Croissants exhaurits a les 11 del matí i un eixam de gent a Roda de Ter

Dos-cents croissants exhaurits en tres hores. El pastisser Gil Prat ha obert a les 8 del matí, com cada dia, i els veïns habituals el felicitaven per haver guanyat el Concurs al Millor Croissant de Mantega de l’Estat. Una hora més tard, ja no eren només els veïns els qui entraven a la pastisseria, situada al carrer d’en Bac de Roda, una via cèntrica, si és que es pot dir que hi ha un carrer més cèntric en una població de 5.000 habitants. “Venen de tot arreu, sobretot de la comarca, però també de fora, perquè hi estan de pas, perquè estan de vacances, i, com que s’han assabentat de la notícia, han vingut a buscar-ne expressament”, diu el pastisser. 

Per un motiu o un altre, a les 11 del matí només quedaven els croissants farcits, que també són ben atractius perquè la imaginació del pastisser és llépola. Llegiu-hi: crema catalana, xocolata de tota mena, praliné, Nutella, sobrassada, formatge amb pernil dolç i aviat n’hi haurà de panellets. Ara bé, del “croissant guanyador”, com anomenaven els clients que entraven per primera vegada al forn, no en quedava ni un. Les dependentes, la Dolors i l’Assumpta, els havien venut tots, a 1,90 €, que és el preu que a partir d’avui tindran els croissants del forn Prat-Can Carriel. “Fins ara els venia a 1,70 €, però com que la primera matèria que he fet servir per fer els del premi és de més qualitat i més cara, el cost final dels nous croissants s’ha incrementat”, deia el pastisser. És a dir, a partir d’avui els croissants de mantega de la pastisseria Prat són diferents respecte dels que elaborava ahir. “Avui els he reproduït exactament igual com vaig fer al premi. A la pràctica, puc dir que el resultat final té més matèria greixosa”, revela.

Com que l’expressió matèria greixosa sorprèn la periodista, Gil Prat s’afanya a explicar-se: “He aconseguit que l’interior del croissant sigui com un rusc d’abella, és a dir, és alveolat, i això no s’aconsegueix amb una mantega amb poc greix”. Amb aquest canvi, i d’altres, va poder presentar ahir al concurs un croissant de mantega, amb banyes allargades que era cruixent per fora i tou per dins. Amb la mossegada, certament, és com si es mengés un núvol que fa crec-crec en un primer moment, però que de seguida es fon a la boca. És tou, flonjo, però tampoc no s’enganxa al paladar. És un croissant, doncs, ple de matisos i que explica una bona història, que és la següent: el forner de Roda de Ter assegura que amb el premi es reforcen tots els pastissers artesans del país. “He guanyat jo, però hi guanyem tots".

Per acabar, el pastisser assegura que el procés d’elaboració d’un croissant artesà és de vint-i-quatre hores, perquè la massa ha de fer repòs, i sobretot perquè ha d’estar molt freda perquè es pugui laminar i, per consegüent, perquè es converteixi en alveolada. I l’anècdota final: el seu croissant és allargat, amb banyes, sí, allargades, és a dir, com els croissants francesos. Quan el dolç va néixer al segle XVII a Viena tenia forma de mitja lluna, s’ha dit tradicionalment, però França va allargar-ne la forma i al concurs del Gremi de Pastisseria de Barcelona tots els croissants guanyadors han estat sempre allargats. Per què? “Perquè aconseguir l’interior amb la qualitat que volem és molt difícil amb les puntes corbades”, afirma Gil Prat, que afegeix que demà no augmentarà la quantitat de croissants que farà. En seran dos-cents, com avui, perquè la qualitat és més alta, però "no la quantitat".