Així és el nou celler que ha decidit sortir de la DO Cava per entrar a Corpinnat

GelidaTot va començar el 2009, quan Eduard Viader tenia 21 anys, estudiava enginyeria agrònoma a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Castelldefels, i va llogar un espai a la cava Santacana Roig de Sant Sadurní d’Anoia, a la mateixa població on vivia i on la seva família tenia la que va ser durant molts anys l’única farmàcia de la població.

No tenia vinyes, comprava el raïm i el vi base, i ho feia més com una prova personal que com un negoci. El 2011 va posar al mercat les primeres ampolles dins de la DO Cava, i les va batejar amb un nom que pretenia evitar de totes totes el seu cognom, Viader, amb origen a Santa Coloma de Farners. “Vaig triar el nom de Muscàndia inspirat en el nom científic del cep Vitis muscandinia, perquè el meu cognom a Sant Sadurní estava associat a la farmàcia i al laboratori d’anàlisis clíniques i industrials, i vaig pensar que era una bona idea desmarcar-me’n”, diu l’Eduard, que afegeix que, quan ara hi pensa amb perspectiva, s’adona que el nom que va triar no era encertat perquè muscàndia denota moscat, que és una varietat que gairebé no utilitzava i que podia connotar poca seriositat.

El cas és que, quan va acabar els estudis, va començar a treballar en altres cellers, però no oblidava el seu projecte propi, que anava adobant a poc a poc. Tant era així, que l'any 2016 va marcar una gran inflexió perquè va ser quan va trobar a Gelida la masia Can Rossell de la Llena, del segle XIV, que va comprar, perquè al costat hi tenia un celler annex que datava del segle XIX. “Tot estava en ruïnes des dels anys 60, i m’hi vaig posar per refer el celler. A la masia, encara hi ha molta feina per fer”, explica. El 2020 enllesteix les obres al celler, i comença a vinificar-hi en un espai propi. A més, ja tenia també deu hectàrees de vinya pròpia. Així que va decidir dedicar-s’hi al cent per cent. I així va ser fins que el desembre de l’any passat va enviar una instància amb data de registre a la DO Cava en què notificava la intenció de deixar de formar part de la denominació d’origen. Va liquidar la part de producció de l’últim trimestre i va rebre una auditoria d’inspecció, habitual en aquests casos, que notificava i verificava els estocs que hi tenia.

Etiquetes amb el nom Corpinnat

Entrar aquest mes de març a la marca Corpinnat no ha estat un procés de dos mesos. Des que l’Eduard va entendre que la seva manera de treballar estava més a prop de la marca que de la denominació d’origen han passat anys. “Ha estat un procés llarg, pel qual he passat per auditories de Corpinnat que han comprovat com veremava, a mà, com feia el vi base, tot al meu celler, perquè a Corpinnat l’únic que entra per la porta és raïm”, diu, i comenta que molts cellers adscrits a la DO Cava és habitual que no tinguin premsa. “Molts cavistes no han entrat raïm mai al seu celler, perquè compren el vi base fet; és una casuística única”, reflexiona Viader.

Una curiositat. L’Eduard ha hagut de vendre un ancestral fet amb moscat i sauvignon blanc que no encaixava dins del reglament de la marca Corpinnat: “Per entrar-hi, me l’he hagut de vendre tot abans”.

I és així com s’ha plantat a Corpinnat, que eixampla l’horitzó amb el número catorze. Tot és tan nou, que la marca encara els compta d'un en un. El celler catorzè, Viader, té cinc escumosos, un dels quals és un màgnum. “També faig vi ranci i mistela per a consum propi, i l’ofereixo a les visites, perquè vull mantenir-ne la tradició”, diu l’Eduard. Al celler hi té un hortet i unes gallines. “És una feinada treure’n les males herbes i sobretot protegir les gallines de les guineus, que se les cruspeixen en un pim-pam”.

A finals d’aquest mes i sobretot a l’abril, les etiquetes que hi diran Corpinnat ja estaran enganxades als seus escumosos. Dos dels escumosos tenen una criança d'entre divuit i trenta mesos (Les Eretes i Tres Viles Rosat). Els tres restants (Anhel Blanc de Noirs i La Llena, inclòs el màgnum), d'entre tres i cinc anys. La criança, amb tap de suro.

L’Eduard ho ha explicat tot amb il·lusió. “Me’n fa molta perquè crec en el Penedès, perquè la marca Corpinnat revaloritza el territori, que pateix la pressió urbanística pel fet d’estar situat tan a prop de l’àrea metropolitana”. “Revaloritzar les vinyes del Penedès també vol dir no pensar en el volum, que desvaloritza la viticultura”. Per això el lema del seu celler és “El valor de ser petits”, perquè sent petits es pot valorar tot el procés, des de la vinya fins al producte final, passant per pagar un preu digne al raïm. “Si paguem preus dignes al pagès, aleshores el pagès entendrà que la seva terra és preuada i rendible, i no pensarà a vendre-la per posar-hi polígons ni tampoc plaques solars”, afirma l’Eduard. Té 37 anys. Enrere queden els seus 21 anys, quan va llogar un espai en un celler de Sant Sadurní. Quan pensa en la DO Cava, afirma que “les cadires que tenen més pes dins de la denominació d’origen són les que generen més volum, prefereixen abastir la demanda del mercat al preu que sigui, i aquesta és la seva única preocupació”. Segons la seva opinió, “Corpinnat aposta pel valor afegit; n’és referent al mercat, i la manera de ser forts és l’associacionisme i no anar per lliure”. Per tot plegat, Eduard Viader sosté que el seu celler comença a formar part des d’avui mateix de “la Champions dels escumosos”.