Tot comença l’any 1955, quan l’avi Joan i la iaia Maria van comprar una finca per convertir-la en un petit hotel. Els fills, Margarita i Josep Maria, són els responsables de fer créixer el negoci i hi instauren un petit menú. Ara fa vint anys que els nets, Maria i Quim, van agafar el relleu i va convertir el Casamar en un dels referents més importants de la cuina empordanesa.
La localització és immillorable: està situat en un punt elevat de Llafranc que els permet tenir una visió inigualable d’aquest privilegiat poble mariner. Estar a l’altura d’aquests paratges no és gens fàcil però la família Casellas se’n surt amb nota.
L’any 2011 el restaurant va rebre una estrella Michelin, reconeixement que confirma un recorregut professional fet amb rigor i respecte pel producte. Ens rep la Maria, cap i ànima de la sala. És molt més que la germana del Quim. És el 50% d’un projecte molt ben executat.
La Maria ens canta els plats fora de carta. La resta, mitjançant codi QR. La tecnologia ben aplicada ha vingut per quedar-se. Tres ostres amb suquet mariner, tres més amb gel de llimona i les altres tres amb allada basca (all, bitxo i sofregit fet amb oli d’oliva). També tastem el canaló tebi de porro i escamarlans, un clàssic del Casamar. La resta ho deixem en mans del Quim. Nosaltres anem disposats a assaborir i cruspir-nos una part dels millors productes de l’Empordà.
El següent plat és un arròs socarrat de llagostins amb calamar. L’arròs és de Pals, de la varietat nembo. N’assaborim cada gra. La festa no s’ha acabat. Ara és l’hora de la reina del Mediterrani: la llagosta. N’és època i, per això, aprofitem el moment per gaudir d’una de les espècies marines amb més qualitat gastronòmica. El Quim no es complica la vida i ens porta un producte fregit al seu punt just.
Aquest cop el vi l’anem a buscar a més de 1.000 metres sobre el nivell del mar. El Taleia 2017 del celler Castell d’Encus de Talarn, propietat de Raül Bobet, un elaborador obsessionat a fer vins elegants, frescos, de qualitat i amb un respecte màxim envers l’entorn i la natura.
Les postres són ideals per rematar una gran nit: iogurt amb camamilla, crema de llimona amb granissat d’api i diferents contrastos de xocolata que ens serveixen per jugar amb els sabors i les textures.
És hora de conèixer el cuiner i la persona que hi ha al darrere de tot això. El Quim Casellas és un apassionat del seu entorn. L’Empordà és el seu món i la cuina la seva eina per mostrar-li agraïment i respecte. “Em sento còmode amb el producte poc remenat, identificable, i fent-lo evolucionar una mica. No és una cuina creativa. M’agrada poder explicar històries”, ens comenta mentre des de la nostra taula observem una postal idíl·lica de Llafranc. Ens parla amb passió de la manduca que ens acabem de fotre: “La llagosta l’han pescat al costat del far, l’arròs és de l’Albert Grassot, a sis quilòmetres de casa, la gamba de Palamós es pesca aquí davant...”
La nit s’allarga i el Quim demà hi tornarà ben d’hora. Mentre no ens fan fora gaudim d’un bon gintònic i recordem una història familiar plena d’èxit i de reconeixement que va començar fa seixanta-cinc anys de la mà del Joan i la Maria.
INSCRIU-TE GRATIS AL BUTLLETÍ MENGEM
Apunta-t'hi gratis aquí per rebre cada dijous una selecció de receptes, reportatges sobre productes de temporada, sobre nutrició, entrevistes a productors, recomanacions de restaurants i molt més.
