Isidre Estévez

Això és el que beus quan beus aigua amb gust de fruita

La publicitat la presenta com una barreja d'aigua mineral i suc de fruites. Ho és realment?

Això és el que beus quan beus aigua amb gust de fruita Zoom

La publicitat les presenta com una sana i refrescant barreja d'aigua mineral i suc de fruites. Les aigües aromatitzades van aparèixer fa anys a mercats com el britànic, on es pot beure aigua de l'aixeta sense problemes de gust i on, en canvi, hi ha una llarga tradició de comprar refrescos. A Catalunya van arribar molt més tard, però de mica en mica han aconseguit un lloc en un mercat molt competitiu. De fet, les úniques begudes que van incrementar les vendes de forma notable durant els anys més durs de la crisi econòmica van ser les aigües amb sabors.

El de les aigües aromatitzades és un exemple clar de la importància del màrqueting per aconseguir vendre un producte que, a priori, no sembla especialment interessant. La gent que vol beure aigua mineral té desenes de marques per triar. Aquells a qui els agraden els refrescos també tenen les opcions cobertes. Però els anuncis mostren les aigües amb sabors com a aigües amb una mica de fruita. Més interessants que un simple got d'aigua. I més sanes que un refresc. Les marques —en molts casos les mateixes que les d'aigües minerals— i el tipus d'envàs fan que les associem a l'aigua mineral, no a un refresc. A més, els noms comercials ajuden a crear una sensació de producte natural, senzill, sa, lleuger. Ho és realment?

Aigua amb un rajolí de llimona, de pinya, de poma… Això és el que ens mostra la publicitat, i el que veiem de manera inconscient. Comprar és un acte emocional, de forma que l'única forma de saber què és el que realment estem comprant és no fer cas de les marques, les imatges, els colors, els logotips… i llegir amb atenció l'etiqueta. Allò que sembla aigua amb suc de fruita és, exactament, aigua, xarop de sucre, correctors d'acidesa, oli vegetal, antioxidants, àcid ascòrbic, estabilitzants, colorants, aromes i extractes. També contenen suc, certament, però procedent de concentrats. La proporció de suc oscil·la entre el 10% i l'1% del producte, segons la varietat. Amb aquests ingredients les marques aconsegueixen vendre el producte a un preu que, de mitjana, és el doble que l'aigua mineral.

La lectura dels ingredients, però, no explica per ella mateixa el principal problema de les aigües amb sabors, que no és altre que la quantitat de sucre que contenen: uns 8 grams per 100 ml. Cal tenir present que, encara que inconscientment, la prenem com si fos aigua, hi ha qui pot tenir una ampolla a la taula de l'oficina i anar bevent al llarg de la jornada laboral, confiat pensant que està bevent un producte sa. Si en acabar la jornada s'ha begut tota l'ampolla (es recomana beure com a mínim 1,5 litres d'aigua al dia) haurà ingerit entre 80 i 100 grams de sucre. Pràcticament el mateix que si hagués begut un litre de Coca-Cola normal. La quantitat de sucre varia molt en funció de les marques i les varietats però, en alguns casos, una ampolla petita té el mateix sucre que un Kit-Kat.

El límit diari

Per posar les coses en perspectiva, cal tenir present que l' Organització Mundial de la Salut aconsella no sobrepassar el límit de 25 grams de sucre per persona al dia. I que el sucre és present a tota mena de productes, des dels cereals fins al pa passant per la maionesa o la salsa de tomàquet. Això ha fet que els experts en nutrició hagin donat la veu d'alarma i hagin advertit de la contradicció que suposa que la davallada en el nombre de refrescos que es consumeixen hagi coincidit amb un notable augment de les vendes de les aigües amb gustos. Creuen que una publicitat que, sense ser estrictament enganyosa, confon el consumidor ha fet que moltes persones hagin canviat els refrescos per aquestes aigües amb la creença que estaven triant una opció més saludable, quan en realitat estan bevent aigua amb una bomba de sucre amagada al seu interior.

La bona notícia per als que consumeixen aigües amb sabors però no volen ingerir tant de sucre és que hi ha una alternativa natural, sana, i econòmica: afegir una rodanxa de llimona (o de qualsevol fruita que ens agradi) a l'aigua mineral. Més fàcil impossible.