La pizza-truita de pernil ibèric, la recepta del cuiner David Andrés

El cuiner del restaurant Via Veneto de Barcelona, David Andrés, revela com fer a casa una pizza que no necessita farina, perquè la base la prepara amb ous. El resultat és una preparació que alguns cuiners també anomenen truita oberta, i que és tan senzilla de preparar com de menjar-la.

Ingredients per a 4 persones

• 6 tomàquets de pera
• Orenga
• Sal
• Sucre
• Pebre negre
• 200 g de mozzarella
• 16 llenques fines de pernil ibèric
• Fulles d’alfàbrega fresca
• Tomàquets xerri
• 8 ous
• Oli d’oliva verge extra

Elaboració

1. Tritureu els 6 tomàquets, sencers, amb l’ajut de la batedora elèctrica. Coleu-ho, i separeu les llavors i les pells de la polpa. Quedeu-vos amb la polpa.
2. Cuineu la polpa del tomàquet amb orenga, sal i pebre al vostre gust, i un bon pensament de sucre, que ens ajudarà a compensar una mica l’acidesa del tomàquet.
3. Deixeu-ho reduir una mica fins que perdi l’aigua i llavors quedi una salsa més consistent.
4. Prepareu ara les bases de la pizza. 
5. Per començar, bateu dos ous per cada una de les pizzes.
6. Poseu al foc mitjà-alt una paella amb un raig d’oli d’oliva verge extra.
7. Aboqueu-hi els ous batuts sense remoure la paella. Simplement, repartiu l’ou líquid per tota la superfície fins que n’obtingueu una capa de truita ben fina, cuita per sota però semicuita, és a dir, una mica crua per sobre.
8. Traslladeu aquesta base de pizza a un plat gran pla i pinteu-la amb una cullerada generosa de la salsa de tomàquet reduïda que heu fet.
9. Decoreu-la amb mozzarella tallada a trossos petits, tomàquets xerri, fulles d’alfàbrega i les llenques de pernil ibèric.

Notes

• La truita-pizza la podeu adaptar al vostre gust amb altres ingredients que us agradin. El cas és que la base és una truita que ha d’estar només cuita per la part de sota, la que toca la paella, i la de sobre ha de quedar mig cuita.
• Amb els tomàquets xerri, podeu fer un joc de colors. Així que n'hi podeu posar de colors grocs i vermells.
• Si preferiu altres tipus de formatges, poseu-los-hi sense problema.
• És preferible que la preparació la mengeu tan bon punt l’hàgiu preparat, que sigui calenta. No la deseu d’un dia per l’altre ni a la nevera ni fora de la nevera. 
• Si voleu jugar amb l’efecte pizza, i si en teniu a casa, us la podeu menjar amb l’envàs d’una capsa de pizza, però servida en un plat pla serà perfecte.

Mozzarella

Formatge fresc italià, destaca per la seva aportació de calci a l'organisme (632 mg per cada 100 g de mozzarella), a més d'aportar antioxidants, que ajuden a combatre els radicals lliures, lligats amb l'envelliment.

Orenga

És el condiment estrella de les pizzes, però no és un ingredient secundari nutricionalment. Els seus beneficis nutricionals van lligats amb les afeccions de l’aparell respiratori, perquè es considera que actua com una mena d’analgèsic.

Ous

Menjar ous vol dir ingerir greixos saludables, a més d'ingerir la desitjada i coneguda vitamina B12, que ajuda a funcionar correctament el sistema nerviós, i que, entre altres propietats, evita l'anèmia. Entre els minerals destaquen el sodi i el zinc, que ajuda a tenir una bona immunitat.