Del món de la moda a Londres a fabricar cervesa artesana amb vistes al Montgrí

Rupià (Baix Empordà)Quan la carretera que porta de Girona a la Bisbal d’Empordà es trenca per anar en direcció Torroella de Montgrí i l’Estartit hi ha un moment que el conductor no pot evitar fer un "ooooh". Una petita pujada mena a unes vistes espectaculars sobre la plana empordanesa. Omnipresent al mig: la silueta del bisbe mort, com deia Verdaguer, de la serralada del Montgrí, amb el castell com si fos l’anell de la mà, i a la dreta el mar i les illes Medes. Són les vistes que fa sis anys van enamorar Judit Piñol, criada Llofriu, i Michael Jones, neozelandès d’origen. Són les dues ànimes al darrere de DosKiwis, una fàbrica de cervesa artesana amb taproom per degustar-la i una àmplia terrassa on també es pot dinar o berenar en dies d’hivern i gaudir d’un sopar informal les nits d’estiu. DosKiwis –així es diu l’ocellet típic de Nova Zelanda– han creat un oasi a l’Empordà amb la beguda fermentada, ja que també fan kombucha, de denominador comú.

Les seves vides es van creuar a Londres el 2010. La Judit feia de model i el Michael era hairstylist. Ella sempre havia tingut hort a casa i el seu avi feia de pescador. Ell venia d’una zona rural de Nova Zelanda. En plena urbs londinenca, van descobrir que compartien també l’amor per tot el que estava fet a mà i de proximitat. Va ser així com va començar a germinar la llavor d’un canvi de vida que ha acabat fent eclosió a Rupià amb DosKiwis Brewing. Durant una visita a Sydney (Austràlia), la Judit va aprendre a elaborar cervesa ajudant uns amics. I a finals del 2017 van fer el salt amb el lloguer del que havia estat una botiga de mobles. "Vam fer tota la reforma nosaltres, seguint la filosofia DIY (do it yourself, fes-t'ho tu mateix). El que era el parquet de dins ara és part de l’exterior de la terrassa, i aquesta porta és una oficina anterior que tenia la botiga", explica Piñol des de fora de la fàbrica de cervesa artesana.

Ampliació de les instal·lacions

DosKiwis va néixer just abans de la pandèmia, el 2019, però el projecte no els ha permès poder-ne viure fins aquest curs, quan han decidit més que duplicar les instal·lacions de fabricació de cervesa perquè l’obrador se’ls estava quedant petit. "Després de quatre anys teníem els quatre fermentadors al límit i no teníem marge per experimentar", afegeix la Judit. El Michael porta una bona estona fent reparacions a l’interior. Tots dos són autodidactes, i per això l'últim any han incorporat a l'equip Adrià Morera, químic amb cinc anys d’experiència com a cerveser i un màster en begudes fermentades. El resultat és haver passat de les tres cerveses inicials a tenir-ne nou de punxades ja al taproom. La distribució és sobretot a les comarques de Girona i Barcelona, perquè tampoc tenen una gran producció. Un 70% és amb venda directa al taproom, on també és possible comprar cervesa fresca a granel amb un envàs que proporciona DosKiwis.

"Des que vam arribar que no hem parat de reinvertir en l'espai i les instal·lacions", diu Piñol mentre ensenya el jardí i terrassa. És un espai envoltat de verd amb diferents racons i un escenari on començaran a fer concerts aquest estiu. A més, des del 2021 que també tenen un contenidor reconvertit en cuina després de detectar que la gent que parava a tastar la cervesa també volia menjar alguna cosa. El que valora sobretot la parella és la "comunitat" que s’ha creat al voltant de la cervesa artesana, "gent amb uns valors molt similars sobre l’economia local". Part del llúpol ve de Crespià, de Biolupulus, i han creat sinergies amb altres fàbriques artesanes, com Soma Beer, de Girona; Garage Barcelona; Cierzo, de Saragossa, i Península, de Madrid. "A la indústria compartim molt com som", assenyala Piñol sobre les mil i una possibilitats de fer receptes diferents amb quatre ingredients: aigua, malta, llúpol i llevat.

Sentiment de comunitat

La comunitat ha anat creixent també gràcies a l’arribada de ciclistes en ruta, i s’ha ampliat fent cafè d’especialitat, tot i que la parella reivindica que per sobre de tot són una fàbrica de cerveses. Destaquen la Mini Truck, que només té un 2,9% d’alcohol, una micro ipa inspirada en el seu camionet que tenen a la fàbrica. O bé Vacances, una doble ipa amb notes de fruita i espècies. En el camp de les sour àcides destaquen la Heartbreaker, que porta lactobacillus. "El que volem sobretot és que tothom que vingui aquí es trobi alguna cervesa que li agradi i el sorprengui i tingui ganes de tornar", destaca el Michael. A la pràctica s’han trobat un públic molt diferent: des de la gent del poble de Rupià fins a qui visita la zona o hi va expressament. Però sobretot tenen la intenció de començar a canviar el xip sobre la cervesa i treballar amb tot el que és quilòmetre zero.

"Hem creat la vida que volíem", emfatitza la Judit. El Michael ja es defensa en català i assegura que a l’Empordà se sent molt més a casa que no pas a Londres. Va criar-se en una zona plena de natura i aquesta és la connexió que volien fent el producte amb les seves mans. Piñol també reflexiona sobre el canvi de vida: fent de model va poder viatjar molt, que és el que més li interessava, i també provar moltes cerveses artesanes que l’han portat a inspirar-se amb les que hi ha a DosKiws, però ha estat amb la fàbrica on diu que ha perdut la buidor que sentia a Londres.