La crisi del peix blau

Adeu, sardines i seitons; hola, meduses

La proliferació d'aquest invertebrat i també de les tonyines podria explicar la minva en la captura, però hi ha molts altres factors

Les tonyines s’han menjat les sardines i també els seitons, afirmen alguns pescadors de la nostra costa per argumentar el perquè de la minva de la pesca durant tot l’estiu i l’entrada de la tardor. Ara bé, també podria ser culpa de la proliferació de meduses, perquè s’alimenten de larves o d’ous de peixos, com els de les sardines i els seitons. I al mateix temps, mengen el mateix: el plàncton, que podria causar una competència pel mateix aliment. I encara hi podria haver més causes, com l’increment de la temperatura del mar, que provoca una disminució de la qualitat del plàncton; per tant, les sardines són més dèbils perquè s’alimenten malament i, per consegüent, acaben ponent menys ous.

A Mercabarna, al Mercat Central del Peix, les dades d’entrades de sardines i seitons no indiquen que hi hagi hagut una minva significativa en la captura dels dos peixos blaus; tot al contrari: en el cas de la sardina s’hauria incrementat. Si el 2019, fins al setembre, havien entrat al mercat 1.095.159 quilos de sardines; el 2023, fins a les mateixes dates, n'han entrat 1.476.098. Per la seva banda, el seitó es mou per xifres similars: el 2019, fins al setembre, havien entrat a Mercabarna 1.818.377 tones mentre que el 2023, 1.783.964, és a dir gairebé unes 35.000 tones menys. Ara bé, les dades del Mercat Central del Peix cal posar-les en el seu context, perquè té una quota de mercat del 30% sobre el peix consumit a Catalunya. I és així perquè les grans cadenes de distribució, com ara grans supermercats, en compren en origen, sense passar per Mercabarna. 

Cargando
No hay anuncios

Mentrestant, els pescadors de diferents ports de la costa opinen que la minva és molt important, i ho és des de fa mesos. Al mateix temps, els biòlegs marins i també estudis científics els donen arguments a favor del que sostenen, que la disminució de les captures és alarmant. Tant és així que “la Unió Europea ha insistit que la pesca de la sardina hauria de ser només de quatre mesos, mentre que la flota pesquera catalana ho ha considerat inviable”, afirma la biòloga marina Anna Bozzano. Al final, “l’acord és d’allargar més temps les vedes habituals que es practicaven fins ara per a les dues espècies”, afegeix.

Cargando
No hay anuncios

A l’hora de buscar-ne les causes, Bozzano i també el biòleg marí Arnau Subías n'exposen de diferents. La regulació de les llicències de pesca de tonyina i la disminució de vaixells tonyinaires han fet que la població de tonyines al Mediterrani “no estigui gaire controlada, i aquestes són depredadores directes de sardina i seitó”, afirma Subías. Al seu torn, Bozzano matisa la creença estesa entre els pescadors que les tonyines es mengen les sardines, perquè “mengen altres peixos blaus, com ara el verat, i si es troben peixos blancs, també se'ls menjaran”. 

Per continuar, el biòleg marí Arnau Subías resumeix l’estudi publicat per l’institut oceanogràfic, que “arribava a la conclusió que moltes espècies de medusa s’alimenten de larves o ous de peixos, fet que afecta directament les poblacions de sardines i de seitons”. El fet que les meduses hagin proliferat tant, cada estiu més, podria explicar la minva en les captures de sardines que asseguren els pescadors.

Cargando
No hay anuncios

Per la seva banda, la biòloga marina Anna Bozzano indica tres factors més: el primer, la sobreexplotació pesquera; el segon, l’increment de la temperatura del mar, que allunya les sardines de temperatures més fredes que les actuals. I el tercer, derivat de les altes temperatures del mar, que és la poca qualitat del plàncton de què s’alimenten. “Aquest plàncton està compost actualment per microplàstics, els quals fan que la sardina en mengi menys quantitat”. A partir d’aquí comencen unes quantes conseqüències: com que s’alimenten pitjor, es fan dèbils; si ho són, llavors ponen menys ous, i així continua la cadena, fins que acaben naixent menys sardines. Així doncs, sosté Bozzano, “hi ha tres factors que juguen a la vegada en aquesta minva de sardines”, als quals es podria afegir la proliferació tant de tonyines com de meduses.

Cargando
No hay anuncios

Malgrat tot això, Bozzano es considera optimista, perquè tant les sardines com els seitons viuen una mitjana de dos anys i, per tant, tot pot canviar amb rapidesa. De tot plegat és el que ella mateixa parla en les conferències que titula “Adeu sardina, hola cranc blau”, la propera de les quals farà a la Confraria de Pescadors de Vilanova el dissabte 7 d’octubre a les 11 del matí.