El restaurant Semproniana va celebrar ahir a la nit els 25 anys de vida amb una gran festa, que va suposar un colofó rodó per a un mes de gener que ha sigut el millor de la seva història: “Hem tingut ple cada dia”, afirmava amb alegria la xef, Ada Parellada. Vestida amb pantalons i camisa negra, Parellada agraïa les mostres de suport que el restaurant ha rebut els últims dies, des que es va iniciar un boicot contra l’establiment a internet. “He rebut tantes mostres de suport, que he oblidat tot el que em va suposar la resta”, deia la cuinera.

A les sis de la tarda, Parellada ja ho tenia tot preparat per a la celebració. Enmig de la sala hi havia un piano-bar (literal: per una banda, tecles; per l’altra, bar) que pertanyia al seu nebot. “Amb els meus nebots sempre hi he tingut molta bona relació, perquè ens portem pocs anys”, explicava. Als laterals, taules parades amb mil i un formatges, plats cuinats (quinoa, farcellets d’enciam, croquetes, patates, tonyina) i dolços (amb el brownie com a gran destacat). A partir de les set, els convidats van començar a arribar, puntuals. El regidor d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona Alfred Bosch va ser un dels primers. Després, una corrua d’amics: la directora de l’Escola Tècnica Professional i dels Estudis Universitaris de Gastronomia, Nan Ferreres ; la directora acadèmica del grau de ciències culinàries i gastronòmiques, Vinyet Capdet ; els xefs Fina Puigdevall, Nandu Jubany i Sergi de Meià ; les periodistes i comunicadores Rita Marzoa i Meritxell Falgueras ; el vicepresident de l’Assemblea Nacional de Catalunya, Agustí Alcoberro ; actors del programa de TV3 Polònia, i molts més.

Família de tossuts

Corria el 1993 quan l’Ada i la seva parella, Santi Alegre, van obrir el Semproniana, al número 148 del carrer Rosselló de Barcelona. “Em vaig enamorar de l’espai, que pertanyia a l’editorial Miquel”, comentava ahir la cuinera. De nom triava Semproniana, perquè se’n deia la seva besàvia materna, i ella també s’havia de batejar amb el mateix nom. Ahir el restaurant feia 25 anys, perquè, segons ella, els Parellada són “tossuts de mena”. La xef ho argumentava posant com a exemple l’edat dels negocis familiars. A Granollers, on va néixer, hi ha la Fonda Europa, del pare, que té 250 anys. A Barcelona, el seu germà dirigeix el Senyor Parellada, que n’ha fet 35. I el 7 Portes, 70 anys des que el porta la família. Seguint aquest fil, la filla de l’Ada, la Cesca, deia ahir que ni ella ni el seu germà voldran que el Semproniana tanqui mai. “Hem vist com els pares hi han treballat tant, que no m’imagino que desaparegui”, afirmava mentre aplaudia dos cuiners que caminaven damunt d’unes xanques i animaven la festa.

De tota manera, Parellada recordava els anys de duresa del Semproniana, sobretot del 2012 al 2014, “els anys forts de la crisi”, quan la gent no anava gaire al restaurant. “Em vaig reinventar, ho vaig capgirar tot”, recorda. Des de llavors hi ha idees que triomfen, com la carta sense primers ni segons plats, perquè “la gent només demanava un plat, i així, si no els classificava, no es veien obligats a demanar-ne dos”. Una altra gran idea va ser la dels plats amb mides, S, M, L o XL, amb preus diferents. I els tallers per a criatures (els dissabtes, a les 11 del matí) i els sopars literaris. I molt més, perquè Ada Parellada és tan creativa com treballadora. I ahir a la nit, amb els 25 anys de bagatge del Semproniana, i amb els seus 50 ben complerts, va demostrar que si lluites, te’n surts, i amb alegria.