Gossos, nens, torns i pagues i senyals: com anar de restaurants en l'era moderna

En el món de la pseudofelicitat en què vivim, les xarxes socials estan inundades d'imatges de com hauríem de menjar actualment: normalment plats internacionals que s'imposen a la gastronomia de casa nostra. Però hi ha altres coses que envolten el moment de menjar i que són tant o més importants, ja que una visita en un restaurant hauria de ser una experiència en positiu. Hi ha molts factors que poden afectar el resultat final d'un àpat de manera negativa: des d'estar assegut en una taula al costat dels serveis fins a llargues cues per aconseguir taula o la incomoditat que genera un local sorollós o un servei que no entengui les nostres necessitats. És per això que cal tenir present una sèrie de principis i normes a l'hora d'entaular-se a l'era moderna (ja que tot això no val per al passat, quan tot era més senzill).

Amb els minuts comptats: el sistema de torns

Després de la pandèmia és cada cop més habitual que a l'hora de reservar en un establiment ens preguntin quin és el torn que volem: si el primer o el segon. Hi ha qui s'estima més encetar el meló i ser el primer a seure, però també hi ha aquells que volen anar tranquils i, amb la (falsa) sensació de tenir més temps que els primers, trien la segona tanda per no haver de córrer. També hi ha un tercer grup de persones que directament desisteixen d'anar a aquesta mena de locals perquè no troben bé haver de menjar amb aquestes presses. Dit això, sigui com sigui cal anar-hi amb el temps ben comptat per no passar-se o declinar l'assistència als locals que imposen aquesta mena de sistemes òptims per a facturar però potser no tant per fer una sobretaula mediterrània.

Amb temps: estar preparat per fer cua

Si bé és cert que després de la pandèmia s'ha imposat moltíssim la reserva, l'antelació i l'avançament dels horaris, ningú treu que a l'hora de visitar un establiment de moda s'hagi de fer una bona estona de cua. Això es dona, sobretot, en llocs més informals, per exemple a primera línia de mar i on ja moren d'èxit: per què volen guardar una taula que saben que ompliran? Doncs bé, si es vol tastar un nou concepte acabat d'arribar a la nostra contrada pel qual hi ha molta competència és evident que caldrà esperar bonament el nostre torn sense desesperar-se. Al cap i a la fi, a la cua s'hi poden trobar noves amistats i gaudir del coneixement d'altres persones amb les quals no haguéssim iniciat mai un intercanvi de paraules.

Amb nens: compte si no n’admeten

Si aneu amb mainada, compte amb els establiments que es declaren adults only i que exclouen la canalla d'entre la seva clientela (i els que els acompanyen). Val a dir que aquest és un sistema que no està emparat pel dret d'admissió, que no permet ser arbitrari sense raó i tampoc per la mateixa Constitució, que estableix la igualtat de tothom sense possibilitat de discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Ara bé, en el món actual aquesta mena de locals hi són i tothom ha viscut algun cop les hostilitats que de vegades genera la canalla en certs establiments, especialment aquells infants que no estan sent controlats pels seus pares i mares. Tenir aquests factors en compte és clau a l'hora de triar.

Amb gossos: tant si us agraden com si no 

L'entrada dels animals als establiments de menjar no està prohibida malgrat que molts locals la vetin directament. Des que es va aprovar la nova llei de benestar animal (que prohibeix majoritàriament que les mascotes es quedin lligades a la porta), la llei estableix que els establiments poden facilitar l'entrada dels animals de companyia, i que això és decisió dels propietaris del local. Bars, botigues, restaurants i hotels on es consumeixin begudes i menjar poden admetre aquests animals, així que trobar-se al costat d'un gos és una opció possible, sempre en zones no destinades a l'elaboració, emmagatzematge i manipulació dels aliments. Que ningú se sorprengui.

Amb consideració: perdre la paga i senyal

Amb l'increment dels no-show, cada cop és més habitual que els establiments cobrin una paga i senyal per cada comensal. La possibilitat de perdre aquest dipòsit és un fet que no existia fa deu o vint anys i que també és un fenomen a tenir en compte en l'entaulament de l'era actual. El consell és que, si s'ha d'anul·lar, es faci sempre que es pugui com més aviat millor (el més habitual és que si s'anul·la el dia abans no hi ha conseqüències). Per altra banda, cal ser realista amb les reserves que es fan per no caure en l'arrogància envers els restauradors que ens esperen amb tota la previsió que això comporta.

Amb precaució: compte amb els recàrrecs pel pastís

Estem celebrant un aniversari i hem pensat a portar el pastís perquè la persona homenatjada pugui bufar les espelmes amb les seves postres preferides i que no es quedi amb les ganes de fer-ho quan comencem a demanar tiramisús i cremes catalanes desconjuntades. Això estaria molt bé si no fos perquè el local també té part del seu negoci en vendre postres a entre 6 i 8 euros per persona i que servir un pastís aliè li comportarà una despesa extra de servei i de neteja de plats sense cap rendibilitat. Això pot comportar que ens carreguin un suplement pel servei de plats i coberts que hem d'estar disposats a assumir. Estem avisats.

En bona companyia: compte amb les consumicions mínimes

S'han fet virals restaurants barcelonins que prohibeixen seure a menjar sol, especialment a sopar. Aquesta hostil manera de rebre un client que tanta polseguera ha aixecat a les xarxes socials requereix per part de la clientela anar a menjar en companyia a aquesta mena d'establiments o, com a mínim, tenir present que ens poden tancar la porta als morros pel fet d'anar sols. Molt més habitual és una derivada d'això que és la consumició mínima per persona: així que no s'hi val allò de "jo no vull res". Per evitar situacions desagradables és important fixar-se en els cartells a l'entrada de l'establiment i que no ens obliguin a fer el que no volem fer.

Amb estil: capejar els codis de vestimenta

Anar a dinar o a sopar no és només omplir el pap, sinó que és un dels actes socials de més rellevància. És per això que hi ha establiments que es volen moure en una franja determinada d'estatus social i recomanen a la seva clientela un codi de vestimenta determinat. Passar per aquest adreçador és també una forma d'entaular-se i cal entomar aquest testimoni amb estil per estar a l'altura de les circumstàncies sempre que un estigui disposat a entrar en el joc. Corbates, camises i americanes són exigides en alguns restaurants d'alt nivell, així com cockatil dress code en altres amb un toc més xic. Sigui com sigui, no es pot oblidar aquest element.

Amb efectiu o amb targeta: compte amb el pagament

En un món on les transaccions són cada cop més electròniques cal revisar prèviament les condicions d'ús del restaurant (més enllà que els establiments estiguin obligats a admetre qualsevol dels dos sistemes que triem com a consumidors i que no poden cobrar recàrrec per la targeta). Per evitar situacions finals tenses, cal mirar si exigeixen un pagament mínim amb targeta (no està prohibit fer-ho) o si estan, per exemple, disposats a dividir el compte entre tots els que som a taula i que cadascú pagui com vulgui. Això evitarà disgustos finals.