La taula 14, de Johan Cruyff

L’any 1991, a correcuita i amb només 23 anys, el Joan Font va obrir el restaurant L’Estanyol per a unes proves pilot d’hípica dels Jocs Olímpics de Barcelona. Tot i les presses, ell ja tenia experiència als fogons. Als 14 anys havia començat a voltar per diferents cuines de Barcelona, Marbella, Bèlgica... i, per tant, amb 23 ja es veia capacitat per obrir el seu propi negoci. El restaurant disposa d’una planta baixa on ofereixen un menú de qualitat a bon preu, i un primer pis amb una àmplia oferta gastronòmica on es pot gaudir del talent del Joan i la qualitat del producte amb què treballa. Les dues plantes estan obertes al públic.

Johan Cruyff va comprar la casa d’El Montanyà poc després de fitxar pel Barça, i al cap d’un temps L’Estanyol es va convertir en el seu restaurant de capçalera, un lloc que n’ha viscut de tots colors, fins i tot algun episodi que forma part de la història del FC Barcelona. Com a conseqüència de tot això, el Johan i el Joan van forjar una gran amistat. Com a homenatge i tenint en compte la seva relació d’amistat, el Joan Font va decidir que la taula on normalment menjava el Johan, la 41, passaria a ser la 14. Des d’aleshores la taula número 14 s’ha convertit en un espai de pelegrinatge, devoció i record del futbolista i amic.

El Joan Font és un cuiner forjat als fogons, talentós i amb un fervorós respecte pel producte. La carta està plena de plats clàssics amb el toc personal del Joan. En destaquen els suggeriments, amb molts productes de temporada. Quan hi vam anar era època de bolets i dels espàrrecs blancs frescos de Tudela. En aquest moment és quan apareix el Robert, el germà del Joan, per recomanar-nos i guiar-nos. Volem sortir de L’Estanyol amb una idea clara del que s’ofereix. El primer que ens diu és que hem de tastar els espàrrecs frescos amb pernil, ou dur i salsa holandesa, les múrgoles a la crema amb fetge d’ànec i un barrejat de bolets amb ou cuit a baixa temperatura i botifarra de perol. Li fem cas. El resultat? Una meravella! Cuina de temporada. Cada estació de l’any té el seu producte i cal aprofitar-lo quan toca.

Clàssics de sempre

A l’hora de triar els segons apostem pels clàssics atemporals. L’Ivan demana unes cocotxes de lluç amb salsa verda, l’Adrià un entrecot de vedella de Nebraska i el Carles l’arròs d’espardenyes i calamars. Èxit inapel·lable! Ni un però a cap de les propostes.

Detectem en mirar la carta tres postres d’aquelles que requereixen temps d’elaboració, i naturalment, són les que escollirem. Es tracta d’un pastís tebi de poma seca amb gelat de vainilla i salsa de préssec, raviolis cruixents de praliné amb gelat de crema catalana i una magdalena líquida de xocolata amb gelat de vainilla. No hi podia haver una manera millor d’acabar aquesta presa de contacte amb la cuina del Joan Font. Dir que hi tornarem és poc original, però us garantim que, tant si us agrada el golf com si no, el desplaçament paga la pena.

+ Detalls

El restaurant recomana

Amanida de llamàntol blau amb burrata i tomàquet confitat