Trinitat Gilbert

Si dines fora, pregunta pel preu del plat abans de demanar-lo

Els preus abusius, una reclamació freqüent als restaurants

Si dines fora, pregunta pel preu del plat abans de demanar-lo Zoom

Arran de la polèmica generada per la factura d’un àpat l'estiu del 2015 al xiringuito Ses Salines de Formentera -337,35 euros per a dues persones-, l’Agència Catalana del Consum aconsella preguntar sempre el preu de cada plat abans de demanar-lo encara que a la carta ho posi explícitament.

Som a taula i ens porten un aperitiu sense que ningú no l’hagi demanat prèviament. Unes patates, unes olives o fins i tot una copa de cava, per exemple. “S’accepta perquè es creu que és una atenció, però ens hem trobat que després, al compte, ho cobren”. Així doncs, el consell bàsic és demanar sempre si és una atenció o si forma part de l’aperitiu de l’àpat, perquè, si és aquest segon cas, el client pot dir que no el voldrà.

Un altre consell és el que fa referència als plats indicats a la carta amb les inicials PSM, que volen dir preu segons mercat. En aquest cas el restaurador té l’obligació d’indicar quin és aquest import. Si no ho fa, “s’ha de demanar sempre quin és el preu que cobraran per cada ració de peix del dia o de la menja que sigui, perquè justament és el que pot encarir el compte, com va passar en el cas de Ses Salines de Formentera”, indica el director de l’Agència Catalana del Consum, Alfons Conesa. En el rebut de l’àpat que ha corregut per les xarxes socials, pel peix fet al forn -que no s’especificava quin era- es cobraven, per dues racions, 221,85 euros. “Aquí els clients haurien d’haver demanat quant costava des d’un bon principi”. D’altra banda, el compte era correcte pel que fa al desglossat, perquè indicava el preu de cadascun dels plats demanats de la carta. “Quan es demana un menú és quan no s’ha de desglossar”, afegeix el director de l’Agència Catalana del Consum.

Segons indica Conesa, “els preus són lliures, i a l’estiu, com també en altres temporades de l’any, es fixen segons l’oferta i la demanda”. Cada establiment pot fixar-los lliurement, però sempre respectant l’obligació del restaurador d’especificar quin és exactament. “Les cartes sempre han de donar una informació veraç i entenedora de tots els plats”, diu Conesa.

Una reclamació freqüent dels clients, que és la que provoca que s’obrin més expedients perquè és un dels punts en què l’Agència fa campanya de control, és l’IVA. “Ha d’estar inclòs dins del preu del plat de la carta o del menú”, afirma Conesa. Dit amb altres paraules, no es pot demanar un plat i que, després, en el cost s’afegeixi el 10% d’IVA. Ni en el menjar ni en els vins, perquè llavors el restaurador no ha donat tota la informació. Els restaurants tampoc no poden cobrar pels coberts o pel pa si no se n’ha demanat. Per servir pa, que es cobra, el restaurador té l’obligació de demanar si se’n voldrà i especificar a la carta quant costarà.