Ni un dia a casa
IVAN DÍEZ / ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH

Honorant el cognom familiar

Tothom ens parlava d’Els Tinars i de la família Gascons. Nosaltres encara no hi havíem anat. Ara estem convençuts que hi tornarem

Honorant el cognom familiar / DAVID BORRAT Zoom

Els Tinars és un gran restaurant en tots els sentits. Per espai i per qualitat. Vam dinar en un menjador molt ampli, que sense tenir l’encant de les sales petites té detalls, com la llar de foc, que donen un punt de calidesa. La qualitat de la cuina és indiscutible. Ho perceps des del moment que et serveixen els aperitius. Tens aquella sensació que t’ho passaràs bé, que predominarà el producte per sobre de la tècnica i que gaudiràs de cada mos que facis. És la cuina excelsa de tota la vida, actualitzada pel talent de Marc Gascons, el xef amb majúscules.

La carta és tan extensa que et fa dubtar a l’hora d’escollir. Tot ens agrada. Escollir no és gens fàcil ni a la vida ni a la carta d’Els Tinars. Està dividida en dos: 1) La cuina tradicional de sempre i 2) La cuina posada al dia. Amb aquests noms ja veieu quina és la filosofia de la família. Com que a nosaltres també ens agrada la tradició actualitzada vam començar amb uns cargols de la casa amb pernil ibèric; patates Tinars amb carn del perol de Ca l’Esteve, i unes faves i pèsols ofegats a la catalana amb cansalada i botifarra negra. De segon: duo de foie-gras fred i calent amb poma cítrica, brioix, ceba caramel·litzada i moscatell Mas Llunes; llobregant blau amb cansalada i bolets i una espatlla de cabrit desossada i glacejada amb verduretes de primavera. Tot plegat crea una combinació genial de sabors i textures.

És l’hora de les postres. Arriba el carro dels pastissos i en aquell moment et planteges la necessitat o no de descordar-te el botó dels pantalons. No ens estem de res i assaborim el clàssic bisbalenc; una mousse de formatge amb fruits vermells, i un suflé lleuger amb aroma de Grand Marnier i gelat de vainilla.

Temple de la cuina catalana

Els Tinars és un negoci familiar de tercera generació. L’avi Gascons durant dos mesos es va posar a la ubicació actual a comptar el nombre de cotxes que hi passaven per certificar que aquell era el lloc ideal. L’Eduard, el pare de l’Elena i el Marc, és un pou de coneixement i experiència: continua supervisant el negoci des de la distància i amb el respecte per la feina dels fills.

Després de dinar i un cop satisfet el compte seiem una estona amb l’Elena Gascons, entusiasta, treballadora i ànima de la sala. És el primer contacte que té el client i se’l guanya amb la professionalitat d’algú que és conscient que la rebuda i el tracte al comensal és fonamental per començar amb bon peu una gran experiència gastronòmica.

L’Elena ens explica com és el funcionament d’Els Tinars: el Marc, meticulós, fa el que vol i s’expressa mitjançant la cuina; l’Elena, amb un encant especial, l’orienta sobre el que més agrada a la gent. Se l’escolta. Ens ensenya la immensa cuina que serveix de llar a 18 persones durant cada servei. A la sala n’hi ha 13. És un gran equip dirigit per dos germans i supervisat per un pare, que treballa en un dels temples més importants de la gastronomia catalana.

Els Tinars és a la carretera de Girona a Sant Feliu, km 7,2. 17240. Llagostera, 972 83 06 26.