Trinitat Gilbert
Anna Bozzano

“Mengem molt de peix però no tenim ni idea d’on prové”

La biòloga marina és la responsable de turisme pesquer de la Confraria de Pescadors de Barcelona

Anna Bozzano: “Mengem molt de peix però no tenim ni idea d’on prové” Zoom

Anna Bozzano difon el consum responsable de peix gràcies al projecte personal “El Peix al Plat”, i alhora és la guia turística del port de Barcelona. Nascuda a Itàlia i doctorada en ciències del mar per la Universitat Politècnica de Catalunya, sosté que Catalunya és pionera a impulsar la bona gestió dels recursos del mar Mediterrani.

La biòloga marina Anna Bozzano, al port de Barcelona. Foto Roberto Brancolini Zoom

La biòloga marina Anna Bozzano, al port de Barcelona. Foto Roberto Brancolini

Què ensenyes del port de Barcelona als turistes i als visitants que et demanen una visita guiada?

Els molls de pesca, la llotja, els xarxaires, que n’hi ha uns 10 repartits entre diverses arts de pesca, la subhasta, que és el que més agrada, sobretot als visitants locals, que creien que la cultura marinera ja no existia a Barcelona. 

Potser perquè se sap que han anat desapareixent les barques pesqueres del port?

Podria ser, però ara mateix n’hi ha 27, de barques pesqueres. És cert que la flota pesquera ha disminuït un 30% en els últims 10 anys, però aquesta xifra és la mateixa per a tots els ports pesquers de l’estat espanyol. No és una qüestió que afecti només el port pesquer de Barcelona.

Per què passa?

Per un cúmul de motius. El primer, perquè és una feina molt dura, que no té relleu generacional. La segona és perquè s’ha reduït la quantitat de peix pescat, i per tant als pescadors els costa més guanyar-se un jornal. I, per continuar, si abans les barques podien anar a prop de la costa, ara han d’anar més lluny, per tant gasten més gasoil, i per pescar menys peix.

No hi ha peixos al mar Mediterrani?

N’hi ha menys que abans. I el mar Mediterrani està sobreexplotat, perquè s’ha pescat molt, de forma poc sostenible i amb poca visió de futur. També, tot s’ha de dir, perquè el canvi climàtic ha capgirat la biodiversitat marina.

La pesca massiva i no organitzada ha provocat que s'ha reduït el nombre de peixos Zoom

La pesca massiva i no organitzada ha provocat que s'ha reduït el nombre de peixos

Hi ha solució?

Sí, la bona notícia és que Catalunya és pionera a impulsar projectes de cogestió pesquera entre pescadors, científics i govern. De fet, el primer projecte que es va fer en aquest sentit, dedicat al sonso, ha funcionat tan i tan bé que el 2013 va guanyar un premi mèrit a la conservació de WWF. I també el premi de la FAO 2018 com a model a seguir per a una gestió sostenible de la pesca al Mediterrani.

En què va consistir?

Tot va començar quan la Unió Europea va fer saber als pescadors que prohibirien l’art de pesca que feien servir per anar al sonso. Com que els pescadors també s’havien adonat que cada vegada en pescaven menys, la notificació de la UE els va servir d’esperó per consultar als investigadors de l’Institut de Ciències del Mar la biologia del sonso. Al seu torn, l’Institut de Ciències del Mar va demanar suport a la direcció general de Pesca, i així va ser com va començar un estudi sobre aquest peix blau que va servir perquè els investigadors en donessin consells de pesca.

Quins eren els consells?

Reduir la quantitat de pesca per preservar el recurs. Concretament, la flota pesquera, que era la del Maresme, va decidir sortir a pescar-ne alternativament: una setmana unes barques, una altra setmana, unes altres. Així va ser com el sonso va millorar, però alhora els pescadors van cobrar més per pescar-ne menys, perquè si hi havia menys peix al mercat, la demanda creixia i el preu era més alt. És una solució que va bé per als pescadors i per al medi ambient, perquè els recursos es mantenen i es milloren, i els pescadors es poden guanyar la vida. De l’altra manera, el sonso s’esgotava i els pescadors no es guanyaven el jornal.

