De Girona a Corea: el puré de fruites que ha seduït el món
L'empresa familiar Anela Fruits va aconseguir exportar el seu producte d'alt valor afegit arran de la fira Alimentaria
BarcelonaUn noi de Girona va anar a fer la mili a Lleida i es va enamorar de la noia que li venia els ous a la parada. D’això fa més de cinquanta anys. Ara tenen set fills, catorze nets i una empresa que exporta a vint-i-cinc països. Aquesta és la història de l’Esteve Bosch i la Teresa Farré i és també la llavor d’Anela Fruits, una empresa familiar amb seu a Campllong (Gironès) que defensa que la fruita es pot prendre amb cullera.
Quan es van casar, la parella es van instal·lar a Girona, on venien com a majoristes fruita i verdura. "Es llevaven cada dia a les tres de la matinada i tornaven al vespre", explica l’Esteve, el petit dels set fills que han tingut i actualment responsable d’exportacions d’Anela Fruits. El matrimoni finalment va decidir que era millor plantar arbres fruiters propis. Van optar per les pomes i innovar amb les peres, una fruita que en aquell moment a Girona no era habitual.
La família Bosch-Farré té 180 hectàrees d’arbres fruiters repartides en plantacions a Ventalló, l’Escala, Cartellà, Campllong, Fornells de la Selva i Vilobí d’Onyar. D’aquesta baula de la cadena, se n’encarrega el fill gran del matrimoni, el Xavier, que és el pagès, el responsable de cultivar els arbres. Però fa dotze anys es van adonar de dues coses. La primera, que calia donar una sortida a la fruita bona i dolça per dins, però lletja per fora. Hi havia una gran quantitat de peres i pomes que eren de qualitat excel·lent, però que el mercat rebutjava. La segona, que cada cop la gent menjava menys fruita.
"Ho hem de fer fàcil"
Com ho podem fer perquè la gent mengi cinc peces de fruita i verdura al dia? "Ho hem de fer fàcil per al consumidor. Que no tingui excuses. La fruita pot ser inconvenient menjar-la o portar-la a la bossa. D’aquí va sortir Anela", explica Esteve Bosch. Van convertir la fruita que no podia anar al mercat en puré. Sense afegir-hi cap conservant ni suc. Res, 100% natural. Fruita pelada, sense pinyol, triturada i pasteuritzada perquè tingui una vida útil llarga. Aquesta va ser la idea del pare, l’Esteve, que també, fent un trencaclosques, va trobar el nom d’Anela jugant amb les inicials de les tres netes que tenia en aquell moment: l’Anna, l’Eli i Laia. Aquesta marca els ha afavorit molt a l’hora d’anar a mercats estrangers, perquè és fàcil de pronunciar. Però, en aquell moment, no s’ho podien ni imaginar.
Van fer una gran inversió en maquinària i l’inici no va ser fàcil. Primer van començar venent a hospitals i residències. Com que no s’oxida com la fruita fresca, no cal refrigerar-la i no cal mastegar, va ser un èxit i van començar a rebre trucades de persones que en volien comprar per casa. Van muntar la botiga online. I d’aquí van saltar als lineals dels supermercats. Van començar a seduir gent jove. "Oferim un producte saludable, que és on va la tendència. Sense additius. Creixem en part gràcies a això", afirma Bosch. Totes les seves referències tenen poma o pera de les comarques gironines, cosa que els permet mantenir la traçabilitat, i hi ha referències que barregen en menor quantitat amb alguna altra fruita, com plàtan i maduixa. "Amb el mercat de la fruita cada any estaves pendent del temps. És volàtil. Amb un derivat tens valor afegit i és un producte més estable". Finalment, abans de la pandèmia van llançar la gamma amb un envàs pensat per a nens, l’Anela Hop. A la producció s’hi dedica el Josep Maria Bosch, un altre dels set germans.
"El món és molt més gran"
Ells anaven a totes les fires locals que podien, però el que no se’ls va acudir és que el seu producte podria agradar tant a l’estranger. El 2016 Prodeca (Promotora d’Exportacions Catalanes) va animar la Teresa Farré a tenir un stand a Alimentaria perquè van veure la potencialitat exportadora del producte. Dit i fet. Això sí, Teresa Farré s'hi va emportar el seu fill Esteve, que havia acabat econòmiques i que feia de professor de música. Era l’únic que parlava anglès fluid. "Aquells quatre dies van ser una bogeria, vam veure que el món és molt més gran", diu Esteve Bosch, que s’hi ha acabat dedicant al 100%. Ara, sota el paraigua de Prodeca van a moltes fires internacionals, com la d’Alemanya i la de París. En aquell primer Alimentaria, Teresa Farré va tenir la pensada de posar gotets perquè els congressistes tastessin els productes d’Anela i va ser un èxit. Se’ls va obrir el mercat de l'Uruguai, Panamà o Corea, que és el seu mercat principal.
Són mercats exigents que els van fer pujar l’autoestima. Valoren molt la qualitat i el clean label (etiqueta neta), que vol dir que hi ha pocs ingredients al producte. Els van començar a entrar comandes amb molt volum. "Érem molt novells i vam haver d'obtenir el certificat de seguretat alimentària IFS i adaptar packagings a uns altres idiomes". Ara són presents en mercats exòtics com els de Nova Caledònia i l’illa de la Reunió. "Mai ens ho hauríem imaginat", diu Esteve Bosch. Aquest any es proposen entrar a la Xina, els Estats Units i el Japó. Amb els japonesos, les converses ja estan molt avançades. "L’exportació és un procés lent", afirma Esteve Bosch, tot posant l’exemple que estan a punt d’entrar en uns supermercats peruans després de dos anys.
Anela Fruits va facturar 6 milions d’euros el 2023, dels quals un 45% correspon a l’exportació. Miren l’edició d’Alimentaria que comença dilluns amb la il·lusió d'arribar a nous mercats i animen altres petites empreses a fer el pas, perquè els productes mediterranis són tendència. Tot i que ara és la segona generació qui porta el timó, Teresa Farré també serà a l’stand deixant tastar el seu producte. "La gent de pagès no es jubila mai", afirma el seu fill.
