”, un projecte únic i extraordinari que enamora en més d’un sentit. Un vi que et fa sentir intel·ligent. El vi d’avui és el Vinerel·les, amb aquesta ela geminada tan genuïna i única, com el vi que anomena. Vinerel·les parafraseja i juga amb la paraula aquarel·les. En lloc de tenir-hi aqua hi tenim vi, però també es tracta d’una paleta de colors: el terrer, el clima, la varietat i l’edat de la vinya.

Joan Arrufí, en Papeles per als amics i admiradors, és el geni de la Terra Alta que comanda el celler Altavins. El que fa sempre m’ha agradat molt –és un d’aquests celleristes a qui acabo enviant e-mails de felicitació, i a qui suplico, de tant en tant, visites a la vinya–. En Joan sempre busca, sempre vol experimentar, mai para d’estudiar. I estudia i investiga d’una manera viva, lliure i oberta als canvis, al joc. Amb el Vinerel·les va decidir que volia fer vins més “naturals”, sense sulfits. I tots, esclar, tenen llevats autòctons. No els podem dir “naturals” si resulta que els llevats venen d’una botiga de Bordeus.

El vi que tenim a la copa és un monovarietal de carinyena. Només en fan 3.000 ampolles, que és poquíssim, i ve d’unes vinyes dels altiplans de la Terra Alta, a 450 metres. El sòl és això que en diuen panal, que vol dir que és llimós, calcari, molt pobre en matèria orgànica, però molt esponjós. Que sigui esponjós permet que les arrels busquin i busquin a molta profunditat; molta. I això és el que li dona la salinitat, la mineralitat. Aquesta màgia contraresta amb la calidesa dels 14,5 graus d’alcohol. L’anyada dinou, la que tastem, va ser molt càlida.

Aquest vi està fet pensant en la gran singularitat de la carinyena. Entenent-la com és. La carinyena té el cicle vegetatiu més llarg, o sigui que necessita més hores de sol per arribar a la maduració. És una varietat que podríem dir que és tensionada. Si està verda, serà agressiva. L’astringència –això que els que en saben anomenen tanicitat– és molt marcada. I l’acidesa, també. Potser algú de vosaltres recorda aquells vins de fa tant de temps, que feien que et caigués la dentadura i les genives a terra. En aquesta copa veuran que l’astringència i l’acidesa s’han arrodonit i ensinistrat –que no domesticat–. Com ho fa, en Joan? Doncs envellint-la en tines de ciment. Però... esperin! Ciment natural, fet amb aigües i graves del territori! I aquesta porositat natural del ciment natural la microoxigena, i hi està dotze mesos. Aquest és el secret.

Descobriments i jocs

Aquesta tina sense additius és un projecte que el celler ha dut a terme conjuntament amb la Universitat Rovira i Virgili. No hi havia d’haver –i no hi ha– traces de química. Però és que van estudiar, sensitivament, organolèpticament, cada varietat en aquesta tina. Van començar fa onze anys i, com més temps passa, més descobreixen, experimentant, coses noves. Ara saben que aquesta tina esmorteeix massa les garnatxes. En canvi, com dèiem, la carinyena, que és més rústica, l’arrodoneix.

L’arrodoneix, però fan en manté els matisos. Aquest color violaci de la carinyena, tan subtilet, amb aquests punts granatosos. Els aromes típics de la carinyena, com les espècies, la violeta, les flors mediterrànies... A la boca és tota frescor.

Si juguem a geometria, la carinyena en boca és molt vertical. Us anirà al centre de la boca. La garnatxa, en canvi, us anirà als laterals. I aquest és un joc divertit, un dia, amb monovarietals de garnatxes i carinyenes, a cegues. És un vi tan polit, tan net, tan llaminerot, que us deixarà sense alè. Però no puc deixar de parlar de l’etiqueta, que porta un llapisset amb un full de llibreta, escrit a mà. El disseny m’encanta, i com que ha guanyat un Laus Internacional –i les etiquetes formen part de l’art del vi– deixeu-me dir que l’han fet els de Bulldog Studio.

De fet, hi ha moltes coses de les quals no puc deixar de parlar. Com dels altres monovarietals del Vinerel·les. Tenen un macabeu de l’any 69 envellit en acàcia, un brisat de garnatxa blanca i garnatxa blanca natural envellida en una bota del nord-est de França (una Hermitage). Gaudiu aquest vi amb un bon entrecot (d’aquests que tenen tiretes de greix) i amanit amb sal i pebre. No demaneu més, alceu la copa, que hi ha un vinàs, un vinàs per aplaudir, per rendir-se, per llepar-se'n els dits i els bigotis. Un vi porpra únic. Quan el tasteu, voldreu anar al celler a conèixer el Joan Arrufí, a donar-li la mà. Perquè és una mà que ha tocat, sabent què toca, les fulles de la carinyena i el terra indòmit de la Terra Alta. No us el perdeu.

Patrocinat per: