El Bulli 1846, el museu on només es menja coneixement

A El Bulli 1846 només es menjarà coneixement en dues hores i un quart, que és el temps que es triga a fer la visita amb guia multimèdia. “El debat sobre si el museu havia de tenir un bar o una cafeteria està tancat malgrat que reconeixem que l’hem mantingut”, afirma l’economista Ernest Laporte, que forma part de la Fundació El Bulli (de caràcter privat, sense aportacions públiques) juntament amb els cuiners Ferran Adrià, Albert Adrià, Isabel Pérez (dona de Ferran Adrià) i Marta Sala, dona de Juli Soler. Justament, Albert Adrià afegeix una altra idea per reconfirmar que no es podrà donar res de menjar durant la visita: “Sense els Beatles no es pot fer música dels Beatles”. Malgrat això, les màquines expenedores sí que s’hi han instal·lat, amb aigua amb un punt de gas de la marca Vilajuïga, aigua sense bombolles i també cafès. És a dir, beure, hidratar-s’hi serà possible, i fins i tot asseure’s a la mítica terrassa, davant del mar i ara envoltada de fotografies de la infància i adolescència dels dos germans Adrià i el maître Juli Soler.

Per arribar-hi, les opcions possibles són a peu, amb barca, amb bicicleta o amb moto, i llavors es pot adquirir l’entrada directament al museu, o bé si es fa amb cotxe particular, caldrà adquirir l’entrada que inclou pàrquing, i que és una de les noves construccions que s’han fet gràcies a l’adquisició de terrenys comprats als veïns. L’altra possibilitat serà fer-ho amb bus, que serà un mitjà que s’ofereix amb la mateixa compra de l’entrada. “Tot plegat és el gran projecte del Ferran, que no ha parat de treballar-hi des que va tancar el restaurant el 2011”, afirma Albert Adrià. 

Justament va ser en el tancament quan es van sembrar les llavors de la iniciativa. Per començar, perquè durant l’últim mes de funcionament d'El Bulli, gràcies a les reserves de les taules per part d’empreses i a la subhasta dels vins del celler del restaurant, es van poder recollir quatre milions, per una banda, i un milió vuit-cents euros, per una altra, respectaviment. “Amb la xifra total, i els àngels, com anomenem les marques que ens donen suport, vam crear la fundació”, diu Laporte. Per continuar, perquè per l’exposició post tancament que El Bulli va mantenir al Palau Robert del 2 de febrer del 2012 al 3 de febrer del 2013, sota el nom Ferran Adrià i El Bulli. Risc, llibertat i creativitat, hi van passar 750 mil persones. “Vam entendre que hi havia alguna cosa en la narració que interessava a la població”, afegeix Laporte.

A partir de llavors El Bulli com a museu va començar a perfilar-se però la iniciativa no va transitar per un camí de roses (mai millor dit). Els col·lectius ecologistes van protestar pel projecte inicial d’ampliar el restaurant en un 50 per cent en terrenys del Parc Natural del Cap de Creus. L’oposició va arribar al Parlament de Catalunya el mes de setembre del 2014, quan una delegació de la campanya ciutadana i ecologista hi va fer arribar més de 75.000 signatures en contra de la ubicació al parc natural, però no del projecte. El gener del 2015, el mateix Ferran Adrià feia aturar el procés que impulsava la normativa perquè volia estudiar bé les al·legacions. Finalment, amb canvis fets i canvi de legislació aprovada per la cambra catalana, El Bulli 1846 va ampliar un 20% de la seva superfície. I a partir d’aquí l’estructura de la fundació ha capgirat la forma: el taller situat dins d’un gran garatge al carrer de Mèxic de Barcelona ja està tancat, i la fundació ha contractat divuit persones noves per completar les vint-i-cinc que es necessiten per mantenir obert el museu fins al 16 de setembre.

I ara entrem a El Bulli 1846, al museu. Per una banda, el visitant tindrà la sensació d’entrar en un espai mític, que forma part de la història de la gastronomia mundial, per les receptes que s’hi van crear (i que s’han recreat amb matèria inorgànica damunt dels plats en algunes de les taules del menjador). De fet, la mitificació augmenta perquè veure els plats com si fossin de joguina i no menjar-los ni ensumar-los farà la sensació (per aquell que no hi va menjar) que es va perdre un capítol important de la vida. Per continuar, podrà reflexionar sobre què vol dir la innovació en gastronomia, com la va fer un restaurant que servia menjar per a 40 persones i tenia 70 treballadors. Per aconseguir-ho, des del mateix jardí, comença l’espai museístic, en què plafons horitzontals i verticals es pregunten quina va ser la primera eina a la cuina (la mà) i quines les següents (les pedres), i què va ser més important per cuinar, haver inventat el foc o la ceràmica? La importància de les pedres com a eines de cuina es pot documentar a Mesopotàmia, on se n’han trobat amb receptes escrites amb escriptura cuneïforme.

Passat el jardí, s’arriba a la porta del restaurant-museu, en què un rètol, a tall de benvinguda, diu “Crear és no copiar”. És la màxima del cuiner Ferran Adrià, que va escoltar el 1987 en una conferència pronunciada pel cuiner francès Jacques Maximin, en què s’aprofundeix al llarg de tot el museu. El sistema que porta a la creació en cuina és molt semblant al que fan servir moltes disciplines, i la innovació seria quan una de les creacions es consolida al mercat. “El Bulli restaurant va fer una aturada el 2002 per reflexionar, perquè crèiem que ens estàvem copiant a nosaltres mateixos; per això es van començar a preparar i publicar els catàlegs amb les receptes”, explica Ernest Laporte.

Per acabar, la Fundació El Bulli continua amb la previsió de publicar més llibres, en què recollirà reflexions sobre la gastronomia, moltes de les quals ja es poden veure al museu de cala Montjoi. L’objectiu és fer 53 llibres, i actualment ja n’hi ha 23 de publicats. Tot està en marxa.

Per comprar les entrades, entreu a l'enllaç següent.