Històries d'amor, la vaga dels tramvies i un assassinat: els 90 anys del Bar Velódromo

BarcelonaLa història de Barcelona es podria escriure explicant les converses que s’han produït a les taules d’alguns dels seus locals històrics. Aquells que ja han plegat veles i també aquells que resisteixen, com el Bar El Velódromo. Un local que arriba als 90 anys amb bona salut, gaudint d’una segona vida després de tornar a obrir les portes el 2009. La de coses que han passat, al Velódromo. S’hi ha conspirat i s’han organitzat vagues, s’han trobat polítics i s’han trencat cors. Fins i tot va haver-hi un assassinat a les seves portes.

El Velódromo va obrir portes el 1933 al carrer Muntaner, tocant a la Diagonal. Aquell any en Manuel Pastor Boné va decidir independitzar-se. Res estrany, quan ets jove i toca volar de casa. Fill d’un matrimoni de Rubielos de Mora, un poble de Terol, en Manuel havia crescut rodejat de cigalons, entrepans, cigrons i puros al Casa Manolo, el local regentant pels seus pares al xamfrà dels carrers Muntaner i Londres. En Manuel, a qui els seus pares li demanaven que portés el cafè calent a la casa d'alguns veïns que no volien baixar a esmorzar, era un jove amb caràcter que havia arribat a marxar de casa uns anys per fer de mariner, coneixent ports ben llunyans. Però amb 25 anys complerts, va tornar a Barcelona quan va saber de la mort del seu pare. Però en lloc de voler continuar el negoci dels pares, va comprar un local nou just al costat, a un espai més gran. Era el naixement del Bar Velódromo. Encara avui, a la porta s'hi pot veure una vella carta de productes pintada sobre el vidre, tal com es feia abans. A dalt de tot el Cafè Manolín, una especialitat de la casa en homenatge als pares de Manuel Pastor Boné.

El fundador del Velódromo era un enamorat dels esports, així que va escollir el nom recordant una pista que havia visitat de petit just al costat. El famós Velòdrom que va donar nom al local havia estat iniciativa del ciclista belga Victor Touron. Una instal·lació encarregada a l'arquitecte Manuel Raspall just al costat del bar dels seus pares, entre els carrers Muntaner, París (llavors Indústria), Casanova i Londres. Aquell recinte esportiu va arrossegar massa gent, tot i que hi van passar moltes coses en la seva curta vida, com la primera marató de la història d’Espanya, que els atletes van fer donant voltes al Velòdrom durant més de quatre hores, o el primer partit d’hoquei sobre herba de l’estat. El 1911, però, va ser enderrocat i en el seu lloc es va fer un camp, on l’Espanyol jugaria uns anys. La ciutat s’entregava a les noves modes, com l’esport o la cultura dels cafès que venia del centre d’Europa. Al Velódromo es parlava d'esports i, de fet, molts membres de la federació ciclista de Catalunya hi farien trobades. Diuen que el millor ciclista català de tots els temps, Miquel Poblet, va passar-hi més d’una estona. A més, Manuel Pastor havia instal·lat unes taules de billar fetes per la marca Monforte.

El Bar Velódromo, amb les seves columnes interiors i certa inspiració art deco, no tancava ni un sol dia. Estava obert gairebé les 24 hores. En Manuel vivia al pis de dalt amb la seva dona, la Maria Salvat, i el seu fill petit. Vivien pel negoci, en aquella Barcelona que canviava ben de pressa. Llavors moltes famílies benestants ja tenien propietats a la zona, però també podies trobar un pastor amb un ramat de cabres que dormien a la cantonada dels carrers Muntaner i la Diagonal. Una ciutat amb diferents ànimes que convivien a dins del Velódromo. El veïnat s’enamorava d’un local que tenia molta llum gràcies als seus vitralls, però on et podies amagar si enfilaves cap amunt per la preciosa escala de caoba que portava a aquell pis a dalt misteriós. Un espai ideal per als joves, especialment quan es feia de nit. La resta del dia, s’hi xerrava amb més calma, a vegades entre rialles i altres cops, amb preocupació, ja que els anys 30 era una època de tensió política.

Un crim a les portes

Tanta tensió, que el Velódromo fins i tot va viure un assassinat. El 18 de setembre del 1936, el policia Jaume Vizern Salabert era dinant a dins quan un jovenet va entrar per dir-li que un company policia era fora, demanant per ell, dins d'un cotxe amb marxa. Vizern va deixar el plat a mig acabar, pensant que seria un segon, va treure el cap a fora i va ser assassinat. Un grup de pistolers anarquistes van posar fi a la seva vida, ja que Vizern havia descobert la identitat dels anarquistes que uns mesos abans havien assassinat els germans Badia, dos activistes catalanistes que havien tingut un paper destacat en els fets del 1934, quan el president Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Per no ser enxampats, els anarquistes van acabar amb Vizern a trets. Els germans Badia, per cert, havien estat assassinats unes cantonades més avall, davant del ja desaparegut bar Bremen, al xamfrà del carrer Diputació amb Muntaner. La història de la ciutat es podria escriure en converses a taules de cafè, però també als escenaris on ha corregut la sang.

