El Xalet: La cuina total del Francesc

"Soc un noi de trenta-un anys amb moltes ganes de cuinar i menjar-se la vida. La gastronomia és la meva manera de viure". Així es presenta Francesc Palà, xef i propietari del restaurant El Xalet a Ponts, Lleida. És fill del Sisco i la Mercè, que fa vint-i-nou anys van obrir aquest restaurant familiar i van aconseguir establir-se com un referent gastronòmic a la zona.

El Francesc recorda haver passat la seva infància corrent per la cuina del local, observant com els seus pares treballaven incansablement, i dedicaven hores i hores a la seva passió. Potser per això, inicialment va decidir allunyar-se de la cuina i estudiar mecànica. "Veia la vida dels meus pares i no volia el mateix per a mi", comenta. Tot i això, la vocació per la gastronomia va acabar per imposar-se. Va deixar els motors i es va posar a estudiar cuina. La seva carrera professional el va portar a treballar a Mallorca i al Disfrutar de Barcelona. Finalment, un bon dia els va proposar: "O em quedo el restaurant familiar o n'obro jo un". Els pares no van dubtar a cedir-li les regnes del negoci. "És tot teu, fes el que creguis". Han passat tres anys des de llavors, i el Francesc s'ha bolcat en cos i ànima al seu projecte. Es va quedar amb el mateix equip de treball, i reconeix que "sense ells no seria possible fer res".

La seva visió és clara: oferir una cuina total utilitzant productes i tècniques d’ara i d’abans. "M'agrada cuinar de tot: cremes, carns, peixos, postres". Per començar, ens captiven amb un aperitiu senzill però que ens deixa bocabadats: una exquisida crema de carabassó cultivat a l'hort del Francesc. Continuem amb una torradeta salada a la brasa farcida de formatge cremós d'herbes i anxova de Santoña i, a més, tastem diferents varietats de croquetes: de gamba vermella fresca de Palamós amb carxofes, de pernil i de bolets. Per acabar els entrants gaudim d'un parell de minisandvitxos a la brasa farcits de tàrtar de vaca prèmium i allioli d'all escalivat i carxofes confitades amb romesco i pernil ibèric. De segon, quedem meravellats amb els deliciosos caragols a la llauna, “eren un dels plats emblemàtics dels pares” i amb l'arròs sec amb cansalada viada ibèrica, camagrocs i ploma ibèrica de gla. Amb les postres, un flamet cremós de vainilla amb nata muntada a casa i una crema catalana, ens acabem les últimes gotes del Jaume Grau i Grau, el vi negre del Pla de Bages que avui ens acompanya per dinar.

Amb els cafès sobre la taula, aprofitem per conversar amb el Francesc, que aprofita per descansar una estona. La seva passió és evident; no para ni un minut. "Soc intens amb la feina, amb els amics i amb la família", diu. La seva rutina diària comença a les vuit del matí, i després de passar pel local, es dedica a jugar a pàdel o a fer motocròs. Ell té un objectiu clar: que el seu restaurant sigui el millor del món. "No sé on arribarem, però ho intentarem", afirma amb determinació i una certa ironia. Una de les claus del seu futur èxit és el seu hort propi. Creu fermament que els restaurants han de ser autosuficients i gestionar els seus propis recursos, tant els locals com els exteriors. Francesc Palà és un xef que viu i respira gastronomia, que tira endavant amb orgull el llegat dels pares mentre busca constantment innovar i perfeccionar el seu art. La seva història és un testimoni de passió, esforç i dedicació, valors que sens dubte continuaran guiant el camí cap a l'èxit.