La llibreria per dinar en harmonia calamarsets, mandonguilles o un entrepà d'autor

BarcelonaNo cal dir que les llibreries alimenten l’esperit crític, la set de coneixement i, en definitiva, l’ànima. Però avui us parlarem d’una llibreria que també ens alimenta de la manera més prosaica, honesta i directa possible: la + Bernat.

Una amiga em va advertir: “Has d’anar a tastar les mandonguilles que hi fan”. Va tocar les tecles adequades perquè cresqués en mi el neguit d’anar-ho a descobrir. El que no sabia és que qui s’amagava darrere de les mandonguilles amb samfaina i arròs basmati era Carles Armengol i tota una concatenació d’esdeveniments que el van portar del barri de Collblanc a la zona alta.

Armengol és un ésser social. Saluda a tothom que entra a la llibreria pel nom. Sap què demanaran i qui són. Va aprendre a cuinar mentre feia els deures al bar dels pares, el Collado. Ha viscut “la maledicció” –en les seves paraules– de créixer en una casa de menjars. Se’n va allunyar, es va fer psicòleg. Treballava en estudis de mercat i en fer-nos voler comprar el que comprem. Fins que la crisi el va allunyar d'aquest món i de manera orgànica va tornar a treballar en restauració. Era un ofici que sabia fer igual que el que va aprendre a anar en bicicleta no se n'oblida. Quan el seu pare es va jubilar i va tancar el Collado el va veure plorar. Un fet insòlit. Va ser llavors que va decidir que escriuria un llibre. S'hi va estar deu anys.

El cas és que aquest llibre, titulat Collado, la maldición de una casa de comidas i publicat amb una petita editorial (Colectivo Bruxista) va ser tot un fenomen. Sense anar més lluny, en aquest diari se’n va fer ressò Marc Giró en l’article El Collado i altres grans tuguris del món i Xavier Theros a Memòries de Collblanc. Tots aquells lectors que havien crescut en les taules d'un bar envoltats de la parròquia habitual s'hi van sentir reflectits.

L'ull afilat de Montse Serrano

Va arribar la diada de Sant Jordi i el seu llibre es va vendre molt bé en especial a una llibreria, la + Bernat. Armengol hi va anar amb el seu editor i allí s'hi va trobar la Montse Serrano. Que segons Armengol "sabia llegir la gent" i de qui lamenta la seva mort fa uns mesos. Ella li va proposar que portés el cafè de la llibreria. Les condicions eren molt bones i així va començar tot.

Armengol s'ha reconciliat amb l'hostaleria, un sector que ha canviat molt i que ara permet tenir millors horaris. Ell treballa de dilluns a divendres. Obre al matí, on comença a servir esmorzars. En especial els seus magnífics entrepans, que tots tenen nom de llibre: Gatopardo (mortadel·la de Bolonya amb pesto d'anacards, formatge scamorza fumat i espinacs); Americanah (planxat de bull blanc amb nous, bisbe negre amb festucs i formatge havarti); Crim i càstig (planxat de sobrassada ibèrica amb formatge de Maó, albergínia al forn i un toc de mel). O el biquini clàssic, que es diu, esclar, Collado.

La fórmula de migdia és imbatible. Sempre hi trobareu una amanida amb falàfel, fruits secs i salsa de iogurt, però a banda, cada dia Carles Armengol dissenya un plat calent, de cassola. Llenties estofades, mandonguilles al curri, pollastre amb salsa teriyaki o calamarsets guisats amb cigrons, patates i picada de romesco. Cada dia, el que toqui. I divendres acaba de fer net. El plat del dia val 10,50, amb beguda 11,90 i amb postres 13,50. Hi té moltíssima clientela habitual, que busquen l'atmosfera de la llibreria per menjar tranquils. Des de gent que s'hi posa amb l'iPad i aprofita per mirar una sèrie, a persones que prefereixen la intimitat i van a les taules del fons. S'hi pot anar a la tarda a berenar, hi trobareu bons pastissos.

Armengol té una relació simbiòtica amb la llibreria i també gestiona el càtering de les presentacions dels llibres, sopars amb escriptors, el dia que es juga al dòmino o al bridge. En aquesta llibreria passa de tot.

El pare del Carles Armengol, que ve de la cuina clàssica i havia estat amb Josep Lladonosa, ara el visita amb bicicleta i li dona un cop de mà de tant en tant quan el Carles necessita consell. Un nou capítol per a aquesta família, en un altre barri i una altra època, però amb el mateix amor per donar bon menjar a la tribu.