La barra de Barcelona

Ivan Díez / Carles Domènech / Adrià Albets

3 min

Jose Quiñones i el cuiner Ricardo Rasero a la barra de Cal Pep. PERE VIRGILI

Pep Manubens és una institució a Barcelona. Va començar amb la seva mare en un petit local del carrer de l’Espaseria. Era un frankfurt especial on a part dels clàssics entrepans hi havia viandes dignes d’un restaurant de renom. L’èxit el va obligar l’any 1979 a comprar un local per obrir un nou negoci: el Passadís del Pep. La impossibilitat d’abastar-ho tot el va portar a centrar-se en el seu peculiar frankfurt i cedir la gestió del Passadís al seu germà Joan. L’any 1989 obre Cal Pep. Els germans Manubens es converteixen en els reis gastronòmics de Pla de Palau i uns referents a Barcelona. A l’inici en Pep volia una barra per a 22 persones, però finalment també va obrir un petit menjador amb 6 taules. Ara, i a causa de la pandèmia, han incorporat una agradable i fins i tot romàntica terrassa que els permet salvar els mobles. Les distàncies de seguretat i totes les mesures d’higiene s’apliquen de manera impecable en el sector de la restauració.

Sopem a la terrassa. Nit d’estiu a Barcelona. Xafogor, 26 graus. Res que no solucioni una canya d’Estrella ben freda per començar a obrir boca. Al final són dues. Som a la plaça de les Olles, on el moviment que es veu és bàsicament de públic local. Algun turista però res comparat amb l’ambient habitual d’altres anys. Un músic de carrer interpreta la La vie en rose. Brindem recordant la veu d’Édith Piaf mentre ens diu: “Nits d’amor inacabables. Una gran felicitat que ocupa el seu lloc. Neguits i tristeses s’esborren. Feliç, feliç fins a morir”.

L’encarregat de cantar-nos els plats és en Paco. No hi ha carta. Producte de temporada, marisc, peix, carn... El que arriba del mercat és el que cuinen. Ens decidim per les clàssiques cloïsses amb pernil, truita de patata amb ceba i xoricet, tàrtar de tonyina, escopinyes, musclos i uns perfectes calamarsons amb cigrons. Tot per compartir. Producte fresc, ben cuinat i un tracte excel·lent. De postres tastem la mousse de llimona i la de crema catalana. Bon final.

Hi ha vi negre del Priorat, Ribera del Duero, Rioja, Valladolid, Toro, Penedès, Costers del Segre, Alacant, Montsant i Bierzo. Els blancs són del Penedès, Somontano, gallecs i Rioja. Ens decantem per un Mar de Frades, un albariño de molt bon beure.

El Pep ara s’ho mira des de la distància però l’equip que l’ha acompanyat els últims anys perpetua el model d’èxit i de qualitat que va instaurar fa més de trenta anys. Volem saber-ne més i parlem amb el Jose, que hi és des de l’inici. Considera Cal Pep part indestriable de la seva vida. Mentre xerrem ens interromp educadament la relacions públiques Núria Garcés, que seu a la taula del costat i escolta la conversa, per recordar-nos que en el famós frankfurt tant t’hi podies menjar un bon entrecot com uns cigrons o un fantàstic caldo amb carn d’olla. Tothom recorda Pep Manubens per la seva qualitat professional i humana. Ara el seu llegat el perpetuen el Jose, el Paco, el Ricardo, el Javier i tots els companys que han vist com innumerables barcelonins i turistes feien cua a la icònica barra de Cal Pep per tastar algunes de les millors viandes de Barcelona.