25 dolços de tota la vida per passar millor el fred

Se solien menjar en aplecs i festes com el que encara es fa a l’ermita de Sant Pau de la Calçada, el tercer diumenge de febrer.

Se solen menjar per Quaresma, especialment el Divendres Sant, i es feien tradicionalment a les cases de pagès de la comarca.

Elaborat a base d’una barreja d’avellanes o ametlles, sucre, mel i clara d’ou, és un clàssic de les postres de Nadal.

Segons la tradició, es mengen per Sant Blai, el 3 de febrer, per protegir-se del mal de gola.

Es consumia tradicionalment per esmorzar el Divendres Sant.

Es tracta d’una pasta en forma de galeta típica de la festa de Corpus de Barcelona.

Tortell típic de Sant Pere de Ribes que es comercialitza al voltant de la festa de la conversió de Sant Pau, el 25 de gener.

Un plat d’hivern i molt especialment de Quaresma. Es tracta d’una crema que té com a base la llet d’ametlles. 

Galetes de neula en forma de vano que se solien preparar per Nadal. 

Especialitat dolça que antigament es feia només per Nadal i el seu origen data de finals del segle XIX. 

Típics de la gastronomia de la Vall d’Uixó durant la tardor.

Aquest municipi valencià se situa al capdavant en la producció de torrons del Camp de Túria.

Tot i que és tradició preparar-la per Nadal, en algunes poblacions es menja tot l’any.

Característic de Pasqua i Setmana Santa, és un dolç molt popular a Alacant.

Les postres de Xàtiva de pasta brisa que no poden faltar per Carnestoltes.

És una Indicació Geogràfica Protegida d’una varietat de torró produïda al municipi de Xixona.

També conegut com a torró fort d’ametlles, és tot un símbol d’aquesta província valenciana.

Pastes dolces de formes variades que es mengen tradicionalment a Mallorca per Setmana Santa

Dolç tradicional mallorquí que se sol consumir durant la Setmana Santa. A Menorca també se’n fan, però són salats.

Tradicionalment consumida el Dijous Llarder, antigament ajudava a encarar el període de dejuni de la Quaresma.

Fets a partir d’una base de farina que es fregeix en oli i després s’ensucra, també són anomenats bunyols de vent.

Dolç d’aquesta festivitat, Sant Antoni Abat, que es menja generalment el diumenge anterior als Tres Tombs.

Un imprescindible del dinar del 6 de gener a les cases catalanes. La tradició mana que el paga qui troba la fava.

Se’n tenen referències des del segle XIII, tot i que llavors sembla que aquest dolç tan nadalenc tenia forma aplanada.

Formen part de la gastronomia catalana tradicional com a postres típiques de Tots Sants.