Torelló treu al mercat Torelló Collection Brut Nature 2009, un escumós de 10 anys de criança, que ven a 90 €

Torelló Viticultors ha tret al mercat l’escumós Torelló Collection Brut Nature, amb 10 anys de criança, elaborat amb macabeu, xarel·lo i parellada, amb què homenatja el fundador, Francesc Torelló Casanovas, i que es ven a 90 €. “Condensa tots els nostres valors, amb la família, el terroir i la qualitat com a conceptes principals”, explica Toni de la Rosa Torelló, director del celler, que afegeix l’orgull que representa per a Torelló condensar en un únic escumós tota la filosofia.

El Torelló Collection Brut Nature 2009, sense licor d’expedició i sense addicció de sucres, com és habituat en l’elaboració dels brut nature, és un cupatge de xarel·lo (40%), macabeu (40%) i parellada (20%), perquè com a celler de Corpinnat (que vol dir “cor del Penedès”), Torelló segueix la norma (marcada per ells mateixos) que exigeix que el 90% de la producció pròpia estigui feta amb varietats tradicionals, i el restant, amb foranes.

En boca, el Torelló Collection Brut Nature 2009 és un escumós fresc, amb bombolla fina, que embolcalla el paladar i que recorda el gust dels fruits secs, de la mel i fins i tot de la poma cuita al forn. “La llarga criança dona aquesta elegància, com a evolució natural i salvatge de l’anyada veremada el 2009”, diu el director del celler.

A mercat, l’ampolla arriba amb una edició limitada, de tan sols 515 exemplars en 75 cl i amb 50 en mida màgnum. El preu, en el primer cas, és de 90 € i, en el segon, de 210 €. I la curiositat la marca la capsa de fusta, amb un cercle en la tapa “per posar en valor l’enumeració de les ampolles”, explica De la Rosa, que també reconeix que les caixes poden recordar nius d’ocells. “I la semblança m’agrada perquè a les vinyes n’hem posat per a abelles, que fan una feina essencial a la natura, i alhora en són un indicador de la salubritat”, diu el director.

Sobre els valors del Torelló Collection Brut Nature 2009, De la Rosa recorda els 6 segles d’història lligats a les vinyes que conreen a Gelida, concretament a Can Martí. “Hi tenim 135 hectàrees amb 11 varietats de raïm diferents”, diu. Per continuar, el terroir, concepte que a altres regions es coneix com vins de clos o de finca, i que fa referència a la selecció de raïm conreat al mateix sòl i clima. I el valor de la qualitat, perquè Torelló vol fer escumosos que competeixin amb els millors del món. “I alhora fent territori, una norma més de Corpinnat”.

“El Torelló Collection Brut Nature 2009 vol demostrar que els nostres envelleixen amb qualitat, com passa amb els millors del món”

El sommelier César Cénovas opina que el Torelló Collection Brut Nature 2009 demostra que els escumosos catalans "envelleixen amb qualitat, com passa amb els millors del món".

Per fer-ho, “Torelló ha necessitat un raïm de qualitat, un bon treball a la vinya i al celler, i haver-lo tingut en estoc durant 10 anys fins que ara l’han tret al mercat”, diu Cánovas.

Per aquest motiu, el sommelier sosté que “el preu de 90 € per a un criança de 10 anys no es pot considerar car”. I no ho és perquè “Torelló, com els cellers adscrits a Corpinnat, advoca per reconstruir la imatge dels escumosos, malmesa a casa nostra, perquè s’ha buscat el gran volum de producció per donar poca qualitat i preu barat en venda”, diu Cánovas.

Per acabar, el sommelier explica que en el mètode tradicional d’elaboració d’escumós, quan apareix el carbònic en l’ampolla en la segona fermentació del vi, es perd líquid. “L’ampolla s’ha d’obrir per extreure’n els sediments que hi hauran quedat després que el llevat se n’hagi menjat els sucres”, diu. Per això, en el mètode tradicional s’afegeix licor d’expedició, el qual, segons el celler, canvia. “Hi poden posar vi ranci, most concentrat rectificat i altres opcions, fins al punt que hi ha una llarga llista de possibilitats”, diu Cánovas.

En l’escumós brut nature (categoria segons el sucre), el licor afegit és el que s’ha extret d’una altra ampolla oberta, de la mateixa producció. “El brut nature és el que expressa l’anyada sense el que podria dir-se l’artifici del sucre, que n’amaga gustos”, conclou el sommelier.