“L’ingredient número 1 és el carinyo”

Una d’aquelles històries que surten bé. Una història d’amor, de lluita, de treballar-t’ho. La del Cèsar i la Verónica és d’aquelles que emocionen

Ivan Díez / Adrià Albets / Carles Domènech

2 min

“L’ingredient número 1 és el carinyo” JORDI ROVIRALTA

Es van conèixer fa 12 anys per internet. Ell porta la cuina i ella els números i la sala, i d’aquest binomi perfecte en surt el Punta Anguila. D’entrada hi destaquen dues coses: el local -molt Formentera: de fet Punta Anguila és un penya-segat conegut de l’illa- i la carta -molt diversa-. “La carta no té lògica, ja m’ho diuen”, diu un rialler Cèsar. Com s’ho fa per tenir a punt bacallà, foie, anguila, vedella? El César ens dona la recepta: “Cuinar al buit és màgic. La clau és la pasteurització”. Per a ells aquest restaurant és el primer resum de la seva vida, per tant la carta porta una mica de les seves vivències, i és per això que ens deixem recomanar.

De primer, decideixen sorprendre’ns amb un petit aperitiu de zamburiñas i foie i salsa teriyaki que és una declaració clara de les seves intencions. Molt bo.

Tots dos insisteixen que per començar cal tastar les flors de carbassó farcides amb brandada de bacallà i la coca de vidre amb anguila, foie i maionesa de miso. Una delícia, l’anguila combina perfectament amb el foie (¿hi ha alguna cosa que no combini amb el foie?).

Estem tan relaxats que els 3 ens posem a parlar de les sèries que mirem. El Carles està descobrint Joc de trons, l’Ivan gaudeix amb The crown i l’Adri amb Peaky Blinders. Però la conversa ens la interromp l’assortit de gyozes que ens ha preparat el Cèsar: d’ànec i foie (descomunal); de fricandó, de vieira, llagostins i espinacs, i l’última és de calçot i botifarra a la brasa. Es nota que van aprendre molt en el seu viatge de set mesos per Àsia.

Arriba un dels plats estrella de la nit, el pop. El fan exquisit, amb un toc de brasa que fa que quedi per sucar-hi pa. Molt pa.

Experiments perfectes

Just després fan la seva aparició les cocotxes de bacallà al pil-pil amb carxofes i mongetes de Santa Pau. Molt meloses, diríem que són les cocotxes perfectes. Com també és perfecte el melós de vedella. Ens vam quedar sense paraules, la carn es desfà literalment a la boca: “La deixem 20 hores cuinant-se al buit: marxem a casa i la deixem al restaurant”. Excel·lent. Al Cèsar li encanta experimentar a la cuina i a la carta es nota, però ell té una màxima: “Si no saps fer una escudella, no saps cuinar, i per tant no pots experimentar”. Ha passat per molts restaurants i ha fet de tot a les cuines. “Fins i tot he pelat garoines durant dues setmanes sense guants”, afegeix rient.

La majoria de postres les fa una amiga japonesa, l’Ayako. Hi destaquem el cheesecake, el lemon pie i el pastís d’ earl grey.

El sopar acaba com ha d’acabar, amb una conversa agradable amb el Cèsar i la Verónica. Ens expliquen la seva vida, com es van conèixer. Ell català, ella basca. Ens expliquen com han anat forjant aquest petit gran somni. Estan segurs de si mateixos... i fan bé. I acabem amb una frase d’ell que resumeix el Punta Anguila: “L’ingredient número 1 és el carinyo”.