Primer dia de FESTÍ FEST: teca, ballaruca i la formatgeria catalana més premiada al món

BarcelonaÉs l'hora d'obrir el recinte i els primers que posen els peus a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm fa una estona que s'esperen. Són l'Anna i el Vicenç, de Vilassar de Mar. Ells són repetidors, l'any passat ja van ser al FESTÍ FEST, el festival gastronòmic que organitza el Diari ARA amb la Fira Àpat. Uns passos més enllà hi ha un altre repetidor. És Jon Garcia, més conegut com a Jon Cake. Ell, l'any passat, com es diu popularment, ho va petar. Aquest any, a més, ha inventat un pastís especialment per al festival: és de xocolata i d'avellanes de Reus. No sorprendrà a ningú que al final de la jornada sigui dels més venuts. Com el kebab de Bien Kebab i l'hamburguesa de El Filete Ruso. Veurem com anirà el desempat el diumenge, segon dia de festival.

Es nota que n'hi ha que són festivalers professionals. El Marc, de Barcelona, m'ensenya que té al mòbil una tria de plats que vol tastar, amb la foto al costat. En primer lloc, ha escollit l'entrepà de pastrami de Mani's, en segon els canelons al vapor de Món Viêt i, en tercer lloc, l'entrepà de botifarra de Casa Pepi. La llista és més llarga i em pregunto si tindrà racó per a tot. Ell té un pla ambiciós. En canvi, hi ha gent que ha vingut a passar el dia i a primera hora comença tranquil·lament llegint el diari amb una cerveseta a les zones de descans.

El dia assolellat acompanya, i totes les activitats i tallers s'omplen. El de ceràmica té overbooking. La Cèlia dirigeix el tast de cerveses de Damm. La gent està animadíssima i hi participa. Una senyora troba aromes de papaia a la cervesa. Una altra, de pinya. La Cèlia explica que treballen amb llúpol català de Prades. Una cosa única, perquè el llúpol sol ser importat. A mesura que avança el tast, la gent s'engresca cada vegada més, esclar. Un altre tast que triomfa és el que dirigeix Sofia Miró-Sans. Ella és una de les cocreadores de Libertine Blends, els còctels en llauna per tenir a casa com si tinguessis un cocteler dins la nevera. El meu preferit, el Bellini fet amb vi de base d'un prestigiós celler català. També té propostes sense alcohol que deixen amb la boca oberta la parròquia.

Al seu costat hi trobem els sagals trempats de l'Empordà de Quins Pebrots. Sorprenen a tothom amb el seu oli, les sals i les salses picants. Ferran Gispert i lvan Garcia Puigderrajols deixen tastar les seves creacions fetes a partir del seu cultiu de Parlavà, on han fet encreuaments de varietats de pebrots. Una de les salses té base d'escalivada, una altra, de sofregit. Volen que no calgui comprar tabasco, sinó que tinguem salses picants a la catalana. Un noi que tinc el costat ho tasta i decideix comprar l'oli amb avellanes i nyora per posar a sobre dels ous ferrats. Meravellosa idea.

A davant hi ha la parada dels multipremiats formatges de Betara, al Lluçanès. De fet, són la formatgeria catalana més premiada del món. Jordi Casanovas, amb la seva desimboltura, es fica a tothom a la butxaca. També hi ajuda que ofereix bon formatge per tastar. Es fa un fart de vendre i una parella que s'està a punt de casar se n'emporta de dos tipus. Com sabem que s'estan a punt de casar? Tastar formatges junts uneix molt i Jordi Casanovas està a punt de fer un forat a la peça de formatge perquè li posi a tall d'anell. Al final no ho fan, però em sembla una manera de demanar matrimoni la mar d'original.

No són els únics formatges presents, també hi tenim els de la formatgeria olotina Claperol. Els garrotxins han vingut ben carregats i, tot i això, quan hi arribo, només els en queda un del Rocanegra (llet de cabra amb carbó). Qui se n'emporti una peça podrà acompanyar-lo amb el pa que fa el Forn La Panacée, del forner Arnaud Richou. Meravelloses creacions fetes amb massa mare i un pastís de figues que em crida. També hi ha molta artesania al 100&Nomore, on Ricardo Barguñó presenta les seves ginebres d'autor. D'algunes només en fa 100 unitats i van totes numerades. La més increïble? Des del meu punt de vista, la de pebre de Sichuan. També triomfa la que es diu Brava, inspirada en les plantes de la Costa Brava, com l'espígol. Ambdues han estat premiades.

Quedar retratat

Qui ha tingut un dissabte ben enfeinat és la il·lustradora Giulia Sagramola. Fritz-kola donava l'opció de ser retratat per Sagramola a qui comprés un refresc seu. Les caricatures eren precioses i, esclar, tothom en volia una.

Durant tot el dia els jeroglífics del Capficat, el suplement de l'ARA que juga amb la llengua, han amenitzat als que s'atrevien a concursar. Eloi Isern i Cesc Mayor donaven premi als que més n'encertaven. El joc dona sempre molt de si. També ha arrencat moltes rialles el monòleg irreverent de La Missjones. Vida de parella, els fills i les ungles dels peus, que segons ella a partir dels 40 els has de remullar abans de tallar-te les ungles.

A banda de l'ambient festiu, qui ha volgut ha pogut fer treballar la imaginació. El millor exemple l'ha personificat Ivan Merino. Ha explicat de manera pedagògica què és el food design, i s'ha fet un treball participatiu per imaginar una galeta del FESTÍ FEST. També hi ha hagut temps per trobar solucions per als que tenen insomni. La periodista Cristina Sáez ha donat les claus de com s'ha de menjar per dormir bé. L'ha ajudat Alba Coll, de la Fundació Alícia. Diumenge serà el torn de plantejar-nos quina evidència científica té el dejuni intermitent.

Entre tanta xerinola s'ha fet un espai per a la reflexió. L'encarregada ha estat la cuinera Cristina Ojeda del col·lectiu de dones en gastronomia Crema Club. El títol del debat era De la terra a la taula. Ha congregat donasses de la gastronomia, com el de Núria Renom, que ha explicat que fa vi per amor. I que tot i que no la convenci l'etiqueta, fa vi natural "perquè a l'amor no se li pot posar límits". O Carla Gili i el seu projecte d'oli de finca, sota la marca Anècdota. Gili ens posa al nostre lloc quan parla de les oliveres: "Estàs treballant amb un arbre que és més vell que tu, hi havia els romans passant per la Via Augusta i ell ja hi era". Adriana Carcelén, del restaurant vegetarià Rasoterra diu que no treballa amb cap productor que no sàpiga quina cara fa ni com es diu. Una molt bona filosofia. També ho és la d'Anna Pla, la sommelier i copropietària del restaurant Contracorrent Bistró. Qui hi vagi i vulgui beure vi, no trobarà carta. Expliqueu el que us agrada i serà la mateixa Anna que, quan sàpiga qui sou, triarà un vi per a vosaltres.

A mesura que va caient el sol és l'hora de fer més festa. De música n'hi ha hagut tot el dia, però ara també és l'hora del ball. Indie Cool posa hits que no només fan moure els peus, sinó que inevitablement la gent també canta. Després és el torn de Hal 9000 per tancar el dia de la millor manera amb una sessió que barreja diversos estils musicals, des del pop, a l'urban, passant per l'electrònica, per posar la cirereta a la festa.

I diumenge més.