Un bar d'abans: elogi de la improvisació

Un amic va trucar per reservar. S'hi va posar el propietari i li va dir: "Però això no és un bar de braves i chocos, eh?", escaldat de gent que no sap on va i després es queixa quan el lloc no encaixa amb la seva idea preconcebuda. I el meu amic li va preguntar: "Però allò que feu ho feu bo, oi?" "I tant", va contestar el Juanpe González des de l'altra banda del telèfon. I així és com vaig descobrir La Cañada (carrer Bòbila,5), al Poble-sec, i les seves especiades, delicioses i singulars mandonguilles.

En paraules del Juanpe: "Això és un bar, treballo per recuperar la cultura de bar". Vol que hi vagis, facis una cervesa i una tapa, però posa l'accent en la tapa individual. Sense pressa i sense pretensions. Prefereix que la gent s'hi planti sense reservar, per això va saber que no érem habituals. No truqueu com nosaltres, sisplau. No estan especialment obsessionats amb el fet que l'espai sigui bonic, sinó que sigui el bar de tota la vida on es menja i s'hi beu bé. De fet, quan li van traspassar el bar, el va deixar tal com el tenien la família de Zamora que el va regentar durant 45 anys. "És patrimoni. No el vaig tocar perquè no el milloraré", diu el Juanpe. S'ha inspirat en els bars on anava de petit, a Terrassa o Barcelona, que havien obert els immigrants d'altres regions d'Espanya que havien vingut a Catalunya.

Pel que fa al menjar, efectivament no és un bar de braves. Serveixen altres coses. Podem parlar de tres eixos: la mare del Juanpe, la gastronomia murciana i la cuina catalana tradicional. Desgranem els tres. La seva mare és la culpable del rostit i de les mandonguilles, que són meloses i tenen un regust de curri. Un plat per sucar-hi pa. La recepta és curiosa i s'explica perquè l'avi del Juanpe es va exiliar al Marroc perquè era republicà, i el seu pare hi va néixer. Els anys que hi va viure li van configurar el paladar. Quan va conèixer a Jaén la que seria la seva dona, d'allà en va acabar sortint un producte de mestissatge culinari. A casa d'ells es cuinava a l'espanyola però amb les espècies del Magrib. Les mandonguilles en són un exemple i són el plat estrella de La Cañada.

A banda dels plats que cuina la seva mare, o de les truites que fa el Juanpe, a la carta hi reconeixereu una clara influència murciana. Salaons, morcilla de verano i la marinera, que és un bastonet de pa de forma ovalada (que en diuen colín) amb ensaladilla russa a sobre i una anxova. Un trio perfecte. És un gran ambaixador de la gastronomia murciana, "de la qual es parla menys, però és superrica", diu. Ara, a més, la seva companya, la Sara Serrano, que és productora i creadora teatral, també és murciana i li ha permès ampliar-ne els coneixements.

Però també hi ha cosa nostrada, com la closca o la botifarra amb bolets. Per acabar-ho d'adobar, dels productes que tenen, al Juanpe li agrada destacar les olives que porta d'Andalusia, d'on és la seva mare. També els taperots. Tots dos presents en la fantàstica i refrescant amanida de tomàquet.

La carta és curta perquè la idea és que sigui un lloc de pas on improvisar. Una parada més en una ruta de bars. Però ben segur que t'hi acabaràs estant més del previst, perquè és dels establiments on la cosa es pot complicar. El seu lema és: "El bar de sempre on passen coses". També tenen programació cultural. El Juanpe ve del món de la música i es va reorientar cap a la restauració. Té quatre discos, tres amb La Banda Municipal del Polo Norte i un amb Tejero. La seva companya, que també és del món de la cultura, li dona un cop de mà amb la programació, que podeu anar descobrint al seu Instagram.

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.