Els bols de ramen del Kobuta prenen posicions a l'Eixample

Un dia estava comprant a Neko, una de les meves botigues preferides. És de roba de segona mà i és molt a prop del Mercat de Sants. La seva propietària ens va sentir parlar a mi i a la meva amiga sobre on aniríem a dinar. Si sou dels que quan esmorzeu parleu d'on dinareu i quan dineu parleu de què sopareu, sou dels meus. Bé, el cas és que ens va suggerir que anéssim a tastar un lloc de ramen que teníem a la vora i que a ella li agrada molt, el Kobuta (carrer Súria, 6). Vam arribar-hi d'hora i vam tenir sort: tot i que no teníem reserva, hi havia lloc. Ens va encantar. Des de llavors hi hem tornat diverses vegades. Per això vaig seguir amb molt d'interès l'anunci que n'obririen un segon. El nou Kobuta es troba a la Gran Via 439, entre Entença i Rocafort, i té algunes diferències amb el primer restaurant.

El restaurant de l'Eixample és més espaiós i, per tant, convida a estar-s'hi més estona. El primer és un estil més japonès, en el sentit que s'ha d'anar per feina. Els dos restaurants estan especialitzats en ramen, però hi trobareu altres plats, com ara gyozes, takoyaki, amanida de patata, pollastre fregit o bols d'arròs. Ara bé, l'estrella del local és, esclar, el ramen. Els brous són 100% casolans. I els gustos i la intensitat del gust convencen tant el públic local com la clientela japonesa.

Si ja coneixíeu el restaurant de Sants, és possible que detecteu algunes diferències, ja que els bols de ramen que ofereix el nou local no són exactament iguals. Volien que cada restaurant tingués la seva personalitat. Un ramen que només trobareu a la Gran Via és el wantanmen, que ve amb aquesta mena de raviolis farcits de porc, brou de porc, ceba xinesa, ou i bambú. Si tasteu el tantan, tot i que és a les dues cartes, veureu que el de l'Eixample incorpora pebre de Sichuan, a banda de brou de porc i salsa de sèsam, carn picada, brots de soja, porro i espinacs. Tots van amb fideus, que s'han de menjar ben de pressa, abans que s'inflin més del compte. Els del restaurant de Sants venen de Hawaii, els de l'Eixample de l'illa de Hokkaido. Això sí, en els dos casos els elaboren proveïdors japonesos.

Els dos restaurants són de Hiro Yamane, un japonès que curiosament va aprendre a fer ramen a la Xina. Va obrir restaurants de ramen amb un soci xinès i va anar perfeccionant la tècnica. Allà va compartir pis amb catalans. Un amic italià el va convèncer de venir a Europa. I un amic català, Joan Montserrat, el va encoratjar que fos a Barcelona. Així és com va aterrar aquí i com va acabar obrint el desembre del 2017 el primer Kobuta. Com que els locals a l'Eixample eren molt cars, va obrir Google Maps i va anar buscant. Va trobar una zona a Sants amb molts veïns i pocs restaurants, i allà és on va decidir establir-se. Es va dir "Si faig bon menjar, la gent vindrà". I així va ser: el local és tot un èxit. Especialment als vespres i els mesos de fred. Ara s'ha animat a obrir-ne un segon perquè ha tingut un fill i té més despeses. Diu que als catalans ja ens agradava la sopa, com és el cas de l'escudella, i per això és fàcil que ens agradi el ramen. Només ha fet una adaptació: els ha rebaixat les espècies perquè no siguin picants. Tot i això, Yamane diu que la cuina que fa "és autèntica".

Si parlem de preus, i tenint present que un bol de ramen omple força, amb beguda i compartint unes postres el tiquet no arriba a uns 20 euros per cap. Així que és una opció força assequible per a la majoria de butxaques.

Hiro Yamane està enamorat del nou restaurant, perquè és en una finca modernista i té una cuina molt més gran. Va començar al mes de març sense reserva, i ara ja és tot el contrari, cal fer reserva, sobretot als vespres. Es fa en un minut i de manera molt pràctica telemàticament. L'èxit del primer local sembla que ja s'ha estès al segon.

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.