Avui fa un any

Fa un any, el 17 d’agost, ens vam enviar un missatge per quedar i dinar junts. Teníem ganes d’explicar-nos els viatges i, com sempre, havia de ser al voltant d’una taula.L’Adri ens proposa quedar en un japonès. No és fàcil escollir-ne un a Barcelona, n’hi ha tants que mai saps quin triar: ¿on fan el millor sushi o el millor ramen? Sort que hi ha el Carles. “Tenim taula avui a les dues a Can Kenji”. Obeïm sense oposar-hi resistència. És un lloc petit, per a trenta persones més o menys. El dirigeix magistralment Kenji Ueno, un japonès que ha passat per infinitat de cuines i que un bon dia va decidir obrir aquesta taverna, on les tapes han adquirit una fama merescuda. “Amb el Kenji he aconseguit el local que volia”, ens comenta.Va arribar a Barcelona l’any 2003. “M’atreia molt la cuina mediterrània i volia fusionar-la amb la japonesa”. Per això quan va arribar va treballar al restaurant Satoru Miyano. “Allà fèiem cuina asiàtica, mediterrània i francesa. Era tot un luxe”, ens diu el Kenji tot recordant el passat.Arriba la teca. Comencem amb unes ostres, sardines amb tempura i mandonguilles Fiitake. Força bones, sense ser espectaculars, però són un bon inici. Ens serveixen un dels plats que més ens sorprèn: l’ onigiri de risotto porcini a la planxa. Són com unes porcions de formatgets amb una catifa d’alga. Molt bons però és un plat petit, demaneu-ne uns quants.Just després ens porten el saltejat de secret ibèric. Molt reeixit, molt bona textura i amb un gust sorprenent. Pocs minuts després ens posen a sobre de la taula el plat estrella del Kenji: magret d’ànec al foie. “Ens demanen aquest plat vuit de cada deu taules, és un èxit”, ens diu cofoi en Kenji. Realment val la pena demanar-lo, la carn és d’extrema qualitat i està molt ben tractada.Els japonesos i la tonyina s’estimenDe sobte l’Adri diu: “Encara queda el sashimi de toro”. Ja us ho diem ara: insuperable. Quan ens posem el primer tros de sashimi a la boca som conscients que estem tastant una delícia. És un petit mos que et demostra que els japonesos són únics tractant la tonyina. Hi tenen una relació especial. Els japonesos i la tonyina s’estimen.Ja amb la panxa plena demanem un gintònic i el compte, que ens permet allargar la sobretaula i comentar l’experiència. Poc ens podíem imaginar que mentre gaudíem d’aquesta estona plegats i desconnectats de tot per un moment, a poc més d’un parell de quilòmetres s’acabava de produir l’atac terrorista a Barcelona. Sense paraules, no ens ho podem creure... a la nostra Barcelona, com és possible?Avui, un any després, decidim que tornem a Can Kenji, a compartir les nostres històries, vacances, viatges, tiberis... Això sí, amb un ull posat al rellotge per retre homenatge i solidaritzar-nos amb les víctimes i les seves famílies. El gintònic d’avui anirà per elles. Mai més.+ DetallsEl restaurant recomana

Avui fa un any

Tot convidava que fos un dia qualsevol d’estiu. Malauradament no ho va ser. Tots sabem què va passar a les ciutats de Barcelona i Cambrils

TAMBÉ ET POT INTERESSAR

Sopa de ceba, un èxit amb secrets

Una estrella de barri

Canelons: guia per cuinar-los a casa amb èxit

Més continguts de mengem

Croquetes, el cruixent que arrebossa la millor cuina

"Trauré les teules una a una per salvar algunes ampolles i barriques del celler"

Què cuino a casa? 10 plats per escalfar el cos en la Setmana dels Barbuts

L’excel·lència de l’avi Pere

Què cuino aquest cap de setmana? 10 receptes amb productes de temporada de gener

Com es fa l'amanida d'enciam i escarola amb carxofes confitades? Recepta del cuiner Valentí Mongay, de La Salseta

“Hauria pogut vendre 1.000 tortells de Reis gràcies al premi, però no els hauria fet com a mi m’agrada”

Què cuino per al dinar de Reis?