On podem menjar a Sevilla?

SevillaSevilla té un color especial, ho sap tothom, però també té uns bons bars i restaurants per menjar les millors tapes. I això ho podrem fer amb facilitat perquè per entrar a la catedral de Sevilla i a la Giralda (el campanar), el millor consell és que n’adquiriu entrades anticipades, a un preu de 39,99 euros cadascuna, perquè és la manera d'assegurar-hi l'entrada. Malgrat això, compteu a fer-hi cua, perquè sempre se n'hi forma.

La ciutat també és de bon passejar, tant al centre com en un dels seus barris insígnies, el de Triana, ple de colors i amb un mercat molt conegut. Però nosaltres hem vingut a menjar-hi bé, així que comencem per una proposta de bars per tastar-hi les tapes més típiques.

A la Bodeguita Casablanca (c. Adolfo Rodríguez Jurado, 12), hi ha tres plats que sempre recomanen: el pescaíto frito, els espinacs amb cigrons, la carrillada ibèrica, truita de gambetes o el serranito de pollastre, que és l’entrepà de Sevilla, i que és una de les preparacions més estimades pels sevillans.

Acedías i chacinas als millors bars de tapes de Sevilla

Continuem de tapes, i ens n’anem al Riconcillo (c. Gerona, 40), on us diran que us trobeu al bar més antic de Sevilla, fundat el 1670. Hi podreu menjar un plat de pijotas desespinás, és a dir, llucets petits sense espines, fregits, o un altre d'acedía trasmallo, és a dir, peix blanc petit, molt estimat pels sevillans, que pot fer recordar els llenguados, però tampoc no ho acaben de ser. Cada un dels plats, generosos, costa catorze euros. Preneu nota també dels plats d’embotits, les chacinas que en diuen, perquè hi trobareu pernil i llonganissa ibèrics i també el típic morcón (xoriço) ibèric.

Del Riconcillo al bar Giralda (c. Mateos Gago, 1) per tastar-hi l'amanida Giralda, feta amb llagostins i formatge de cabra; els pebrots farcits de carn i formatge; la truita de patates amb salsa de comí; la cua de bou o els ous ferrats amb pernil. Preneu nota també de les truites de gambetes, i els chocos, que són sípies petites.

Continuem pel centre i ens n’anem al restaurant Cinco Jotas (c. Castelar, 1), una de les marques preuades de pernil ibèric, que és el que els actors i les actrius de Hollywood poden menjar cada any. Al centre de la ciutat hi tenen el restaurant, amb diferents espais: des de la barra, per menjar-hi drets unes tapes, fins a una sala interior, amb taules, i encara una tercera opció: la terrassa exterior, on podreu captar l'anar i el venir de la ciutat. En cada un dels espais, opteu-hi pel plat de pernil ibèric, que us el tallaran a mà. Una altra opció és triar la taula d'ibèrics, i sobretot, no deixeu de tastar-hi les croquetes de pernil ibèric, amb emulsió de fino, de coquinero concretament. El millor, com trobareu a molts dels cellers i tavernes de Sevilla, és l'ambientació, amb els pernils ibèrics sempre penjant del sostre. Un plat de 4 croquetes costa 8,85 euros.

Ens n'anem ara a Casa Morales (c. García de Vinuesa, 11). Hi coneixerem una taverna tradicional, del 1850, amb barra, taules i amb els noms de les tapes escrits en guix a les botes. Tasteu-hi els guisats, servits com a tapes, com el de tagarnina, que combina aquest vegetal amb cigrons i patates, i ara que és temps de faves, també les hi trobareu guisades.

Pernil tallat a mà als millors bars de Sevilla

I ara toca un dels referents del tapeo de Sevilla, Las Teresas (c. de Santa Teresa, 2), on veureu com tallen el pernil sense fer ús d'un perniler, però és que, a més, l'espai és dels curiosos i atractius. Amb una barra imponent, amb tots els pernils alineats, els uns al costat dels altres, amb una cassoleta petita al final per recollir-ne el possible greix que pugui caure, podreu triar si menjar les tapes a la terrassa exterior, drets a la barra o asseguts a les taules. A part de les tapes d'embotits, amb el pernil ibèric com a bandera insígnia, hi podreu tastar presa i secret de porc ibèric, que cuinen a la planxa; calamarsets; tota mena de guisats i, atenció a les conserves, com la mojama de Barbete (feta a partir de parts nobles de la tonyina).

Ens dirigim a una nova bodega, ara la que porta per nom Santa Cruz Las Columnas (c. Rodrigo Caro, 1), sempre amb molt d'ambient. Preneu nota de les curiositats que cuinen, com la truita de patates al whisky o els espinacs amb cinc formatges. També hi trobareu com a tapes, paella, i sobretot els plats d'embotits. El millor de la bodega Santa Cruz Las Columnas és el preu, que varia depenent de si es demana una tapa, una mitja ració o una ració sencera. Per beure hi trobareu, és clar, el rebujito en copa, que no hi faltarà a tot Sevilla, i encara menys quan queden pocs dies perquè comenci l'estimada Fira d'Abril.

Per acabar, els que vulgueu emportar-vos a casa algun dolç típic sevillà, passeu per la botiga El Torno (pl. del Cabildo, 2), molt a prop de la catedral, on trobareu mil i un pastissos fets pels convents. És un establiment petit, dins d'un pati interior de cases, però tots els dolços estan ben situats als prestatges, perquè pugueu decidir-vos per un o un altre. I l'última curiositat, els amants de la història, sapigueu que l'Arxiu General d'Índies, també situat al centre, és d'entrada gratuïta.