NI UN DIA A CASA
IVAN DÍEZ OLIVER / ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH

Es Caló: Llamàntol en texans

Només nosaltres tres som capaços d’anar a Formentera i destacar-ne un restaurant i no una de les meravelloses platges de l’illa

Es Caló: Llamàntol en texans Zoom

Formentera. Som a la platja i de sobte un de nosaltres diu: “D’aquí 20 minuts tenim taula a Es Caló”. La mandra que ens fa recollir la tovallola, treure’ns la sorra, dutxar-nos i agafar el cotxe calent és descomunal, però un ocellet ens ha dit: “Ho recordareu tota la vida”. I a nosaltres aquests reptes ens posen.

D’entrada ens col·loquen en una de les millors taules del restaurant. Just al costat de la finestra, tot mirant el mar. I la primera aproximació del cap de sala ens fascina: “Us aconsello que feu vi blanc tota l’estona. ¿Us va bé un José Pariente i un Pazo Señorans per començar?” Ens encanten les facilitats.

La carta d’Es Caló no enganya però amaga sorpreses. Molts podeu pensar que és un restaurant on menjareu bon peix o un bon arròs però ells van un pas més enllà. Ho defineixen com “una òpera de sabors i aromes de la terra”. Home, vist així podria semblar exagerat però no van desencaminats. Per començar bé el primer acte (farem com si fóssim en una òpera) demanem per compartir un tàrtar de tonyina amb alvocat, una pota de pop a la planxa amb allioli i uns ouets de peix amb gamba fresca i emulsió de tomàquet maridat amb Leonor Palo Cortado. Aquest plat fa que el Carles es posi a cantar La traviata (en veu baixa, per sort).

El segon acte ens avisen que serà de traca si demanem el seu plat estrella: el llamàntol amb ous ferrats de corral. Se’ns escapa la rialla. Demanem dos plats de llamàntol i una ració d’arròs. No volem marxar sense tastar-lo.

Veiem el llamàntol que ve de lluny. Surt de la cuina com si fos Madama Butterfly abans de sonar Un bel di vedremo, la seva ària més famosa.

El cambrer ens el posa al davant. Aquí el teniu. Tot vostre. Quan l’acabeu, amb l’oli que en quedi us fregirem els ous (els de corral).

Cap dels tres vol ser el primer. Li deixem l’honor a l’Adri. Agafa la forquilla i punxa el llamàntol. Cap a la boca. La seva frase és: “Nois, això és un escàndol”.

Les cares de satisfacció dels de Ni un dia a casa demostren que som davant d’un menjar d’escàndol, d’una intensitat única, d’un gust molt ben trobat. Ens fa pena acabar-nos el llamàntol però ho hem de fer. El cambrer ja porta els ous i davant nostre els fregeix amb l’oli del crustaci marí: exquisit, excels, celestial...

I encara ens falta l’arròs. L’hem demanat del senyoret. Tot pelat. Sense feina. És un arròs molt bo. Amb un sofregit perfecte i un producte de primera. Les gambes són grosses i això ens encanta.

A la carta hi ha moltes postres: greixonera, flam de figues seques i maduixes amb pebre i escuma de nata, per esmentar-ne algunes. Estem tips. Demanem un gelat per tirar avall el menjar. El dinar l’acabem amb un cafè i un gintònic a la terrassa de l’Es Caló. Una terrassa de fusta, amb vistes al mar i unes butaques que conviden a fer una migdiada.

Si aneu a Formentera gaudiu de les platges i visiteu els fars de la Mola i del cap de Barbaria, però si voleu menjar de luxe aneu a Es Caló.

Es Caló Llamàntol  en texans Zoom

Es Caló Llamàntol en texans