Cafè Pablo, el nou bistrot del Museu Picasso que vol seduir els barcelonins

BarcelonaEmmanuel Guigon, director del Museu Picasso, explica que abans el museu tenia un 4% de públic local, una xifra que està en la línia del que solen tenir aquest tipus d'equipaments culturals, però que han aconseguit fer-la créixer a un generós 20%. Ara, amb l'obertura del Cafè Pablo, espera donar més motius a la gent per visitar el museu i potser, de passada, visitar alguna de les exposicions. Visitar el museu, però, no serà pas una parada obligada per gaudir del nou bistrot Cafè Pablo, regentat per Romain Fornell.

El cuiner, que té diversos restaurants, entre els quals l'estrellat Caelis, ha estat l'escollit perquè podia encarnar com ningú l'ànima d'un restaurant de cuina francesa i catalana. "Jo em sento tant francès com barceloní", afirma el xef. Ningú com ell pot representar millor les dues cultures gastronòmiques. De fet, el dia de la presentació davant de la premsa hi havia qui deia amb sorna que els parisencs aviat hauran de venir a Barcelona per menjar bona cuina francesa. Guigon, per la seva banda, ho reblava amb la següent anècdota amb Emmanuel Macron. Es veu que el president de la República Francesa volia saber en quin idioma s'expressava Picasso. I la resposta de Guigon va ser la següent: "català, castellà, francès i picassià".

Així doncs, amb l'esperit d'imaginar què menjava Picasso a París, s'ha optat pels clàssics francesos que Fornell clava. Pâté en croûte, ous mimosa amb tonyina natural, foie micuit, caragols de la Borgonya, escamarlans petits Robuchon, o el filet de vedella amb salsa París i puré de patata conviuran amb tapes emblemàtiques catalanes. I també amb una fórmula de migdia. Una de 20 euros, i una altra de 18. I si s'hi va amb mainada, un menú infantil per 12.

L'espai compta amb una sala, una terrassa coberta i un preciós pati interior, i es vol que sigui un lloc de trobada, "de tertúlia" afegeix el director del Museu Picasso, perquè el que es pretén és guanyar aquest espai, que abans no existia, per gaudir de la gastronomia, ja que, com ha citat Guigon, Heràclit ja ens va explicar que "els déus són a la cuina". Doncs que a nosaltres ens trobin asseguts a taula.