Al pot petit hi ha la bona confitura

Tan bon punt hi entres saps que has descobert un tresor. Un d’aquells tresors amagats en una cova, que trobes després d’un llarg viatge, potser un viatge d’autoconeixement

Ivan Díez / Adrià Albets / Carles Domènech

2 min

Al pot petit hi ha la bona confitura JORDI ROVIRALTA

El Petit Pau és el gran restaurant del Pau Gascón, l’ànima d’aquest lloc. El va obrir fa 5 anys amb el seu amic Marc. Tots dos eren cuiners i tots dos volien crear, cuinar, sorprendre. Però va ser el Marc qui es va ocupar dels fogons. “Una gran decisió”, diu el Pau, que es va posar al capdavant de la sala. “Allà vaig aprendre les necessitats dels clients i les del restaurant”. Tres anys i mig després d’obrir, el Marc ho va deixar i va arribar l’hora del Pau.

“Em feia vertigen posar-me de nou la jaqueteta”, però els reptes hi són per superar-los. Dit i fet. Carta petita però intensa. Amb gust pels sabors intensos amb una bona primera matèria.

Per cert, el Pau fa bona la dita “Roda el món i torna al Born”. Després de treballar en diferents restaurants de tot el món, des d’Itàlia fins a Alemanya passant per Corea del Sud i el Via Veneto de Barcelona, va decidir instal·lar-se a Sants. “Em moria per tornar al barri, pensa que jo havia vingut a aquest local a comunions, tenia l’escola al costat”.

Un mos per descobrir el món

Obrim amb unes cloïsses amb ceps suaus i elegants. Arriba l’arròs a banda de gamba vermella i salmorreta. Us ho diem de debò, és un dels millors arrossos que hem tastat mai. Amb un color vermell viu i un gust de gamba intens, sense res pel mig. Només l’arròs. “Ho podeu fer a casa si voleu”, ens diu rient el Pau. “Se’n diu bisqué de gamba”.

L’últim plat dels primers són els raviolis de formatge amb brou d’herbes i verdures, insuperables.

La intensitat dels primers plats és una declaració d’intencions del Pau: “Tinc ganes d’explicar amb els plats com veig el món”.

Els segons plats no fan sinó augmentar el nivell. Les cocotxes de bacallà a la grandi colloni i caneló de samfaina, senzillament sublims. Aquella viscositat perfecta del plat amb les cocotxes ben cuinades lliga a la perfecció amb la samfaina, embolcallada amb el carbassó.

Després tastem el magret d’ànec rostit amb roses i maduixots i el xai confitat amb formatge i tomàquet amb l’alfàbrega.

Petit tresor barceloní

La cuina del Pau és cuidada, delicada i alhora contundent. Ell també és així i té les idees molt clares: “El primer és cuidar el treballador, només així podem acontentar el client”. Per això, el Petit Pau només obre a la nit. “Aquí no fem horari partit, fem torn seguit. I tots contents”. Si alguna cosa té clara el Pau és que per res del món canviaria el que té: “Ni per una oferta milionària d’un xef amb estrella. Ser el teu propi cap és màgic”, assegura amb entusiasme.

El Petit Pau, un petit tresor per descobrir-hi grans plats, per gaudir d’un àpat sense complicacions amb un xef amb les idees clares, amb ganes de triomfar i d’agradar.