JORDI BES
Figueres

Josep Pla es torna a entaular per un dia

L’Acadèmia Catalana de Gastronomia homenatja l’escriptor empordanès amb un àpat que hauria sigut del seu gust

Josep Pla es torna a entaular per un dia Zoom

La lectura és la manera acostumada de submergir-se en l’univers empordanès de Josep Pla (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981). Era el mestre del gènere descriptiu, però per endinsar-s’hi no n’hi ha prou només llegint-lo. Un dels àmbits on Pla va ser més prolífic va ser amb els llibres, en què la gastronomia té un rol destacat o ho és gairebé tot, com en El que hem menjat, Cinc històries del mar i El quadern gris. Tot i el pes que té en la seva obra, probablement ningú encara l’havia homenatjat per aquest vessant fins ara. L’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició (ACGN), que compleix 30 anys, s’ha decidit a esmenar-ho d’una manera amb la qual Pla hauria gaudit: entaulant-se amb els plats que més li agradaven.

L’indret escollit va ser el mític Motel Empordà, on l’escriptor acostumava a menjar assegut a la taula 26 fins que va morir, fa 38 anys. “Va acabar de mastegar els seus últims dies al Motel”, va rememorar la cuinera Carme Ruscalleda, que es trobava entre el centenar de comensals que van gaudir de l’àpat. La glossa de l’homenatge va anar a càrrec del sommelier Josep Pitu Roca, d’El Celler de Can Roca de Girona. “Pla era un homenot interessat per la teca i sobretot per la sobretaula”, va remarcar Roca. En les descripcions que feia l’escriptor sobresortia el vessant visual i olfactiu, però no tant el gustatiu. “Potser el paladar no era el seu fort. O potser el tabac i el whisky l’havien castigat”, va plantejar el sommelier.

La sopa i el peix

L’àpat el va elaborar el xef Jaume Subirós, del Motel, en col·laboració amb l’acadèmic Josep Vilella, que van idear un recorregut per plats que es van servir a la mítica taula 26 del Motel. Com si es tractés de l’obra de Pla, va primar el relat per sobre del gust dels plats. De primer, sopa de farigola, delicada i reconfortant, perquè l’escriptor considerava que “cal menjar els productes en el seu temps”. Els primers freds de tardor conviden a menjar sopa. De segon, corball al forn a la pescadora, perquè “l’única cuina realment viable és la basada en una limitada i estricta geografia”, defensava. El peix és fonamental en Pla i per a ell el corball és el millor que hi ha.

L’estofat, el sorbet i els taps

De tercer, blanquette de veau de la cuina francesa per la gran estima de Pla pels estofats com aquest de vedella. En valorava la tendresa i pensava que “davant l’aspecte inhòspit d’ermot que té la vida, el manteniment d’una cuina agradable i senzilla és un factor de civilització molt important”. De postres, sorbet de llimona i taps de Cadaqués flamejats amb rom. De vi, Pla bevia sempre rosat, però també s’havia confessat “gran admirador” dels borgonyes francesos. Per això l’àpat es va acompanyar del Lledoner Rosat 2018 del celler Espelt (DO Empordà) i un borgonya Volnay 2014 de Louis Jadot. Amb el cafè, a la taula s’hi va posar una ampolla de whisky Johnnie Walker etiqueta vermella, com Pla hauria desitjat.

L’homenatge tindrà segona part en forma de llibre, que es presentarà al gener a Barcelona, segons va anunciar el president de l’acadèmia, Carles Vilarrubí. Per al cuiner Ferran Adrià, haver-hi estat era una qüestió de respecte. “Els cuiners catalans vam fer una revolució però amb molt respecte per la gent anterior”, va recalcar. Considera que cal reivindicar Pla perquè les noves generacions sàpiguen d’on ve la cuina catalana. “No ens n’hem d’oblidar”, va insistir. En la seva glosa, Roca va indicar que si l’escriptor hagués tingut l’ocasió de degustar què hi fan a El Celler de Can Roca, potser diria que alguns plats són “collonades”. La mare dels Roca, Montserrat Fontané, ja els hi diu, que en fan de collonades, però “bones”.

D’una taula Pla en valorava no tant els aliments que se servien com la sobretaula. L’escriptor no podia concebre un àpat sense que s’hi enraonés. “La taula és un lloc de diàleg”, va escriure. Això fa preguntar-se si en una sobretaula de les que agradaven a Pla es podria arribar a recuperar el diàleg que en aquests temps sembla tan absent.