Trinitat Gilbert

Als tomàquets i als cogombres els ha arribat el canvi climàtic

Als tomàquets i als cogombres els ha arribat el canvi climàtic Zoom

El canvi climàtic ha capgirat el calendari de les collites de l’hort. Els productes propis de l’estiu allarguen la temporada, fins al punt que desplacen el protagonisme dels productes de tardor. Els tomàquets, els cogombres i les albergínies “aguantaran ben bé fins Nadal”, com constata el pagès Miquel Riera, d’Unió de Pagesos. En canvi, altres productes habituals de la tardor, com els moniatos, les castanyes, les figues i les magranes, encara no estan en el seu millor moment per falta de fred o per excés de calor. “Aquesta tardor és així, però ja fa cinc anys que el calendari de les collites està capgirat”, sosté Riera.

“Al litoral i a les planes de l’Empordà hi ha els municipis més vulnerables als canvis en els cultius per l’increment de la temperatura”, segons recull l’informe 'Anàlisi del grau de vulnerabilitat i resiliència dels municipis de Catalunya al canvi climàtic', publicat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic al setembre. De fet, només les zones forestals del Pirineu i del Prepirineu no estan afectades pel canvi climàtic.

El Parc Agrari del Llobregat és un dels exemples d’aquest “desplaçament de les estacions”, segons explica un dels seus tècnics, Albert Lacunza, especialitzat en horta. “Sembla que l’estiu es cola cada cop més a la tardor i els hiverns després s’allarguen, i a algunes collites de la primavera també els costa de sortir”, explica a l’ARA.

Habitualment els fruits d’estiu es glaçarien tan bon punt comencessin a baixar les temperatures a l’octubre. A Pals el cuiner Damià Rafecas, del restaurant Vicus, adscrit a la Cuina de l’Empordanet, diu que el pagès amb qui treballa al restaurant, David Rovira, ha portat els millors tomàquets de la temporada aquest mes d’octubre. “No canvio la carta del restaurant segons les estacions de l’any, perquè si no em trobaria que a la carta titulada 'de tardor' no hi tindria ni moniatos, ni els desitjats bolets, que a veure si amb les pluges d’aquesta setmana surten”, diu.

El president de Slow Food de Barcelona, Daniele Rossi, assegura que l’hort que té situat en aquest mateix parc del Llobregat tampoc no té cap producte de tardor. “Ara hauríem d’estar cuinant les cols, els bròquils, la mongeta tendra o els porros”, diu. I, en canvi, continuen collint desenes de tomàquets i albergínies. “Tenim tots els productes de tardor plantats, però no treuen el cap perquè plou poc i perquè la calor els ha mantingut sota terra”, explica.

Rossi, que codirigeix el restaurant vegetarià Rasoterra, a Barcelona, assenyala que la magrana és l’únic fruit de tardor que sí que tenen. “És una magrana que ha fet el gra blanc, sense la vermellor característica, però és bona”. El Rasoterra, com el Vicus, tampoc no té carta de tardor. “Ni figues, podem portar a la taula!”, exclama Rossi.

A Sitges el president de Slow Food Catalunya, el cuiner de La Salseta, Valentí Mongay, sosté que els pagesos del Garraf amb qui treballa sí que li han portat fruits de tardor. “L’únic que no tinc són bolets, que és el que altres anys ja cuinava en aquestes dates”.

Adaptació del cos

El nutricionista David Gasol afirma que la norma en alimentació saludable indica que s’ha de menjar el que la terra dona en cada moment. Ara bé, “si hi ha canvi climàtic, la natura també serà diferent, i per tant les collites es retardaran”. “Nosaltres tampoc necessitem menjar fruits propis del fred, com són les castanyes i els moniatos”, especifica Gasol. Dit amb altres paraules, “la natura és molt més sàvia que nosaltres”, i per això està bé que encara es continuïn menjant els fruits d’estiu, perquè el cos encara no necessita escalfor: “L’objectiu és adaptar-nos al canvi del clima i d’estació per evitar refredar-nos”. Curiosament, el nutricionista apunta que el tomàquet és una hortalissa tropical, que refreda molt el cos. “No fa tants anys que forma part de la nostra dieta”, però aquest ja seria un altre tema, conclou.

No són els únics canvis en el menjar de tardor. El president del Gremi de Pastissers de Barcelona, Elies Miró, afirma que els panellets, que cada any es mengen amb més calor, han anat rebaixant la quantitat de sucre. “No és només per la calor, sinó també perquè el sucre no té bona premsa, i perquè el gust molt dolç no agrada tant”. En paral·lel, el tècnic Lacunza explica que aquest fenomen climàtic també provoca que altres fruits de l’horta creixin més de pressa: “Ara ja veig alguna carxofa que vam plantar a l’estiu i que hauria de créixer al novembre o al desembre”.