"Un vegetarià i un vegà no han de menjar més verdures ni fruites que un omnívor"

Lucía Martínez és graduada en nutrició humana i diètica, màster en nutrigenòmica i nutrició personalitzada, i autora del blog 'Dime qué comes'. Acaba de publicar un llibre d'assaig destinat a difondre "la postura política dels vegans i dels vegetarians", segons paraules de l'autora.

¿Els nutricionistes esteu a favor dels vegetarians i dels vegans?

No. Els professionals de la salut no recomanem cap mena de dieta, i per tant la meva feina no és que decideixis ser vegetarià o vegà, sinó donar-te el millor consell possible perquè t'alimentis bé.

Però els dos corrents tenen més seguidors que mai.

Podem dir-ne moda, sí, malgrat que a l'Estat fa molts anys que hi ha gent que s'alimenta seguint aquestes premisses, i a altres països, com l'Índia, encara molts més. Actualment és cert que hi ha més interès per aquesta forma d'alimentar-se que mai. I si fas recerca a xarxes socials o a Google t'adones que els termes són molt buscats.

Quin consell general donaries a un jove o un adult que et digui que vol alimentar-se sense aliments d'origen animal (vegà) o amb molt pocs (vegetarià)?

Primer els preguntaria si són esportistes d'elit o tenen cap malaltia. Si és que no, llavors els diria que, sigui quina sigui la tria, ha de ser saludable.

En el cas vegà seria?

Fruita, verdura, proteïna vegetal de qualitat (llegums i derivats, llavors i fruits secs) i greix saludable (oli d'oliva extra verge), hidrats de carboni de qualitat, suplement B12 i beure aigua.

Hi ha persones que, quan han passat de ser omnívor a vegetarià o vegà, han passat a extrems en el pes, per baix o per alt.

Sí. Clar, perquè hi poden haver persones vegetarianes i veganes que s'alimenten de forma horrorosa, perquè mengen processats o només pasta i arròs. Igual que tots els tipus d'alimentació, hi ha d'haver un criteri, que és el de l'alimentació saludable. Ara bé, et dic i subratllo que les taxes d'obesitat actuals de l'Estat, que són molt preocupants, no es deuen per persones veganes ni vegetarianes.

En el llibre qualifiques el vegetarià de 'conscienciat', però en cap tipus d'alimentació podríem dir que se n'és al 100%. M'explico, els vegans, que no ingereixen productes d'origen animal, mengen verdures que han estat conreades en terres amb adobs animals.

Em confirmo en el terme, perquè un vegetarià i un vegà estan practicant una postura política més que complir una sèrie de premisses que porten a fer una dieta determinada. No comparteixo aquest extrem, que les verdures que mengen els vegans estan conreades amb adobs animals, perquè és anar a treure la punta a una forma de menjar que té una preocupació ètica i que vol millorar el medi ambient. I, dit sigui de passada, els vegetarians i els vegans també prenen medicaments, que també han estat testats amb animals.

Els consells de l'OMS sobre alimentació saludable per a la població omnívora també indiquen que han de menjar molta fruita i verdura.

És clar! Un vegetarià i un vegà no han de menjar més fruita i verdura que un omnívor. L'alimentació convencional ha de reduir la ingesta de proteïna animal, especialment dels productes carnis processats i afavorir molt més la fruita, la verdura i els llegums. Et diria que en una alimentació saludable la carn no ha de ser present als plats cada dia ni tampoc necessàriament cada setmana.

S'han de menjar més cereals i llegums per aconseguir la proteïna vegetal?

Ni cal fer-ho alhora ni cal fer-ho en un mateix dia. Podem menjar llegums sols, que n'hi ha que ja contenen un perfil d'aminoàcids complets. És el cas dels cigrons i d'algun tipus de mongetes. Dit amb altres paraules, en una dieta variada i saludable, no t'has de preocupar si en un mateix dia has menjat cereals i llegums per aconseguir la proteïna vegetal, perquè hi ha llegums que ja ho fan sols.

L'obesitat té uns índexs alarmants a l'Estat, com has dit, però també en la població infantil. Què falla?

Falla que no aconseguim fer entendre que la població ha de menjar més fruita i més verdura. I que, per beure, només es necessita aigua. Si això es tingués clar, no passaria. A més, indico que les xifres de sobrepès i obesitat en infants són molt alarmants perquè serà molt probable que tinguin aquest perfil quan siguin adults.

Ser vegetarià és més car?

“Em salten totes les alarmes quan sento aquesta afirmació”, escriu la nutricionista Lucía Martínez en el llibre “Vegetarianos concienciados”.

Segons l'autora, no és cert perquè els vegetarians no han de menjar-ne més quantitat que els omnívors. I per continuar, perquè la nutricionista es pregunta quin és el punt de partida, de preu, per dir que les fruites i les verdures són cares. “Comparades a què?”, es pregunta.

La pregunta la respon i busca una comparació: “és cert que si comparem el paquet de napolitanes de pernil i formatge a 1€ amb el preu del quilo de nabius, els últims són més cars. Sens dubte”, escriu. Ara bé, “us sembla que són productes comparables?”. Pregunta que respon tot seguit: “treure les napolitanes de la dieta (o qualsevol altre producte insà i baratíssim en el qual pugueu estar pensant) no té res a veure amb el fet de fer-se vegetarià, sinó amb intentar preservar la nostra salut”. I, en segon lloc, “si en comptes de nabius, comparem les napolitanes amb les taronges en hivern o la síndria a l'estiu, llavors el cost s'ajusta força”.