Nutrició
Mengem  /  Nutrició i salut 12/12/2022

El menjar porqueria pot fer disminuir la memòria

La investigació ha comptat amb una mostra de 10.000 persones i l'acaba de difondre una revista neurològica nord-americana

2 min
El menjar porqueria també podria estar relacionat amb el deteriorament cerebral

El menjar ultraprocessat torna a estar a l’ull de l’huracà. Un nou estudi vincula la seva ingesta amb el deteriorament cognitiu en persones de mitjana edat i edat avançada. Concretament afectaria la disminució de la memòria i la funció executiva del cervell, que és l’encarregada de planificar i prendre decisions. Així ho ha afirmat l’estudi publicat a la revista mèdica Jama Neurology després d’una investigació extensa que va començar a recopilar dades el 2008 i en què han participat 10.000 brasilers, tots ells funcionaris d'entre 35 i 74 anys. El menjar que ingeria la població investigada eren hamburgueses, pizzes, instant noodles (fideus preparats en paquet) i pa industrial.

L'estudi posa de manifest que, tot i que ja s'ha establert una relació entre el menjar ultraprocessat i l'obesitat o el risc de contraure malalties cardiovasculars, fins ara no s'havia estudiat en profunditat la relació amb el declivi cognitiu i aquests aliments.

El mes de juliol passat, la recerca es va presentar a la Conferència Internacional de l’Associació de l’Alzeihmer, i ara l’ha publicat la revista especialitzada mensual. La informació posa al focus, un cop més, el menjar porqueria, que a casa nostra també s’ha denunciat en diverses ocasions per la publicitat associada a les criatures. L'estudi conclou que, com més alt és el consum diari d'aquest tipus de menjar, més alt és el risc de declivi cognitiu, independentment de l'ètnia de la persona, i que, per tant, els organismes públics de salut n'han de descoratjar el consum.

La tria del consumidor

A més, cal sumar-hi que el menjar ultraprocessat sol ser molt econòmic. Però nutricionistes com Carla Zaplana recorden que el menjar porqueria és econòmic perquè “per a la seva producció reben ajudes dels governs”, mentre que el menjar saludable “necessita més cura en la producció i té un temps de vida més curt”. En el llibre Pensar abans d’obrir la boca (Viena Edicions), la periodista Élise Desaulniers recorda que les nostres tries com a consumidors “tenen una incidència directa en la indústria agroalimentària”. A casa nostra, la cuinera Maria Nicolau també ha coincidit amb aquest discurs. Així doncs, davant d’una bossa de patates xips i un bròcoli, cada cop hi ha més arguments a favor de la tria d'una opció o l'altra.

stats