La Guerra Civil ja havia esclatat i pel Velódromo van començar a desfilar polítics republicans que arribaven a Barcelona fugint del feixisme. La llegenda diu que al pis de dalt es van arribar a fer reunions del govern republicà, tot i que segurament només van ser converses entre membres del govern tot fent un cafè, ja que el president Juan Negrin no residia gaire lluny. El socialista canari va passar moltes hores a les taules del Velódromo, on cada cop tenien més problemes per obtenir menjar.

La postguerra va ser dura, ja que algú va denunciar en Manuel Pastor per ser comunista, motiu pel qual el van engarjolar, tot i que va declarar a favor seu un militar conservador a qui Pastor havia ajudat. Després de l'ensurt, i sense gaire producte de qualitat, el Velódromo va deixar d'estar obert tot el dia, eliminant el seu servei de restaurant. S'hi esmorzava i quan arribava el bon temps també s'hi prenien orxates o gelats. Als vidres de darrere la preciosa barra, els cambrers apuntaven els resultats dels partits de futbol, per informar a la clientela.

La vaga dels tramvies

Als anys 50, moltes de les persones que van fer del Velódromo el seu punt de trobada no simpatitzaven amb el règim. De fet, seria a les taules del local que prendria forma la idea de tirar endavant el 1951 la coneguda vaga dels tramvies, el boicot que els ciutadans de Barcelona van fer per protestar per l'augment del preu del bitllet i el greuge comparatiu que s'establia amb el preu del mateix servei a Madrid. Els barcelonins van anar caminant a tot arreu i per davant del Velódromo van passar milers de persones, amb paraigües, tornant del camp de Les Corts, on havien anat a veure un Barça-Racing de Santander. El règim va cedir, en veure com ni tan sols sota un diluvi, la població pujava als tramvies.

El Velódromo passaria a ser un dels llocs de trobada de la gauche divine els anys 60 i 70, amb recitals de poesia, concerts i exposicions. Amb nits que s’allargaven molt, modificant també la decoració del local, cada cop més sofisticada, en part gràcies a la capacitat de Manuel Pastor Salvat, el fill del fundador, per adaptar-se als nous temps. El Velódromo seria lloc de trobada habitual per molts joves abans de sortir de festa els anys 80 i 90, quan més d'una història d'amor va sorgir entre les seves taules, amb mirades creuades, amb converses a cau d'orella, amb confessions mentre els amics jugaven al billar. Com que no existien gaires discoteques, per a diferents generacions de barcelonins el Velódromo va ser un punt de pas cada cap de setmana. Però l’any 2000 Pastor fill va decidir jubilar-se. Semblava el final del camí. Barcelona podia perdre un altre local històric. El grup Moritz va saber entendre ràpidament que era una oportunitat.

Una segona joventut

El 2009 el Velódromo va obrir les portes de nou, després d’una reforma a càrrec de l’estudi Pilar Líbano, on s’apostava per recuperar l’aspecte original art déco. L’aposta gastronòmica es va encarregar a Jordi Vilà, el cuiner amb una estrella Michelin que va pensar una carta amb certa inspiració francesa, per fer una aclucada d’ull als fundadors de Moritz, una família alsaciana. Des de llavors la idea és que el Velódromo torni a ser un punt de trobada durant gairebé 24 hores. Al matí hi pots trobar veïns o persones que treballen a la zona, fidels, ja que no sempre trobes locals on els cambrers s'aprenen el teu nom i ja saben què vols un cop hi poses els peus. I quan cau el sol, ambient festiu, sopars d'empresa o grups de joves per als quals, la nit tot just comença, especialment el cap de setmana.

Per celebrar aquests 90 anys, Vilà ha dissenyat un menú especial que es podrà tastar fins a l'estiu vinent, amb plats inspirats en la història de la ciutat i del local, com unes ostres a la ravigote que recorden les que hi va haver a l'Exposició Universal del 1929, una lasanya Rossini, una croqueta de biquini trufat, arròs Parellada de muntanya i de postres, xocolata amb oli i sal. Unes postres de tota la vida i que "fem servir per recordar que Barcelona té més xocolaters que París, és part del nostre llegat" explica el cuiner. Plats que volen recordar que tot i que ara ja no quedin cabres i pastors a la Diagonal, Barcelona no existiria tal com la coneixem sense l'arribada de gent que venia de comarques. Una cuina amb arrels. "Unim tradició i modernitat. És la idea del Velódromo, que sigui obert a la gent", defensa Vilà.

El Bar Velódromo també llueix un logo commemoratiu del 90 aniversari. Aquesta creació cobreix gran part de les seves vidrieres recuperant la tradició de la retolació a pinzell a través de tècniques tradicionals que inclouen, entre altres, el característic pa d'or. La intervenció és obra de l'artista gràfic Adrián Pérez més conegut com “El Deletrista”. A més, el grup Moritz prepara una festa l'estiu vinent al Passatge de Lluís Pellicer, així com una cervesa sense filtrar especial dedicada al Velódromo. Tota celebració és poca quan un local arriba als 90 anys. Pocs espais poden dir que han vist passar avis, fills i nets.