Bar-Restaurant Iberia: gent de barri, gent de vida
Productes de qualitat ben seleccionats i guisats tradicionals competeixen amb el fora de carta que canvia segons la temporada i el preu de mercat
- Adreça: Carrer de la Mare de Déu de Port, 219 (Barcelona).
- Cuina: Menú diari de 16 € i carta.
- 'Must': Tripa amb capipota.
- Vi: Carta sorprenent per a totes les butxaques.
- Servei: Atent i pròxim.
- Local: De barri, acollidor.
- Preu final per persona: 40 € (carta sense vi).
A l'antiga seu social del Club Atlètic Ibèria s’hi pot trobar des de fa vuit anys un bar-restaurant de barri on degustar uns fantàstics esmorzars de forquilla, uns vermuts gurmets i uns dinars per llepar-se'n els dits. Longinos i Francisco Álvarez (Longi i Franci) són dos germans nascuts al barri de la Marina del Port de Barcelona (al districte de Sants-Montjuïc) que reivindiquen el menú assequible i una carta amb productes de qualitat per adaptar-se a totes les butxaques.
El menú (quatre primers, quatre segons, postres, begudes i cafè per 16 €) és molt complet i s'adapta a les necessitats de molts treballadors que dia a dia visiten un restaurant allunyat del focus més glamurós de la ciutat. La carta és llaminera. Productes de qualitat ben seleccionats i guisats tradicionals competeixen amb el fora de carta que canvia segons la temporada, la disponibilitat i el preu de mercat. Els plats habituals que més sortida tenen els podem veure a les pissarres que hi ha penjades a les parets de l'Ibèria. Comencem el tiberi amb unes escopinyes, uns ous ferrats amb cansalada i una pota de pop amb allioli. Continuem amb un dels plats estrella: tripa amb capipota. Cada setmana se serveixen més de vint-i-cinc quilos d'aquesta joia de la cuina catalana preparada amb cura i molta traça pel Franci. Com que no estem prou tips decidim, per acabar el dinar, compartir una imponent cuixa de cabrit al forn.
Nosaltres, per convicció nacional i preu, demanem una ampolla Jaspi Negre 2019 del celler Coca i Fitó (18 €), un Montsant potent, però alhora fàcil de beure. Tot i això, si teniu altres conviccions o la butxaca plena, també podeu demanar una ampolla de Pintia, un PSI o un Pago de Carraovejas, entre més referències. Vins que, si no saps on vas, no et creuries que podrien poblar el celler del restaurant. El pastís de formatge i una generosa porció de la Larpeira, una reconeguda especialitat gallega, tanquen un copiós i meravellós dinar.
Amb els gintònics és el moment de conversar amb els germans Álvarez. Mentre són asseguts amb nosaltres, uns clients veterans s'acomiaden i els interpel·len fent conya: "Què feu asseguts aquí sense treballar!" Es lleven ben d'hora per anar a comprar el producte fresc del dia i per obrir les portes a dos quarts de vuit del matí. La clientela és diversa. Jubilats "de vida" que es foten uns grans esmorzars, treballadors i gent del barri que hi van diàriament pel menú del migdia i empresaris i bons gourmands que no miren el preu.
"Vam anar introduint a poc a poc el producte selecte i, segons la demanda, l'hem anat deixant. El divendres és el dia del barri. Es crea un ambient molt autèntic", ens comenten orgullosos d'haver fet els deures i haver superat la pandèmia. Això els va permetre créixer i implementar un projecte de futur a llarg termini.
El Longi (sala) i el Franci (cuina) encara tenen la sort de poder comptar amb l'assessorament de la seva estimada mare i de la tieta Ana. Elles els vigilen ben de prop, però amb la tranquil·litat de veure com dia a dia els germans Álvarez reben la gratitud i el reconeixement d'una clientela fidel. Esperem que aviat ens considerin part d'aquesta "família' i, amb el pas del temps, poder-hi anar a esmorzar amb el selecte grup dels "jubilats de vida".
