Tendències
Mengem 19/06/2024

La intel·ligència artificial espia el menjar que llencem a les escombraries

Per esbrinar com malbaratar menys aliments, la IA treu el cap als cubells de la brossa de restaurants, hotels i supermercats i n'analitza les dades

Somini Sengupta / The New York Times
4 min
Una persona llençant un plat de pasta a les escombraries

Nova YorkUna cadena d'hotels va instal·lar una càmera als contenidors d'escombraries per espiar i saber què llencen els hostes. Van descobrir que els croissants que donen amb l'esmorzar són massa grossos, perquè molts acaben a les escombraries… i amb ells part dels seus guanys.

Un supermercat pot veure de sobte, amagat entre les seves pròpies dades de venda, que les cebes blanques no es venen tan ràpidament com les vermelles i és més probable que acabin a les escombraries. El cervell que hi ha darrere d'aquestes dues iniciatives és el mateix: la intel·ligència artificial.

Forma part d'una indústria emergent que intenta guanyar diners amb un problema humà sense sentit: l'enorme quantitat d'aliments sense consumir que van dels supermercats i els restaurants a les escombraries. La majoria dels aliments, si no es composten, acaben en abocadors on es descomponen i envien a l'atmosfera potents gasos amb efecte d'hivernacle que escalfen el planeta.

Però aquí també neix una nova oportunitat de negoci. Una companyia anomenada Winnow ha desenvolupat una eina d'intel·ligència artificial que espia les escombraries dels restaurants. I una altra empresa, Afresh, resumeix dades dels supermercats per buscar les diferències entre el que una botiga ofereix i el que la gent compra que hi ha darrere del malbaratament alimentari.

La intel·ligència artificial té una empremta ambiental pròpia. Analitzar quantitats enormes de dades requereix quantitats enormes d'electricitat. Ni tan sols la intel·ligència artificial pot alterar (encara) les expectatives del cervell humà en les societats modernes i industrials: una abundància d'alvocats frescos al supermercat durant tot l'any, una varietat cada vegada més gran de diminuts gots de plàstic de iogurt i safates plenes de natxos als menús.

El malbaratament d'aliments és un gran problema

Aquestes dues companyies formen part d'una indústria emergent que intenta abordar un problema generat per la indústria alimentària moderna. Als Estats Units un terç dels aliments que es cultiven no s'arriben a consumir. A Espanya, segons dades del ministeri d'Agricultura, es fa malbé el 3,8% del total d’aliments i begudes comprats dins i fora de casa mentre que, en l'àmbit català, sabem que cada català llença una mitjana de 35 kilograms de menjar a l’any. Globalment, es van desaprofitar 1.000 milions de tones d'aliments el 2022, segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. El malbaratament de menjar representa entre el 8% i el 10% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, gairebé equivalent a les emissions de les indústries de l'aviació i els enviaments combinats.

Marc Zornes, cofundador de Winnow, organització que treballa amb restaurants, hotels i serveis de menjar institucionals, assegura que "és un problema que literalment desapareix de la nostra vista". També contribueixen a aquesta situació les etiquetes confuses amb "data de caducitat" i "data de consum preferent" en els productes alimentaris, ja que al final provoquen que aliments perfectament comestibles acabin a les escombraries.

Alguns supermercats fan la diferència

Dana Gunders, directora executiva de Refed, una organització busca acabar amb el malbaratament diu que "això demostra que l'objectiu de retallar a la meitat el malbaratament d'aliment per al 2030 seria possible, però necessitaríem un augment dramàtic en les accions de tots els sectors del sistema d'aliments perquè això passi".

Actualment, hi ha moltes eines noves per ajudar els minoristes a disminuir el malbaratament. Algunes empreses emergents, com Apeel i Mori, ofereixen recobriments per a fruites i verdures fresques que impedeixen que es facin malbé tan ràpid. Una aplicació anomenada Flashfood connecta clients amb aliments rebaixats en botigues de queviures, semblant a Too Good To Go, la qual posa en contacte clients amb restaurants i cellers que venen el sobrant de menjar a un preu amb descompte.

Quants ous aquesta setmana?

La tecnologia d'Afresh processa al voltant de sis anys de dades de vendes de cada producte d'una botiga amb qui treballa. La seva eina d'intel·ligència artificial pot predir quan la gent compra alvocats i a quin preu. Pot combinar això amb dades sobre com de ràpid es fan malbé els alvocats i, a més, aconsellar sobre quants alvocats convé tenir en estoc i als estands.

Si la temporada de pintar ous de Pasqua sol generar més vendes d'ous, per exemple, la tecnologia pot calcular quantes caixes més d'ous hauria de demanar la botiga.

Matt Schwartz, cofundador d'Afresh, comenta que, encara que és probable que un gerent de botiga experimentat sàpiga això, la intel·ligència artificial ofereix informació més acurada sobre molts més productes. Per exemple, podria recomanar que el gerent demani 105 caixes d'ous la setmana prèvia a la Pasqua, en lloc de 110. Schwartz puntualitza: "Cada caixa importa".

Suzanne Long, directora de sostenibilitat i transformació d'Albertson's, una companyia que utilitza la tecnologia d'Afresh, destaca que, a més, els gerents experimentats són cada cop menys habituals. "El que la intel·ligència artificial està fent és donar-nos precisió. No només diu «Cal fer una comanda de cebes», sinó «D'aquest tipus de cebes»", apunta Long, i destaca que la seva cadena d'establiments ha reduït el malbaratament de menjar, però no dona dades exactes d'aquesta disminució.

Aquest robot no furga les escombraries

L'empresa Winnow instal·la càmeres a sobre dels contenidors d'escombraries que hi ha fora de les cuines dels restaurants. Les imatges on es veu tot el que es llença van a parar a un algoritme que reconeix la diferència entre un plat amb restes de lasanya i una pela de plàtan. Un grup d'hotels de la cadena Hilton que va implementar fa poc aquesta eina es va adonar que moltes de les peces de rebosteria dels esmorzars eren massa grosses i acabaven a les escombraries, i també van descobrir que els comensals no s'acabaven les mongetes blanques, típiques dels esmorzars anglosaxons. Amb aquestes dades podran, ara, prendre decisions i fer canvis.

L'organització Refed va descobrir en els seus informes del 2022 que el 70 % del menjar desaprofitat als restaurants és el que es deixa als plats, cosa que demostra la necessitat de reconsiderar les mides de les porcions que s'ofereixen. Marc Zornes, de Winnow, treballa principalment amb hotels i cafeteries i coneix bé aquesta situació. Ell calcula que els restaurants desaprofiten entre el 5 i el 15 % dels aliments que compren. "És un problema obvi que tothom coneix. És evidentment un problema que no estem solucionant", va concloure deixant clar quin és un dels principals reptes de futur de la lluita contra el malbaratament.

stats