La glòria dels germans Colombo

Ivan Díez / Carles Domènech / Adrià Albets

3 min

Pippo Rossi i Max Colombo a la terrassa del Xemei. PERE VIRGILI

“Hola, soc el James Harden, us recordeu de mi? Volia fer una reserva per venir amb uns quants amics”. El telèfon del Xemei no ha parat de sonar en els últims anys i el Pippo Rossi, un dels socis del restaurant, ja està acostumat a aquest tipus de sorpreses. “¿Com no m’he de recordar d’algú que només veu Pepsi de vainilla i he d’anar a comprar-li al supermercat?”, recorda el Pippo amb humor. Dues racions de pappardelle de ragú i dues supremes de peix amb el seu refresc de vainilla, aquest és el menú de James Harden, jugador dels Houston Rockets de la NBA, cada vegada que visita el Xemei, un petit restaurant de cuina veneciana situat al barri del Poble-sec de Barcelona. Un restaurant on Woody Allen va perdre la seva taula per arribar tard a la reserva i on Patti Smith va improvisar un concert privat per als clients després de sopar. La cantant nord-americana va anar al Xemei per primera vegada fa una dècada i no ha parat de repetir. De fet, fins i tot ha col·laborat activament en l’elaboració del llibre del restaurant dels germans Colombo: Xemei, cocina venexiana en Barcelona, on es recullen imatges, receptes i anècdotes de la curta però intensa vida de l’Stefano i el Max a Barcelona.

Fa uns quinze anys, l’Stefano va decidir quedar-se el local del bar on feia d’encarregat i engegar un projecte propi. Va agafar el telèfon i va trucar al seu germà Max, un cuiner que estava acabant els estudis d’arquitectura a Venècia. “Compra’t un bitllet d’avió i vine a Barcelona”, li va dir. Des d’aleshores el Xemei (que significa bessons en dialecte venecià) no ha parat de créixer i tampoc l’ambició dels germans Colombo, que ja han obert uns quants restaurants a la ciutat i la seva àrea metropolitana: la pizzeria Frankie Gallo Cha Cha Cha, el Can Cisa - Bar Brutal (restaurant de vins naturals) o Can Pizza. Però la nineta dels seus ulls és el Xemei, que ha sigut capaç de sobreviure amb molta dignitat en temps de pandèmia, gràcies a la clientela habitual i a l’esforç dels treballadors que han pogut mantenir la feina.

Hem reservat una taula a la terrassa, que està plena a vessar en un dia entre setmana. Com és habitual, tenim ganes de tastar-ho tot i venim a deixar el llistó ben alt. De primer, compartim un extraordinari tàrtar de bou amb la seva salsa Cipriani, unes zamburiñas al forn, la meravellosa truita carbonaraamb tòfona negra i les sepietes a la planxa amb polenta. Decidim escollir un segon per cap i ens decantem per un tentacle de pop a la planxa amb caponata freda i crema d’albergínia fumada, els pappardelle amb ragú d’ossobuco i l’espectacular vitello tonnato. Alguns de nosaltres ja havíem estat al Xemei, però no recordàvem el nivell tan alt de la cuina de Max Colombo, un home exigent i perfeccionista. “Ho vol tot dels que treballen amb ell perquè ell s’entrega al màxim. S’informa, estudia, treballa i si cal va a pescar o a caçar. Company perfecte per a sortides però per anar a sopar és terrible, perquè ho critica tot”, així defineix l’Stefano el seu germà Max al llibre del restaurant.

“Al maig volíem fer una festa per celebrar els quinze anys del Xemei, però la pandèmia ens ha obligat a suspendre-ho tot”, lamenten els germans. Els demanem que no la suspenguin, que l’ajornin per a l’any que ve. Ens imaginem una festa amb Patti Smith, James Harden, Woody Allen (si vol tornar), Kiko Veneno, Muchachito i la màgia de Max Colombo als fogons i ens sembla insuperable. El Xemei és, en si mateix, un espectacle. La glòria dels germans Colombo.