Opcions veganes i gurmet: com es menja en un macrofestival de música

¿Es menja bé en un macrofestival musical? Fins fa ben poc hi havia la creença popular que quan anaves a un, estaves condemnat a menjar de manera precària. Però renovem conceptes, perquè això ara ja forma part del passat i no té per què ser així. De fet, pot ser tot el contrari. Encara que cada festival és un món, les ofertes gastronòmiques han millorat moltíssim, especialment des de l'aparició i consolidació del fenomen food trucks, que n'ha fet més fàcil la infraestructura. Però, al marge d'aquest fenomen, el canvi de mentalitat de la majoria de grans trobades musicals del país ha estat decisiu: avui dia hi ha molta qualitat i varietat, i els diversos tipus de dieta no hegemònics (vegetarià, vegà...) estan cada vegada més presents a les zones de menjar. S'ha acabat haver de conformar-se amb endrapar una hamburguesa dolenta i cara i unes patates refregides, una opció que et plantejava seriosament arribar menjat de casa o portar-te el teu propi entrepà. Avui dia hi ha festivals que disposen d'una zona per dinar i sopar de primer nivell, fins i tot amb cuiners d'estrella Michelin.

"La varietat de menjar als grans festivals està garantida. De fet, el halar ja s'ha constituït, de facto, en un festival alternatiu dins la programació musical. S'hi menja millor que mai", afirma el crític gastronòmic de la revista Time Out, Ricard Martin. I els fets l'avalen: a un festival com el Primavera Sound, el que més gent i espai acumula a Catalunya, s'hi poden trobar fins a 73 parades de menjar que esdevenen una gran festa de la diversitat gastronòmica, ja sigui per la procedència de la cuina com pel respecte a les possibles al·lèrgies o tipus de dieta. La bona cuina ha arribat als festivals, i ho ha fet de la manera més inclusiva possible.

Però aquest canvi qualitatiu no ha estat ni improvisat ni ha passat per casualitat, existeixen professionals dedicats a dissenyar i gestionar les zones gastronòmiques amb tot el rigor. Al mercat de la cuina street food hi ha molt per triar, però cal posar-hi ordre. "Quan ens contacta un festival, abans que res fem un estudi previ per avaluar quin és el target de públic i quines poden ser les seves necessitats. A partir d'aquí decidim l'oferta que s'adapta millor a la gent que hi anirà, tenint en compte l'aforament i l'espai disponible". Parla Nacho Nuñez, cofundador de Verbena Foodie Events, l'empresa responsable de la gastronomia de grans esdeveniments com el Primavera Sound, tant el de Barcelona com el de Madrid, o el Vive Latino de Saragossa. "Conèixer quin tipus de públic hi anirà és importantíssim. Si saps que tens un tant per cent alt de públic del Regne Unit en un festival a Barcelona, oferirem una oferta gastronòmica diferent de la d'un festival més local en una ciutat petita", assegura. Per a ells ha estat un repte des que van començar a fer el Primavera Sound, fa unes vuit edicions: "El desafiament era canviar la mentalitat de tothom, començant per nosaltres mateixos, i que la zona gastronòmica es fes amb cura, s'homogeneïtzés i seguís cert patró estètic".

Feines com la de Núñez expliquen a partir de quin moment els macrofestivals, que busquen anar més enllà de l'experiència musical i d'intentar minimitzar les incomoditats pròpies d'aquests esdeveniments, aposten decididament per la gastronomia com una branca important del que s'ofereix dins d'un recinte on la gent passa moltes hores. "L'èmfasi que posem en l'experiència del públic fa que també tinguem especial cura en la proposta gastronòmica que oferim als nostres assistents", assegura Pau Roca, responsable de serveis del Festival Cruïlla. 

Aquesta decisió ha despertat una febre entre els restauradors, que volen ser-hi de totes totes a causa de l'alt volum de públic que s'hi concentra. El Primavera Sound d'aquest juny va rebre més d'un miler de sol·licituds per poder-hi tenir una paradeta de menjar. No és difícil omplir una esplanada amb restaurants i food trucks, però cal prendre decisions. "Per aconseguir tenir una bona zona, cal saber qui treballa bé, qui és ràpid, qui et pot deixar tranquil en cas d'una auditoria sanitària o qui té experiència en grans festivals. A més de buscar que no hi hagi duplicitat de producte, que els preus siguin competitius... Cal tenir en compte moltes variables", remarca el cofundador de Verbena Foodie Events. Avís per a navegants: què ha de tenir un establiment que vulgui estar en un macrofestival de primer nivell mundial? "Alta qualitat, operativa àgil, que estèticament sigui atractiu i que cuidi la imatge", enumera Nacho Núñez.

L'experiència de l'artista

Una de les parts més desconegudes d'un festival és com s'alimenten els seus grans protagonistes, és a dir, els músics que hi participen. "Hi ha de tot. De vegades cuiden molt l'aspecte gastronòmic o, si no se'n poden ocupar ells, directament et conviden a sopar en un restaurant de la zona, que és una gran opció. Però també et pots trobar amb alguna cosa molt bàsica i de batalla que no ha tingut en compte els que opten per opcions veganes o vegetarianes", explica Lluís Cabot, membre del grup Da Souza i acompanyant en directe de la Maria Jaume. En aquest sentit, el Festival Cruïlla, que comença aquest dimecres a Barcelona amb noms com The Offspring, Placebo o Sigur Ros, ha volgut fer un pas més: ha arribat a un acord amb la popular marca de productes de proteïna vegetal Heura per portar alternatives vegetarianes i veganes tant al públic, com als artistes i treballadors. "A banda de poder oferir menjar vegà de qualitat al nostre públic, també el podem servir als músics que ens ho demanin", assegura Pau Roca.

Un dels grups que es beneficiaran d'aquest acord serà els Menta, quintet madrileny amb afinitat pel punk melòdic i amb membres vegans a les seves files, que actuaran aquests dies al Parc del Fòrum. "Sovint, quan arribes al lloc, t'acostumes a trobar el típic pícnic amb hummus, patates xips i gràcies", diu la Meji, la cantant, que sempre demana que hi hagi "pizzes vegetals" incloses en les peticions del grup. ¿El problema massa habitual?: que els organitzadors no sempre es prenen seriosament aquestes opcions. "Comença a haver-hi certa sensibilitat, però hem passat molts anys que les dietes no carnívores o les al·lèrgies es veien com un caprici", denuncia la cantant de Menta.

Ells no seran els únics, ni de bon tros. Segons dades facilitades pel Cruïlla, i anant més enllà dels assistents, un 32,5% de les dietes dels artistes i els equips que els acompanyen inclouen opcions veganes i vegetarianes durant els dies que se celebra el festival. Aquest percentatge creix any rere any i només fa que reafirmar una sospita: sense dietes amb opcions veganes i vegetarianes no hi ha zones gastronòmiques completes.