Ni un dia a casa
IVAN DÍEZ / ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH

10 anys de passió i èxit al Topik

10 anys  de passió i èxit / PERE VIRGILI Zoom

“La millor cuina és sempre la més senzilla”. Quan entres a la pàgina web del Restaurant Topik el primer que llegeixes és aquesta sentència de Josep Pla. No sabem si la frase la signaríem tots, però el que sí que sabem és que sintetitza la filosofia d’Adelf Morales, propietari i ideòleg d’un restaurant que enguany celebra el desè aniversari. L’evolució del Topik és inqüestionable. L’Adelf és un obsés del producte i, tot i l’èxit de la seva proposta, sempre està disposat a aprendre i millorar la seva oferta gastronòmica.

Al Topik ens agrada anar-hi sovint, és un d’aquells llocs on et sents molt a gust i saps que sempre, sempre, en sortiràs victoriós. Cada vegada que hi anem amb algú verge de la cuina de l’Adelf, en surt entusiasmat. Però aquest cop hi anem tots tres sols. Tot i que la carta presenta unes proposicions molt llamineres, com pot ser el tàrtar de gamba vermella, les cocotxes de lluç de Pasaia o la vieira amb salsa teriyaki i garoines, nosaltres ens decantem pel menú degustació. Abans d’atacar-lo obrim boca amb unes ostres pousse amb un toc dolç i l’especial Amélie, una ostra molt carnosa amb un gust molt intens. El menú degustació del Topik té un preu imbatible (39 euros sense beguda). Consta de set plats i postres: quatre tapes, arròs, peix segons mercat i carn. El nostre arròs és amb espardenyes. Encara estem xalant amb l’última cullerada que ja pensem i planifiquem quan hi podrem tornar. També l’encertem amb el vi, amb un nom que li fa justícia: Traca i Mocador, un Montsant del 2015 del celler Mas de les Vinyes. Per acompanyar les postres l’escollida va ser una mançanilla del celler Juan Piñero anomenada Maruja.

Anar al Topik sempre és una bona opció. Si esteu pensant d’anar-hi aviat sapigueu que s’acosta l’època d’un esdeveniment espectacular que organitza l’Adelf Morales. Un o dos cop l’any, si hi ha molta demanda, prepara una masterclass de com es fa l’especejament d’una toyina sencera davant dels clients. Per viure aquesta experiència tan singular i educativa cal fer reserva. No hi ha distincions: una taula llarga amb amics i desconeguts per veure i aprendre totes les parts de la tonyina. Divulgació i degustació en una mateixa jornada. “M’ho passo molt bé netejant una tonyina de vuitanta quilos davant dels clients. M’agrada ensenyar totes les parts d’aquest peix que ens dona tant plaer. A la cuina, pocs retocs, poques elaboracions. Fem el que sentim”, ens confessa l’Adelf amb la passió de qui sap que està fent el que vol. El Topik és el seu somni fet realitat, la culminació de l’aprenentatge de cada dia i la suma d’una experiència treballada a la cuina.

L’avi va ser l’instigador, i l’Eva, cap de sala, parella i amiga, és el seu suport. L’Adelf demostra el seu talent prioritzant el producte. “Sense producte no seríem res”, reconeix. No és cert. L’Adelf mima el producte, el fa seu i ens el posa a taula perquè en gaudim. El producte és molt bo, però ell el fa sublim.