Dieta després de festes? No, gràcies

BARCELONARestringir aliments no és la solució per recuperar el pes que teníem abans d'uns dies d'àpats copiosos com els de Nadal. La solució és adquirir uns hàbits d'alimentació saludable amb l'exercici com a aliat. És a dir, la filosofia que cal tenir és la d'amoïnar-se pel que es menja cada dia i no per les excepcions, dins de les quals hi ha els plats festius.

El cuiner Jordi Cruz assegura que és la pràctica que segueix. "Els dies de cada dia mesuro fins i tot la quantitat d'oli d'oliva que faig servir per cuinar els plats que menjo, però en dies de festa em salto totes les regles, que després recuperaré fil per randa", explica.

Hi coincideix la professora de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Sílvia de Lamo, que sosté que l'única dieta ideal és l'equilibrada, la que distribueix la ingestió de menjar en cinc àpats diaris. Per continuar, "cal apostar pels hidrats de carboni d'absorció lenta (com els cereals integrals) i reduir els d'absorció ràpida (com els dolços o aliments fets amb sucres afegits)". I per reblar el clau, "intensificar el consum de verdures, fruites i proteïnes d'origen vegetal, com són els llegums", diu De Lamo, que també imparteix classes al màster de nutrició de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Per la seva banda, la nutricionista Lídia Casademont recorda que l'aigua és la beguda principal en una alimentació saludable, i recomana beure'n un litre i mig diari. "Hauria de ser la norma general i no només per a quan s'han comès excessos alimentaris", diu Casademont.

En els àpats, l'aliment que no hi pot faltar mai són les verdures, en el format que es vulgui triar. "Si s'opta per un plat únic, la meitat ha d'estar compost per verdura o hortalissa, mentre que l'altra meitat l'hem de dividir en dues meitats: una per als hidrats de carboni i l'altra per a les proteïnes", diu Casademont.

A la pràctica, un plat per dinar o per sopar saludable pot ser una amanida verda (meitat d'un plat), un quart de pasta o arròs (preferiblement integral) i un quart de llegums, peix o bé carn. De postres, fruita. "Si no hi ha molèsties digestives, la fruita va bé per darrere dels àpats", diu la nutricionista.

En aquests àpats els dolços no estan previstos. "El sucre ja l'obtenim de manera natural en molts aliments, com és el cas del mateix pa, la pasta integral, la fruita i algunes verdures i hortalisses, que es transformen en sucre en la nostra sang i ens aporten energia durant temps", diu Casademont. A més, "els aliments integrals també aporten a l'organisme fibra, vitamines i minerals".

Sigui com sigui, el sucre natural dels aliments no és gens comparable amb el sucre afegit en els dolços o en la brioixeria industrial. "Són sucres d'absorció ràpida i provoquen una pujada de sucre a la sang, que baixa al cap de poca estona i fa que tornem a tenir gana", diu la nutricionista.

Per continuar, el nutricionista Marc Vergés opina que els dies posteriors a les festes s'haurien de fer compensacions, malgrat que l'ideal seria no haver de fer ni això, perquè "voldria dir que t'has cuidat sempre". De fet, en els plats festius la mancança principal és que no acostuma a haver-hi ni verdura ni altres aliments amb fibra. En canvi, si els hi incorporéssim no caldria ni haver de pensar la manera de rebaixar quilos de més. "Per exemple, si hi ha capó o canelons de plat principal, per què no fem una amanida creativa de primer plat?", diu Vergés, i afegeix que tots els plats festius és poden cuinar de manera menys greixosa o bé complementar-los amb receptes saludables. Sobre les compensacions, si cal fer-ne, Vergés aconsella prendre molts líquids i també menjar plats coherents, amb les verdures i les fruites com a aliats principals.

Seguint aquest fil, el nutricionista David Gasol indica que "les dietes no són mai la solució" perquè "s'ha de saber compartir àpats sense menjar de manera compulsiva ni excessiva". Dit amb altres paraules, "no cal castigar-se al gener perquè hàgim acabat els dies festius amb quatre quilos de més", diu Gasol.

El càstig nutricional no soluciona res perquè "portem el cos a extrems, que sovint vol dir passar gana". Així doncs, si hem menjat de més, en comptes de fer dieta "és preferible començar a pensar i menjar plats saludables, perquè a poc a poc l'organisme adquirirà el pes ideal", diu el nutricionista.

Gasol també creu que imaginar el plat amb tres parts és el millor consell per saber què vol dir menjar saludable. "La part de proteïna també faria que fos durant dies vegetal, és a dir deixar de menjar durant dies peix i carn per apostar pels llegums", afirma David Gasol, i afegeix que si s'adquireixen aquests hàbits "s'aprenen com a manera normal d'alimentar-se i duren per sempre".

En aquest sentit, la nutricionista Martina Ferrer sosté que la paraula dieta ha de desaparèixer del vocabulari habitual per referir-se a restricció d'aliments perquè, en realitat, "dieta vol dir alimentació diària". Dit això, Ferrer insisteix que es dignifiquin les verdures. "Saltem-les amb un raig d'oli, per exemple, és a dir cuinem-les d'altres maneres imaginatives, perquè siguin un plat tan atractiu com qualsevol altre", indica Ferrer.

La nutricionista Martina Ferrer també aconsella no tornar a menjar torrons durant el mes de gener. "Si n'han sobrat, congeleu-los i reconvertiu-los en altres postres per a una altra època de l'any, per exemple a l'estiu", però "no us passeu tot el gener volent-vos acabar el que ha sobrat del Nadal". Una manera de reconvertir els torrons, segons la nutricionista, és moldre'ls i posar-los al damunt d'un iogurt o dins d'un gelat. "Però de tant en tant, no perquè n'hagin sobrat i s'hagin de menjar de seguida", conclou Ferrer.

"Els americans gasten 20.000 milions de dòlars en dietes"

"Els americans poden arribar a gastar 20.000 milions de dòlars en la industria de les dietes i, tot i això, continuen sent la nació menys saludable del planeta", escriu el cuiner José Andrés en el llibre Verduras sín límite, publicat per Planeta Gastro. Segons afirma aquest cuiner nascut a Mieres (Astúries) i crescut a Barcelona, els americans segueixen extrems a l'hora de menjar. "Un dia l'enemic és el greix, i per això només mengem pastissos d'arròs i pollastre bullit. L'endemà cremem tots els carbohidrats en una foguera i comencem a menjar com neandertals (potser és així com la gent perd pes: corren al supermercat per canviar el rebost sencer cada cop que es publica un llibre nou amb una dieta concreta)", diu Andrés, que va arribar a Nova York el 1991 ("amb 50 dòlars a la butxaca") i avui té diversos restaurants al país. Ara bé, el xef opina que els restaurants també se sumen a les modes de les dietes. I, de totes, la que ha dignificat les verdures és la que "viu el seu millor moment als palaus del menjar del món", escriu. I per això escriu mil i un consells per saber-ne cuinar.

Andrés suggereix diverses maneres de menjar pastanaga:

Ratllada crua per a una amanida

Envinagrant-ne les pells

Couent-la a foc lent fins que es torni dolça i carnosa

Bullint-la i convertint-la en puré

Fent-ne una sopa amb curri i llet de coco

Fent-ne servir les fulles per preparar un pesto verd (en comptes de fulles d'alfàbrega)