L’essència de la vida està en els detalls. Qui ho sap ben bé és la Camila, acostumada a tastar infinitat de vins amb la Belén per oferir les millors ampolles als seus clients. Totes dues són l’ànima del Pepa Pla, un jove bar de vins situat al cor de l’Eixample que també ofereix una proposta gastronòmica molt interessant. “Això abans era una llibreria eròtica. Si us hi fixeu, encara conservem les prestatgeries i el terra està intacte”, explica la Camila mentre ens assenyala un altre detall que ens havia passat per alt: “Hem posat rodes a la barra del restaurant per poder-la arrossegar i no fer malbé el terra”. On abans hi havia llibres eròtics, ara hi ha vins. On els clients buscaven satisfer les seves fantasies sexuals amb la lectura, ara poden sentir el plaer degustant l’últim descobriment de Camila Espinoza i Belén Baldasarre, o tastant una de les creacions de la cuina d’en Gracià.

La carta de cuina del Pepa Pla té una sola pàgina amb dinou plats per picar i set postres. La de vins no cal que la busqueu perquè no existeix. Només la Camila i la Belén saben la varietat de referències que poden oferir i elles s’encarreguen de servir el que més s’ajusta al gust dels clients. “L’objectiu és acostar la gent al vi. Em fa molta ràbia que al país amb més producció de vi, en general hi hagi poc costum de beure’n. És una qüestió cultural. La meva intenció és acostar el vi a la gent i eliminar tecnicismes: m’agrada o no m’agrada, és simple”, diu la Camila amb caràcter però amb un somriure que el modera. Li agrada explicar que va venir de Xile fa uns quants anys per estudiar en profunditat l’enologia catalana, tot i que confessa que l’amor que la va portar a deixar el seu país d’origen no va ser precisament el que sent pel vi. Es va estar cinc anys al Bar del Pla, fins que un dels socis, Jordi Palomino, li va trucar per fer-la partícip d’un projecte il·lusionant: un bar de vins amb cuina creativa al carrer Aribau.

Compartim un entrepà de pop, bledes i romesco. També una pizza okonomiyaki amb cansalada. Hi afegim un tàrtar de bou, un taco de xai i ho rematem amb unes cocotxes de bacallà i cigrons. Sempre deixant el racó obligat per a les postres: el tiramisú de festucs i el cheesecake de dulce de leche. Plats molt interessants que surten d’una cuina minúscula on es treballa amb inducció i una petita fregidora: no hi ha foc ni forn. Del maridatge que acompanya un bon dinar en podem dir meravelles, però ens faltaria espai i memòria per recitar-ne totes les referències. Algunes d’aquestes ampolles s’exhibeixen buides al Barnatori, el tanatori del vi en forma de prestatgeria on alguns clients habituals les deixen signades com a record d’un moment especial. Casualment, al costat nostre n’hi ha una que a la Camila li fa gràcia que vegem: la que va regalar a uns bons amics, Toni Padilla i Rosa Rodon, companys de l’ARA, per celebrar un aniversari.

Són els detalls del Pepa Pla. N’hi ha per tot arreu. Fins i tot al costat de la cuina, on s’amaga una petita terrassa amb un hort que ara té farigola, romaní, maduixes, mongetes i llimones a punt per collir. Però hi ha un secret que la Camila no ens vol revelar. D’on ve el nom de Pepa Pla? Li fa vergonya explicar-ho i manté el misteri. Això sí, ens garanteix que quan l’hi pregunti un lector d’aquesta secció l’hi explicarà. “Aquí sempre passen coses, heu de venir més”, ens diu mentre se’n va rient. Ella i la Ratafia Russet que tenim damunt la taula ens n’han convençut.