Vins i caves 29/07/2019

“Sabem de vuit varietats de raïm catalanes que no tenen ni nom, i que preservem davant de la crisi climàtica”

L'Incavi i l'IRTA creen el projecte Minorvin per estudiar raïms que resisteixin altes temperatures

Trinitat Gilbert
4 min
“Sabem de vuit varietats de raïm catalanes que no tenen ni nom, i que preservem davant de la crisi climàtica”

Cinquanta varietats de raïm, del temps anterior a la fil·loxera (per tant, provinents de ceps autòctons), formen part de l’estudi impulsat per l’Institut Català de la Vinya i del Vi (Incavi) i l’IRTA que porta per nom Minorvin (acrònim de ‘valorització de varietats minoritàries de la vinya pel seu potencial per a la diversificació vitivinícola i de resiliència al canvi climàtic’). “Sabem de vuit varietats de raïm catalanes que no tenen ni nom, i que preservem davant de la crisi climàtica”, afirma Carme Domingo, investigadora de l’Incavi.

Un cep salvatge, del temps anterior a la fil·loxera/FOTO: Celler Torres

L’estudi té especial importància, perquè un denominador de sis de les cinquanta varietats ancestrals és la seva resistència a les altes temperatures i a la sequera, fet que les fa especialment interessants davant de la crisi climàtica.

Ara, amb el nou acord d’estudi, el Minorvin, l’objectiu és vinificar i tastar a l’Incavi les 50 varietats recuperades per fer front a la sequera, les malalties de la vinya i el nivell vitivinícola de cada una de les varietats.

Una de les estratègies que s’impulsaran serà la plantació de les variacions per estudiar-ne la maduració, com també ha anat fent al llarg dels anys el celler Torres. “L’objectiu final serà que els cellers en vegin el potencial, hi apostin i les vinifiquin per a nous vins amb els coneixements a la mà de la resistència a la crisi climàtica que vivim”, afirma la investigadora de l’Incavi.

Algunes de les varietats amb nom i recuperades

Investigació feta pel celler Torres

Als anys 80 Miguel A. Torres, del celler Torres (DO Penedès), a partir de les classes que havia rebut del professor Denis Boubals de la Universitat de Montpeller, va pensar a impulsar la recuperació de les anomenades varietats ancestrals, del temps anterior a la fil·loxera, que va destrossar els ceps del país. “Per molt devastadora que hagués sigut la plaga de la fil·loxera, no era descabellat pensar que encara podien trobar-se’n, en algun indret, de ceps supervivents”, explica el celler.

Una de les formes que va fer servir el celler, durant molts anys, és publicar anuncis als mitjans de comunicació locals del país en què preguntaven als pagesos si tenien ceps sense identificar, perquè el celler s’oferia per identificar-los-hi. “I així va ser com a la vinya del Garraf es va trobar un cep que els tècnics del celler no identificaven, i que després es va saber que era una varietat prefil·loxèrica, la garró”, explica el celler Torres.

Varietats recuperades:

Garró

La garró és la primera varietat recuperada per la família Torres, una varietat negra de baixa productivitat i maduració tardana. Es va localitzar per primera vegada a mitjans dels anys 80. A principis dels anys 90 es va plantar la varietat a la Conca de Barberà, concretament a la finca de Grans Muralles, que s’havia adquirit el 1986.

Després d’un llarg procés d’aclimatació, i cop inscrita en el registre de varietats, la varietat garró va passar a formar part del cupatge de la primera anyada de Grans Muralles (1996).

Querol

La troballa d’un altre cep antic el 1998 a prop de Querol (Alt Camp) va permetre la recuperació de la varietat negra que va adoptar el nom de la localitat on va ser descoberta.

Els vins de la querol són intensos i afruitats (fruites del bosc, suc de magrana) i en boca resulten concentrats, amplis, amb nervi i bona acidesa.

Moneu

Varietat moneu. FOTO: JordiElias

Localitzada també el 1998 a prop de Querol, al límit de la DO Penedès, pren el nom del Coster de Moneu, situat al sud de la població.

És una varietat negra que resisteix molt bé la calor i la sequera. Els seus vins desprenen una intensa aroma de fruita fresca i perfumada; són llaminers en boca, amb una marcada acidesa, bona concentració i tanins equilibrats.

Gonfaus

Aquesta varietat negra, que es va trobar el 1998 a la zona del Lluçanès, a la comarca d’Osona, s’ha adaptat molt bé a la finca lleidatana del Purgatori, com la moneu, on el clima és extremadament sec i les oscil·lacions tèrmiques entre el dia i la nit són molt acusades.

Forcada

Varietat forcada. FOTO: JordiElias

Aquesta és una varietat blanca que es va trobar a la comarca del Ripollès i s’ha plantat a l’Alt Penedès, en una finca de sòls argilosos situada a 450 metres d’altura, lluny de la influència marítima. És una varietat de cicle llarg, molt vigorosa i productiva.

Pirene

Trobada al Prepirineu català, està plantada a la finca que la família Torres té a Tremp (Lleida), a 950 metres d’altura. És una varietat negra amb molt color i un alt nivell de tanins. Mostra molta fruita vermella, amb un toc mineral i especiat. És elegant i sorprèn en boca per la seva textura i finesa, de fruita saborosa i alhora fresca.

stats