Arrenca una extraordinària temporada de bolets que podria ser la millor dels últims anys
Les pluges que han anat caient aquest any fan que molts boscos presentin unes condicions òptimes


BarcelonaLa tardor és sinònim de bolets i, ara que ja arriba oficialment la nova estació –concretament el 22 de setembre–, la pregunta és clara: tindrem una bona temporada? Doncs bé, tot sembla indicar que aquest any pot ser amb diferència la millor temporada dels últims anys. Les pluges que han anat caient des de la primavera a gran part del país i les tempestes de finals d’agost i de setembre han fet que, malgrat la forta calor de l’estiu, el terreny estigui força humit i propens per al creixement de bolets en moltes zones boscoses del país. De fet, a les cotes mitjanes i altes de diversos punts del Pirineu i del Prepirineu ja fa dies que es cullen bolets a cabassos. Ara falta que la tardor continuï portant les clàssiques precipitacions de l’època.
"Tal com hem tingut la primavera i l’estiu, tot apunta que, si la situació meteorològica és l’habitual, aquesta temporada de bolets pot ser extraordinària", explica Daniel Siscart, biòleg i micòleg. Tot i això, Siscart recorda que sempre pot haver-hi imprevistos que estronquin els pronòstics, com ara fortes ventades o fred prematur. Però ara mateix hi ha les "condicions necessàries" per al correcte desenvolupament dels fongs. "Aquesta temporada estem seguint la pauta que era habitual deu o quinze anys enrere; el problema és que hem oblidat que això és el normal, i no el que hem viscut últimament amb la sequera i la crisi climàtica", apunta el micòleg.
Primeres collites al Pirineu i el Prepirineu
Les tempestes de finals d’estiu han deixat quantitats força generoses al Pirineu i el Prepirineu, cosa que ha permès un bon inici de la temporada a les cotes mitjanes i altes. Els primers bolets a sortir van ser els clàssics que no neixen a les arrels dels arbres, sinó en la matèria orgànica morta, com ara l’apagallums o el xampinyó salvatge. La novetat d’aquest any és que, gràcies a les temperatures més baixes que hi ha hagut durant part del setembre al Pirineu, ja han començat a sortir rovellons i alguns camagrocs, bolets habitualment de plena temporada.
Tot i això, les pluges han estat irregulars, i no tot el Pirineu i el Prepirineu compta amb les mateixes condicions. La part més occidental és la més beneficiada, i sobretot a partir dels 1.300 o 1.400 metres cap amunt. "Les pròximes setmanes faria falta que arribessin episodis de pluja general, cosa que de moment no hem tingut", assegura Siscart. De fet, on també comença d’hora habitualment la temporada de bolets és a la serralada Transversal i al Montseny, però fins ara les pluges no han estat "prou abundants ni constants" en aquests indrets, apunta el micòleg.
Com evolucionarà la temporada de bolets
Al llarg de les pròximes setmanes els bolets han de començar a aparèixer també en cotes més baixes del Pirineu i del Prepirineu. Més enllà de les espècies comentades, els altres bolets que comencen a freqüentar en aquesta època de l’any al Pirineu són els de més calor, com ara els rossinyols, els ceps o els pinetells.
A mesura que avanci la temporada els bolets també aniran arribant a l’interior de Catalunya. I, segons Siscart, serà entre l’octubre i el novembre que apareixeran al prelitoral. Per tant, la temporada s’anirà estenent des del Pirineu fins a arribar al desembre al litoral, l’última zona del país a veure bolets als seus boscos.
En plena temporada freqüentaran espècies com ara els rovellons, les llores, les amanites (com ara les pentinelles) o els camagrocs. I els últims bolets a sortir seran els de fred, com ara el fredolic, la llenega o la llengua de bou.
Collir bolets sense trinxar el bosc
Davant d’unes condicions tan bones, i tenint en compte que Catalunya és un país de boletaires, segur que molta gent s’aproparà als boscos a collir bolets. Per tant, és molt important tenir cura del nostre entorn perquè la nostra petjada no malmeti els ecosistemes. "No fem el destraler i deixem el bosc trinxat; agafem només els bolets que ens vulguem menjar o estudiar, sent curosos amb el subsol", demana Siscart.
En aquest sentit, el micòleg recomana gaudir i contemplar els bolets més que no pas collir-los. ‘’Hi ha bolets que semblen obres d’art, es mengin o no, amb estructures originals i colors preciosos; podem fer fotos o reconèixer espècies sense tocar ni collir els bolets’", explica Siscart. "Aniria més amb un esperit naturalista com si observéssim ocells, que no els mengem ni els toquem, sinó que els gaudim", conclou.
L’impacte de la crisi climàtica
La històrica sequera s’ha acabat, però encara se'n noten els efectes, i fins i tot hi ha llocs on el dèficit hídric encara no s’ha equilibrat. Hi ha boscos d’alzines i de pins arreu del país que han patit la mort de milers d'arbres, i també de fongs que facilitaven el creixement de bolets.
Parcs naturals com el de Sant Llorenç del Munt i l’Obac o boscos de zones com el Priorat, l’Ebre o el Solsonès han estat especialment afectats per aquestes circumstàncies i aquest any s’hi esperen menys bolets, segons apunta Siscart. I tot indica que, amb la crisi climàtica, Catalunya tindrà els pròxims anys un terreny cada cop més àrid.