Isidre Estévez

Què se n'ha fet de la dieta mediterrània?

Diferents estudis confirmen que, tot i les recomanacions dels experts, estem abandonant la dieta mediterrània de forma lenta però inexorable

Què se n'ha fet de la dieta mediterrània? Zoom

Durant segles tothom la seguia sense ser-ne conscient. No va ser fins fa unes dècades que els metges i nutricionistes van començar a parlar de les virtuts de la dieta mediterrània. La van posar de moda arreu del món. Paradoxalment, mentre des d'Austràlia fins a Anglaterra la dieta mediterrània era posada com a exemple a seguir, aquí retrocedia de forma lenta però inexorable. I ho continua fent, tal com demostren diferents estudis, que constaten que cada cop consumim més carn, lactis i dolços, i menys verdures, fruites i productes frescos. Som mediterranis, sí, però, pel que fa a la dieta, cada dia una mica menys.

La dieta és important. Molt important. Estem vius perquè ingerim aliments, però ni tots els aliments són iguals, ni la combinació de diferents aliments produeix els mateixos efectes en la salut. Quina combinació és la millor? Quins percentatges hem de seguir si volem rebre al màxim de beneficis? Des de l'àmbit de la ciència, la resposta és clara: la dieta mediterrània. És el particular equilibri entre grups d'aliments, la importància de la verdura i la fruita i l'èmfasi en els productes frescos que caracteritzen la dieta mediterrània el que la converteixen, a ulls dels experts, en la dieta ideal.

La mediterrània és, a ulls dels experts, la dieta ideal


Només hi ha un problema. Quan des d'institucions com l' Organització Mundial de la Salut es parla de dieta mediterrània no es parla de la que consumim avui… sinó de la que consumien els nostres pares i avis quan eren joves. Una dieta tradicional que es va mantenir més o menys intacta fins als anys 50 del segle passat. Basada en l'elevat consum de fruita, verdura, llegums i cereals integrals, i en el consum moderat de peix, formatge i iogurts, era una dieta que tenia en l'oli d'oliva la principal font de greix i que limitava al màxim el consum de carns vermelles. El consum d'alcohol es limitava a beure vi negre en petites quantitats i només durant els àpats.

Les virtuts de la dieta mediterrània

El motiu pel qual investigadors de les principals universitats del món van començar a lloar les virtuts de seguir aquesta dieta és simple: estudi rere estudi es va poder comprovar que la combinació d'aliments habitual en els països mediterranis permetia viure més anys i amb una millor salut. La dieta mediterrània redueix el risc de patir malalties cardiovasculars, ictus, diabetis, determinats tipus de càncer i fins i tot demència. Amb les dades d'aquests estudis a la mà, les autoritats sanitàries de diferents països van confeccionar unes taules amb els aliments que cal menjar i els que cal evitar, i amb les quantitats òptimes per obtenir tots els beneficis nutricionals:

Almenys 400 grams al dia de fruites i verdures (això no inclou patates).
Consum elevat de llegums, fruits secs i cereals integrals.
Limitar el consum de greix al 30% de la ingesta calòrica, posant l'accent en els greixos no saturats (oli d'oliva, alvocats, fruits secs, peix…), reduint al màxim els saturats (formatge, mantega, carn…) i evitant els industrials i 'trans' (habituals en els aliments preparats, els snacks habituals dels aperitius, els aliments fregits, les pizzes congelades, els pastissos, les galetes, les margarines, el menjar ràpid…).
Limitar el consum de sucre a uns 50 grams al dia (no només el que afegim de forma conscient, per exemple, al cafè, sinó el que està present, de forma natural o afegida, en els aliments).
Limitar el consum de sal (preferentment iodada) a menys de 5 grams al dia, l'equivalent a una cullerada de cafè.
En el passat totes aquestes recomanacions haurien resultat absurdes per a un català. La dieta recomanada era la que seguia… perquè no en coneixia cap altra. Però els canvis socials i econòmics s'han deixat notar, i de quina forma, en el que posem al plat. La dieta mediterrània, durant segles una forma de vida, és ara un model teòric propi dels estudis científics, al qual aspirem, però que cada vegada seguim menys. Així ho demostren, any rere any, les dades del ministeri espanyol d'Agricultura, que recull els canvis en la cistella de la compra dels ciutadans. I també els estudis que de forma periòdica i sistemàtica publica la Fundació Espanyola de Nutrició (FEN).

Menys verdura, més carn

Dels estudis publicats per la FEN a la prestigiosa revista 'Nutrients' es dedueix que els cereals i els llegums han deixat de ser la principal font d'aportació de proteïnes, substituïts per la carn. A més, cada vegada es consumeix menys verdura i productes frescos, i s'ingereixen més lactis. El consum de fibra tampoc para de caure i se situa ja en la meitat del que recomana l'Organització Mundial de la Salut. De les dades del ministeri d'Agricultura es desprèn que, tot i que la crisi ha fet reduir la compra d'aliments de forma global, els que més cauen són les fruites fresques i les verdures. En canvi, no para d'augmentar el capítol de refrescos, un fet especialment preocupant. Cal remarcar que aquests canvis, obvis en el conjunt de la població, s'accentuen encara més en els ciutadans més joves, adolescents i nens, un factor que fa preveure que la dieta mediterrània continuarà retrocedint encara més en el futur.

Resulta més barat menjar pa industrial que artesà, embotits envasats que verdura, aliments preparats que frescos


La pregunta és per què un model de dieta lloat arreu del món és abandonat justament en els països que el van impulsar. La resposta apunta a una complexa combinació de factors que han acabat generant una tempesta perfecta. Alguns d'aquests factors són positius, com la incorporació de la dona al món del treball o l' augment dels recursos econòmics. D'altres no, com la falta de temps en una societat urbana on molta gent ja no pot anar a dinar a casa i, si ho fa, no pot passar-se hores a la cuina. La falta de temps és un factor, però n'hi ha d'altres, com l'econòmic. Avui resulta més barat menjar pa industrial que artesà, embotits envasats que verdura, aliments preparats que frescos. També cal tenir present les modes, la influència de la globalització i l' arribada de centenars de milers de persones d'altres països. Tot això acaba provocant un últim problema: la pèrdua de coneixements. Cada cop hi ha menys gent que sàpiga elaborar plats que les nostres àvies i mares cuinaven de forma quotidiana.

Més enllà dels motius, hi ha les conseqüències. D'entrada, les que afecten la salut, amb un notable i constant increment de determinades malalties, com les cardiovasculars o el càncer. En segon lloc, les econòmiques i mediambientals. Consumir productes locals vol dir donar suport a l'economia local, als pagesos i productors del país. I això, aquesta actitud sostenible, ajuda a preservar el paisatge i el medi ambient. En canvi, seguir una alimentació basada en l'oferta de la gran indústria de l'alimentació implica consumir productes elaborats lluny de casa, sovint en altres països, cosa que acaba afectant els productors locals, els paisatges (abandonats o vulnerables a l'especulació urbanística) i el medi ambient (en augmentar el consum d'energia que cal per portar fins al nostre supermercat aliments produïts a l'altra banda del món).