Per postres, xocolata afrodisíaca
No només vivim de menjar, també ens alimentem d'erotisme. I a la cuina, el súmmum és intuir un cos nu sota un davantal o flairar un plat exquisit. El plaer dels sentits és més essencial que el pa. Reunim al restaurant Àbac, a Barcelona, els cuiners Ada Parellada i Jordi Cruz, que ens expliquen la seva opinió sobre el dolç
De petita, a Ada Parellada no li agradava la xocolata. A Jordi Cruz li agradava gairebé de totes maneres. De gran a l'Ada només la captiva la fosa, que li embolcalla la boca. El Jordi es fon per la negra amb un 70% de cacau, l'equilibri perfecte entre greix, dolç i amarg.
Diu l'Ada, cuinera de Semproniana, que l'erotisme és pensar en un plat i delir-nos per menjar-nos-el. La flaire de la xocolata desfent-se és eròtica perquè des que l'intuïm se'ns fa la boca aigua. També ho és imaginar la silueta de l'altre perfilada per un vestit o una camisa. El davantal negre, escut sofert de cotó, amaga la nuesa dels cuiners, que tasten les postres de l'un i de l'altra. El súmmum és observar com ell es llepa els dits untats de xocolata mentre ella s'esglaia per la que li rellisca espatlla avall.
Jordi Cruz, cuiner del restaurant Àbac, on fem les fotos, recorda que la xocolata és alhora energia i plaer gustatiu. La ciència insisteix que el millor afrodisíac és el cervell, perquè cap aliment estimula l'activitat sexual. Tan sols aporten nutrients perquè el cos rendeixi, i segur que ho fa, després de menjar els quatre tipus de 'mousse' de xocolata que ens proposa ella i la terra de galetes, xocolata, cafè, plàtan, cacau i bourbon que ens ofereix ell.
La xocolata ha marcat les etapes vitals dels cuiners. Quan el Jordi anava amb calça curta per Manresa, on va néixer, menjava xocolata blanca. D'adolescent, el seu berenar preferit era el Bollycao. Ara només en menja d'un únic tipus. La xocolata més sana és la més pura, però ell no és d'extrems, i es planta en un 70% de cacau. A Mèxic va tastar un cop uns dolços de xocolata pura i l'amargor li va fer relliscar les llàgrimes galtes avall.
A l'Ada la xocolata l'ha anat captivant a poc a poc. De no menjar-ne ha passat a triar-ne una de concreta, la que es fon quan li claves queixalada. Detesta els gelats de xocolata i ficar la rajola a la nevera, perquè en destrossa els gustos i les olors, però l'apassionen el 'coulant', la 'mousse' i les combinacions divertides.
En un restaurant és bàsic tenir postres de xocolata. Sempre n'hi ha. Per què? "Perquè a les noies els encanta", diu ell. "Perquè permet acabar un àpat d'una manera contundent", afegeix ella. "La xocolata tapa molts defectes i realça la qualitat del plat". Ho assegura una cuinera que ha convertit les postres de xocolata del seu restaurant –el pastís Delirium Tremens– en mítiques i duradores.