S’han fet més projectes semblants?

Sí, després del sonso hi ha hagut la cogestió de la gamba de Palamós, del lluç de Roses i, des d’aquest mateix mes de gener, hi ha el del pop roquer, que s’ha signat a la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú. En resum, tenim unes confraries de pescadors molt receptives a fer-ho bé, perquè han comprovat que amb el sonso els resultats han estat molt positius. Aquest és el futur perquè pesca i mar Mediterrani vagin alhora.

Pop a la gallega. Foto Francesc Melcion Zoom

Pop a la gallega. Foto Francesc Melcion

El teu altre vessant professional és la difusió del consum responsable del peix. Se’n menja o és més alt el de la carn?

Som molt consumidors de peix. Les xifres de la Unió Europea diuen que som el tercer país que més en menja (darrere de Lituània, que és el segon, i Portugal, que és el primer). I es dona la circumstància que en consum de lluç som els primers. Així que mengem molt de peix, però no tenim idea d’on prové.

Però hi ha una normativa que obliga a etiquetar el peix amb aquesta informació.

La llei hi és des del 2014 però no es posa en pràctica a tot arreu. Bé, m’esmeno, a les peixateries dels supermercats sí que és habitual trobar-ho ben descrit, però no a la resta.

En canvi, sí que és habitual trobar l’etiqueta de peix d’aqüicultura i el de salvatge.

Vols dir? Jo no m’ho trobo. És més, es ven peix d’aqüicultura sense indicar que ho és. I m’indigna perquè és ben evident: el preu és econòmic, totes les peces són iguals perquè els peixos fan tots la mateixa mida (entre 250 i 300 grams) i el mateix color del peix és diferent perquè és més apagat.

Estàs a favor de l’aqüicultura com un recurs alternatiu a la sobreexplotació del mar?

El cas és que l’aqüicultura, quan va començar, es va considerar que era un negoci molt rendible i no es va treballar bé, perquè als peixos engabiats els donaven més peixos de menjar que la quantitat que després extreien per vendre’n. Per exemple, feien falta fins a 3 i 5 quilos de peixos per alimentar 1 quilo de salmó. Aquest fet va provocar que peixos com l’anxoveta de Xile és reduïssin dràsticament perquè es donaven de menjar massivament al salmó de Xile i de Noruega.

Ara ha canviat?

Ho estem fent. S’ha aconseguit que es faci servir 1 quilo d’aliment per a 1 quilo de peix que s’extreu de l’aqüicultura. I aquest quilo no està fet al 100% de peix, perquè la meitat és de soja, que es transforma en proteïna.

Però al mar els peixos salvatges no mengen soja.

No, no en mengen, però la soja es considera proteïna vegetal i fa la mateixa funció metabòlica. No sé dir si està bé que sigui la soja l’aliment dels peixos o no, nutricionalment, però el cas és que, en despesa de recursos, ara no ho és tant si es fa d’aquesta manera. 

Per acabar, com afecta el canvi climàtic al mar Mediterrani?

Amb l’entrada, pel canal de Suez o per Gibraltar, d’espècies invasores que han variat la biodiversitat. Per exemple, de peix globus, el peix típic del mar Roig, se’n troba ara a les illes Balears, i ha començat a ocupar un nínxol ecològic que abans ocupaven altres espècies. Això provoca que tot el puzle marí s’hagi de reajustar. Podries dir-me que ens hi podem adaptar, però és que aquest tipus de peix és verinós, i en la nostra cultura no és tradició ni pescar-ne ni menjar-ne. Sigui com sigui, l’augment de temperatura de l’aigua, la variació del PH, la contaminació i la sobrepesca han provocat variacions en l'ecosistema marí del Mediterrani que faran que, en el futur, variï el que mengem ara mateix.