La llet de camella, un producte gurmet i una joia nutricional
Una iniciativa única de l'illa de Fuerteventura no pot abastir tota la demanda que hi ha d'aquest preuat aliment
LanzaroteAmb cinc exemplars n’hi hauria prou per començar el negoci. De les camelles se'n trauria llet, amb la qual també es podrien fer cosmètics i de la llana, roba. Així ho explica Guacimara Cabrera, CEO de DromeMilk Camel Bio Farm al festival gastronòmic Saborea Lanzarote, un esdeveniment on es reuneix el bo i millor dels productors i restauradors de les illes Canàries. Cabrera dirigeix l'única granja que hi ha a Espanya i anima qui vulgui començar-ne una altra perquè "la competència no els fa por", al contrari. Ells han obert camí des de Fuerteventura i són els primers productors d'aquesta preuada i nutritiva llet a l'estat, i estan disposats a ajudar els intrèpids que se sumin en aquesta aventura. Ara mateix aquesta llet és un producte amb menys producció que demanda, que ve sobretot de països com Alemanya, on és més coneguda i apreciada que aquí.
La llet de camella que tot just ara es produeix a l’illa de Fuerteventura és un projecte que ha trigat 40 anys per veure la llum. Així que comencem pel principi.
Fa més de sis segles els camells van entrar a les illes provinents d’Àfrica. Es van convertir en un animal molt preuat, fins i tot l’exèrcit el preferia al cavall. El camell va ser fonamental en la vida productiva de les illes, però amb l’arribada de la tracció mecànica, va quedar fora de joc. A més, un cop domesticats, necessitaven els humans per seguir subsistint.
Qui va salvar aquests camells al llindar de la desaparició va ser una indústria cada cop més lucrativa: el turisme. Els passejos dels visitants a les illes Canàries en camell mentre observaven el paisatge volcànic van mantenir viva una espècie greument amenaçada. De fet, ni tan sols estava considerada espècie en aquell moment. Va ser la família de la Guacimara Cabrera que va emprendre la missió d’identificar i fer valdre aquests animalons autòctons. El 1983 havien entrat els últims camells a Espanya provinents d’Àfrica, i és en aquest moment en què veuen que són molt diferents dels que hi havia a Fuerteventura.
L'any 2006 l'Oasis Wildlife Fuerteventura va començar un projecte d'investigació conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Las Palmas, i després també amb la King Saud University de l'Aràbia Saudita, en què van estudiar què calia per tenir una granja de camells. I el 2011, després de molts anys de lluita de la família de Guacimara Cabrera, la comunitat científica va certificar el que ja sabien, que el camell de les Canàries és una espècie endèmica única a Europa i l'única espanyola, de la qual ara hi ha 900 exemplars, 400 dels quals a la granja de Cabrera. Però la ciència no es va aturar aquí, sinó que va analitzar la llet d’aquesta espècie, i la conclusió a què van arribar és que és una petita joia nutricional.
Exportació de camells
Fins fa poc, en lloc de comercialitzar la llet, el que s’exportava des de les illes Canàries eren els camells. A Europa hi ha 60 granges de camells, però a Espanya, i més concretament a les Canàries, d’on són autòctons, no hi havia cap productor de llet. Segons Cabrera "és un error" perquè a l'exportar-los "no generem desenvolupament nosaltres". Però és que, a més, on són més productius és en el seu hàbitat natural. Fa uns anys van exportar uns camells de raça canària als Països Baixos, i un cop analitzada la llet que produïen, no s’acostava a la qualitat de la llet que produeixen a les illes, amb el seu sòl ric en minerals, l’herba que pasturen i la quantitat de sol que reben.
La llet de camella s’assembla més a la llet materna humana que no pas la de vaca. Per trobar una altra llet similar en el món animal hauríem de recórrer a la d'euga. És molt poc greixosa i molt blanca. Té ferro, potassi, omega-3, vitamines del complex B i pot triplicar la quantitat de vitamina C de la llet de vaca. És fàcil de digerir, i és recomanable per prevenir l'obesitat i la diabetis. També ajuda a reparar el teixit muscular, així que és indicada per les persones que han de fer grans esforços físics, com ara els esportistes d’alt rendiment. Cabrera diu que també queda molt bé amb el cafè amb llet, ja que el gust és suau i lleugerament més salat que la de vaca a causa de l'alimentació del camell, basada en plantes desèrtiques amb molts minerals.
La iniciativa de DromeMilk Camel Bio Farm ha rebut un premi aquest 2023 per part del ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, en la modalitat d'emprenedoria d'indústria alimentària. Però no és l'única institució que els ha donat suport, perquè també han participat en l'acte que va organitzar la FAO fa tot just uns dies a Roma en què s'ha decretat que el 2024 serà l'Any Internacional dels Camèlids, dels quals l'organització diu que són "herois dels deserts i les altures". La iniciativa pretén conscienciar sobre "el potencial no explotat" d'aquests animals i que "s'augmentin les inversions en el sector dels camèlids". La FAO recorda que són un animal fonamental en moltes cultures i que proporcionen llet, carn i fibra, serveixen com a mitjà de transport de béns i persones, aporten fertilitzant biològic i s'adapten molt bé a llocs on altres espècies de bestiar no sobreviurien.
Poca producció
Actualment, la producció mundial de llet de camella per a consum humà és 500 vegades menys que la de llet de vaca, però la demanda mundial no para de créixer. És per això que per fer front a la demanda, des de DromeMilk encoratgen altres persones que se sumin a la causa. La seva granja de Fuerteventura és la més gran d'Europa, però el seu objectiu no és només vendre la llet, sinó centrar-se en els derivats. La raó és que la llet que produeix una camella és poca i té costos elevats. Una camella no arriba a la maduresa reproductiva fins als 5 anys i després pot produir 3 litres al dia. Mig litre de llet pot costar entre 11 i 35 euros en comerços occidentals, ja que la seva producció és fins a 30 vegades més cara que la de vaca.
Per això la granja se centrarà també en fer gelats, formatges i xocolata. Tot just a la trobada Saborea Lanzarote es podia provar un nou producte, el quefir, que els assistents van poder tastar alhora que Guacimara Cabrera. També han creat uns bombons amb la bomboneria artesanal La Corona, de Lanzarote, que han estat tot un èxit perquè van crear quatre gustos amb productes 100% canaris: com el de llet de camella, xocolata i melmelada de figuera de moro o bé el de camella al formatge artesanal fumat de cabra majorera i la melmelada de figa blanca canària. Unes delícies autèntiques.